"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 24 de març de 2013

Benavent, Sant Miquel, Roca Roja, Sant Quiri, Benavent


Cigonyes de migració - Castell de Llordà

Després d'una serie de converses amb varis companys, alguns dels quals ara s'apuntaven i ara es desapuntaven al final quedem tres, l'Esteve, en Josep Maria i jo, per anar fins a Benavent i recorre la serra amb dos vèrtex geodèsics i la recerca de dos possibles ermites romàniques. 
Arribem a Benavent, aparquem a l'entrada del poble, on hi ha una esplanada, amb un àrea de descans, molt galdosa, i la parada de l'autobús. Sortim quan manquen cinc minuts per la les nou del matí, entrant al poble per la portalada i pujant a la part alta, on agafem el camí  de l'Altar del Músic. El temps no es massa fred, no hi ha signes de que hagi de ploure, al menys pel moment (les previsions diuen que son possibles pluges a primeres hores de la tarda). El camí va emboscat, està bastant netejat, amb marques grogues. Va paral·lel a la carretera però a una cota una mica superior. S'arriba a una esplanada, al costat de la carretera, on el camí ha quedat tallat al fer un gran desmunti. S'ha d'anar a l'altre costat de l'esplanada on es troba un nou pal indicador, i on el camí ja comença a pujar, molt lentament. Deixem a l'esquerra el pujador al Grau de les Cabres, que no el veiem i a la dreta el que continua en busca del Grau dels Escóms. El nostre camí re-tomba a l'esquerra i puja pel roquer de lo Grau Curt. Abans d'arribar a la carena es bifurca en dos, jo com sempre agafo el menys bo, ja que el més bo es el de l'esquerra. 
Una vegada a la carena anem cap a la dreta, al cim de Sant Miquel, on hi ha una antena, restes d'un altre i restes de trinxeres de la guerra que va provocar la sublevació feixista. Aquí busquem els restes d'una possible ermita romànica, que segons sembla indiquen els mapes. No som massa experts però ens sembla veure una fila de pedres que podrien indicar els fonaments d'una paret. Ja sabem que aquí podrien haver construccions del temps de la guerra, però aquestes no tenien unes pedres tan ben tallades i col·locades. 
Retornem per la carena, deixem el camí de pujada, i a vegades per la pista i a vegades per rastres arribem a la Roca Roja. Tota la carena, la que hem fet i la que farem fins a Sant Quiri, està ple de rastres, més o menys tapats, més o menys a prop de l'estimbat, que et permeten anar sempre veien la gran plana de la Conca Dellà, els Montsecs i totes les serres de la zona, això per l'esquerra i per la dreta, la visió de les serres d'Organyà, Sant Honorat, Coscollet, etc., amb el Cadí tot nevat sortint per darrera.
Abans de la Roca Roja, veiem una serie de rapinyaires, creiem de voltors, que van escodrinyant el terreny, des del cel. Com sempre hi ha la broma que han detectat que vaig jo i saben que sempre vaig fotut. Trobem un gran tros de metralla, de pam per mig, al costat de les restes de més trinxeres, ja molt prop del centre repetidor de Retevisión, on a tocar i ha el vèrtex geodèsic.  Fem les fotografies de rigor i una mica separats de les possibles radiacions del repetidor, parem a esmorzar.
Continuem sempre a prop de la carena. Trobem un petit amagatall. A la dreta hi ha els conreus ben verds, però que a mida que anem pujant cada vegada els trobem més grocs. I ha moments que hem de buscar per on continuar per evitar sortir a la pista. Veiem que tres dels rapinyaires continuen la seva labor de vigilància pel damunt nostre, quan ens adonem d'un grup de cigonyes que deuen venir de migració. A partir d'aquí hi ha un espectacle digne de veure. Les cigonyes revolotejant al tombant dels rapinyaires aconsegueixen que aquests marxin d'aquesta zona i els deixen pas lliure. Mentre succeeix això passem pel costat del que era un niu de metralladores, bastant ben conservat i arribem a l'entrada del Grau de les Moles, on tornem a trobar la pista que es el Camí de Comiols.
Passem pel cim de l'Aubell, on no hi ha cap indicador d'on es exactament el cim. Seguim per carena, passem per la Roca de la Dama, on hi ha una bona canal en direcció a la plana, amb una balma, que no anem a visitar. Passem pel Coll de Madrona, on tenim mig controlat un possible baixador, i on tinc previst baixar de tornada a Benavent. Des d'aquí fins a Sant Quiri la previsió es anar i tornar.
Passem per una nova collada, per on baixarem després per anar a veure si trobem la possible ermita de Sant Quiri. Ara continuem per terreny rocós, cada vegada més tapat, on quan estem arribant al cogulló trobem varies construccions, cabanes i trinxeres, totes totalment trinxades, sent molt dificultós arribar al vèrtex ja que les branques de les alzines que han crescut, ens dificulta molt el pas. Des de la Roca Roja fins aquí tot ha estat un continuu munta-i-baixa.
