 |
| Gorg Negre |
 |
| Sant Segimon i Sant Miquel dels Barretons |
En Josep Maria i jo ens hem anat a la comarca d'Osona, on prop de Viladrau hi ha un club de polo, i a l'entrada del camí, en una esplanada, hem aparcat del cotxe. Hem triat una zona fora de les rutes normals, amb el pensament que serà una indret tranquil, boscà i que no passaríem més calor de la normal. Una vegada preparats sortim quan passen cinc minuts de les nou del matí, tot seguint el camí paral·lel a la Riera de la Sala, deixant a l'esquerra el que baixa al club de polo. Al poc tenim la primera errada, ja que seguim pel camí que va a la Sala. Es on hi ha la gran Alzina de la Sala, que comença a estar una mica atrotinada. L'errada ens dona la oportunitat de veure un pont vell, molt bonic i d'una sola arcada, que es per on passa aquest camí, encara que per veure'l s'ha de baixar a la riera.
El camí va pujant suaument, amb una vegetació que se l'està menjant, i on sobren alguns esbarzers i ortigues, fins que es decideix a pujar de forma continuada. Aprofitem unes roques per parar a esmorzar. Deixem el camí per baixar a visitar el Gorg Negre, crec que la forta baixada i posterior pujada, val la pena. Inclús si es fa de tornada al estar prop del final i segons quin hora es, un es pot fotre una bona capbussada. Poc a poc es va guanyant alçada i ens permet veure Sant Segimon i Sant Miquel dels Barretons, a més de engorjat del Torrent dels Rentadors. Entrem en una fageda i ens apropem una mica al torrent on es permet contemplar una serie de gorguets i salts d'aigua. Poc a poc va augmentant la pendent amb alguns repetjons que es deixen sentir. Quan deixem un camí, a l'esquerra que va a buscar la pista a Sant Segimon, el camí s'aplana, entra en un grau i arriba al Collet de Sant Miquel (segons l'ICC). Des d'aquí ja ens permet veure el cim del Matagalls amb la seva creu característica.
Seguim la carena que ens porta al Turó de la Terma d'en Planes, i per la carena, o per la vessant esquerra, ens arribem a la Turó del Pou d'en Sala, encara que per arribar s'hagi de passar un bon tros entre pàmpols, algun esbarzer i algunes ortigues amagats, en un tros on no es veu on posem els peus. Entre el turons es pot veure una part de la plana de Vic i muntanyes confrontants. Per arribar-hi hi han trossos de sender i altres de pistes boscanes i agradables. Em trobat a la dreta una cabana envoltada de vegetació i al poc busco una font que marca el mapa i tinc la sort de trobar-la, encara que surt gota a gota. La he pogut trobar mercès al xapuller que hi ha.
Després del turó s'ha de seguir un bon tros per la carena, on millora la visió a la llunyania, ja que es torna molt més ampla. Al poc parem a dinar ja que ens ho ben guanyat.
El camí, quan deixa la carena, baixa fortament a la dreta, per terreny descompost. Quan s'acaba la part descomposta la baixada ja es molt més fàcil, entrant en un bosc d'alzines, on estan fent (o s'han fet) treballs forestals, amb esclarissada però deixant les branques al terreny, bon combustible que tant de bo no ho sigui.
Quan el camí tomba a la dreta al Pla de la Palla, entrem a la Castanyeda d'Espinzella, bonica i agradable. Anem portant el Sot dels Abeuradors a l'esquerra. Quan el track que he copiat de “Bota” tomba a la dreta a buscar el camí de pujada, prop del Club de Polo, nosaltres seguim recte fins a la carretera, que creuem. La nostra intenció es anar fins Espinzella on hi ha l'església de Sant Miquel. Al poc de creuar el Riu de Mules, trobem uns pistota molt tapada a la dreta, que puja, i un sender, també bastant tapat que planeja. No miro bé el gps i suposem que ha de ser la pista de la dreta, ja que Espinzella està una mica més enlairat del que hi som. Aquesta de cop tomba fort a la dreta i llavors ja ens adonem que em errat. La seguim a veure si surt cap sender que vagi per dalt, però segueix en direcció a Viladrau. Retornem però ja no tenim forces per intentar-ho per l'altre camí, pel que per la carretera ens anem on tenim el cotxe, arribant a un quart i mig de set, després de fer més de setze quilòmetres. Pensem arribar a Espinzella en cotxe, però no veiem cap indicador que ens indiqui per on es puja, pel que seguim cap a casa després de fer la cervesa a Taradell.
Un magnífic dia de muntanya, amb fageda i castanyeda ben acolorides de verd llampant, un alzinar ben marronós pels troncs i branques, una carena fàcil i amb bona visió. Una gran part del dia per bosc, sense que ens toqui el sol, i quan hem estat al descobert, tampoc picava. O sigui un gran dia de muntanya.
Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada