Carlares, Tall Nou, Molló de Carlares, Carlares

Font del Tall Nou

Font del Rojal

En Josep Maria i jo ens hem anat fins als Ports, a la zona de Caro, a fer un tomb que feia molt de temps que el tenia preparat, encara que no havia de preparar gaire cosa ja que es copiat totalment d'un efectuat per en Lluis Ibañez, l'any 2009. No explicaré gaire cosa del tomb, només el més significatiu ja que a la pàgina del Lluis (aquí) queda molt ben explicat. Si, les particularitats que hem trobat sobre la marxa.

Aparquem al davant de l'entrada del camí que baixa a Carlares i sortim a dos quarts i mig de nou. Els masos de Carlares es tracta de tres habitatges al costat d'uns prats i boscos molt bonics, hi ha una bassa gran i una més petita abandonada al costat d'uns antics safaretjos. A la pàgina d'en Lluis ens diu que la sortida des d'aquí no hi ha camí visible, fins que més amunt ja es veu clar. He mirat la guia dels germans Brull de l'any 72 i parla que surt per un camí a tocar la pared de l'habitatge. Nosaltres hem intentat seguir el track, però des de la sortida m'està marcant molt malament, incloent que des de l'aparcament fins aquí s'he m'ha desviat més de 40 metres. Més o menys seguint la direcció bona i buscant els millors llocs per passar arribem a un waypoint que ens indica “sendera bona”. La veritat es que des del costat de l'habitatge fins aquí ens ha semblat per tres vegades que seguíem sendera bona, però algunes vegades per la vegetació que ho tapava tot i altres perquè es fonia, hem hagut de donar algun tomb de més. A partit d'aquí fins el collet, bona sendera i ja ens ha permès no està dedicat només a la recerca de per on passem i ja ho hem pogut compartir la visió amb la contemplació del paisatge, que ben bé s'ho val.

Anem baixant en direcció nord-est, per camí de carro, antic però a trossos molt ben conservat. De cop deixem el camí recte i canviem a direcció oest. Camí ample, ben construït, a moments es veuen els marges que aguanten el camí i on sembla mentida que hagin fet aquesta obra d'enginyeria, amb marges damunt de les roques a ras de cingle, amb una caiguda que espantaria si no hagués una bona vegetació que no et deix veure el fons. Encara que ample i bo ens fa una mica enutjós el caminar, per la gran quantitat de pinyes que hi ha al terra que fa que patinem una mica, però res que no es pugui superar. A trossos el camí es fa estret, o perquè s'ha desfet per la part dreta, pendent avall o perquè han caigut pedres per la part esquerra, la pared de la muntanya.

Tenim marcat dos camins a la dreta, però que nosaltres no el sabem veure. HI han dos passos una mica complicats per a la gent sense massa agilitat com nosaltres, el primer es una roca caiguda que tapona el camí, encara que han fet una mica de pas entre la pedra i el cingle, preferim passar com podem, per damunt del roc. L'altre pas, es que el camí s'ha ensorrat pendent avall, i encara que hi ha pas, aquest queda una mica baixat, i ens fa dificultós baixar-hi ja que rellisquem i ha una pendent bastant forta, pel que preferim retrocedir uns metres, desgrimpar el marge, i per la vora, més baix del que era el camí, salvar l'inconvenient. Tot això després d'estar comentant si havíem de deixar-ho córrer, però cap dels dos som de tirar enrere.

El camí finalitza quan un barranc ens creua, encara que ja veiem la pista del Tall Nou, estem a més de 60 metres de desnivell, més amunt. Pel barranquet es pot baixar i a més es nota que han passat. Es deix el barranc per un corriol fonedís, on hi ha moments que es fon del tot. Salvant la vegetació com podem, ens decidim baixar directe, i amb més o menys dificultat arribem a la pista. Una mica més amunt de la pista trobem un corriol que baixa d'on érem, més o menys.

Deixem a la dreta el sender a l'Ulldemó, creuem el Barranc del Tall Nou, on a tocar hi ha un refugi forestal, que dona la impressió que fa molt de temps que no es fa servir, i al poc ja agafem el camí que es ha de portar al GR. On s'agafa hi ha una gran fita, ja que si te la passes ho tens difícil per la gran esllavissada que hi ha. A més d'aquesta veiem, quasi dalt, un altre de grans proporcions. On hi ha abandonada la capsa d'un petit camió, que ha servit de corral, hi ha un sender que ens porta a la Font del Tall Nou, que està humida però sense que corri l'aigua. Del bassi ja no en queda quasi res.

Quan estem dalt de la segona esllavissada m'adono que l'última vegada que vaig estar aquí hi havia una visera de pedra, que ara ha desaparegut, també s'ha degut anar avall.

Ens desviem per anar a visitar la Font del Rojal, quedo decepcionat de l'estat de la zona, amb un gran gran pi caigut i tot en total abandó. Abandonem la pista que baixa al camí de Caro, per pujar al Molló de Carlares. El tros de dalt es molt rocós però de fàcil accés. Hi ha una bona miranda des d'aquí. Entre el molló i la pista aprofitem per dinar. Després ja tot es fàcil i curt, pista avall, fins a la de Caro, i en un tres i no res estem al cotxe, a dos quarts i mig de cinc després de fer entre dotze i tretze quilòmetres. No està més exacte ja que el gps m'ha fallat, al començament i en un tros entre mig m'ha donat lectures errònies, i en un petit tros del camí de carro m'ha perdut el senyal.

Avui ha estat un gran dia de muntanya, amb camins, senders i antics camins de carro completament boscans. La pista ha estat solejada però s'ha pogut aguantar. El que si que em tingut es bastant de vent, però com hem anat molt per bosc no ens ha molestat massa, una mica si. El curiós es que pel camí abans de pujar al molló ens ha bufat fort però en comptes, dalt de tot, i amb terreny obert quasi no ens ha molestat. Un dia del que un se'n recorda.

No pujo el track al “wikiloc” ja que el meu té trossos no fiables i ja he indicat al començament d'on l'havia extret.

 Pel track aconsello baixar el del Lluis Ibañez, A mi em va fallar la recepció dels satèl·lits.
Per veure i/o baixar les fotografies, aquí

00000000000000000000000



000000000000000000000000000