El vèrtex està una mica en mal estat. Ens fem unes fotos, els companys miren si poguéssim anar a la collada del davant, sense baixar a la pista i per tornar a pujar, però no ho veuen factible. 
Reculem fins la propera collada i des d'aquí hem de baixar a la pista, més de seixanta metres de desnivell i una distancia de 150 metres lineals. Intentem seguir un track que havíem trobat a “inet”, però es impossible. Ens demostra que qui ho a fet, o ho ha baixat al dret o el track està fet sobre mapa. La baixada ha estat una mica dura, començant tot seguint rastres poc clars per seguir per un arrastre de troncs. 
Sortim a la pista que la seguim a l'esquerra, fins que aquesta fa un fort retomb a la dreta, just a tocar  el Llau dels Ferrodars. Aquí seguint el mateix track de la baixada, ens trobem una pujada al dret, a mi em dona la impressió que hi havia un sender que anava fent esses, però del qual no queda quasi res. Hem de pujar a aquesta collada que està entre el Cogulló de Sant Quiri i el primer cim de la serra de la Conca, ja que en aquest cim crec que podria haver estat l'ermita romànica de Sant Quiri.
Jo arribo a la collada molt tocat, pel que mentre els dos companys hi pugen jo em quedo a descansar una mica i fer una petita mossada. Al poc i mentre ells encara estan per dalt i com jo m'he recuperat una mica, tiró amunt deixant la motxilla. Llavors m'expliquen que han tingut un ensurt ja que s'han trobat una escurço. En aquest cim ens sembla veure les restes de l'ermita, al menys hi ha el que sembla les bases de les dos parets, ben paral·leles, a més d'algunes pedres pel tombant, ben tallades fet que no ocorre quan es fan barraques, junt amb restes de pedra tosca que es feia servir per fer les voltes de les entrades. Segurament estarem errats però ens anem amb la creença que em trobat les restes de les dos ermites. 
Aprofitem per dinar al costat de la collada. Tenim el mateix track d'abans que ens envia des de la collada fins al camí que ve de Llordà, a més hi ha algunes cintes de plàstic d'alguna cursa, que ens indica el rastre de sortida. Decidim no tornar per on teníem planejat, i estalviar-nos una bona sifonada i baixar per aquí. Son 90 metres de desnivell amb 200 metres lineals. Sortim i les cintes s'acaben de cop, els rastres també, el bosc de pins, alzines i boixos (principalment) es espès, o sigui que ens adonem que tindrem problemes per baixar. Quan estem més apurats comprovem que només ens resten 80 metres pel camí. Com podem i quasi sense rastres arribem al camí. Ha estat intens però estem contents. En aquest camí ens tornem a trobar les marques grogues. 
Ara ens espera sis quilòmetres i mig de camí paral·lel a la serra que encara ens donarà algunes sorpreses. Primer trobem un naixement d'aigua, després la font de Sant Quiri, de nova construcció que podria ser que portessin l'aigua des del naixement anterior i la verdadera font fos allò. Després un altre naixement. Fa estona que estim sentit tronar i comencem a veure cortines d'aigua més enllà d'Isona, i els trons ens venen de la part del Coll de Comiols
Per tot això el camí es ample, però no pista, molt ben arranjat, boscà, amb visió als conreus, sobretot de la dreta, i alguns de l'esquerra, visió als cingles de la Serra de Benavent, tot preciós. De cop ens arriba la pluja, més ben fluixeta però amb pedra encara que tova, d'aquella que no sap si ser pedra o ser aigua, que ens obliga a posar-se els plàstics. Els trons cada vegada son més a prop i pensem que abans d'arribar al poble ens caurà una de bona. 
Quan el camí fa un gran retomb per la dreta, ja que al davant tenim uns camps de conreu, nosaltres i per la vora, seguim rectes, entre els camp i camp sempre hi ha camí. Amb això ens hem estalviat bastant de tros. Deixem a l'esquerra el camí del Grau de les Moles, i a la dreta el camí a Biscari. Ens anem apropant una mica més a la pared, on a la part de dalt veiem les balmes on estan els nius dels rapinyaires, quan de cop veiem que surten dos des del niu, després una quinzena, tots a l'hora i per últim tres més, oferint un espectacle majestuós, d'aquells que per si sol fa que sigui un plaer anar a caminar per aquests llocs. 
Mentre ens anem apropant a Benavent veiem que per aquí la pedregada ha estat forta  incloent uns tendals que hi ha en el patí d'un habitatge, ben carregats, encara que ja ha finalitzar de fer-ho. Però abans em passat per on l'I.C.C. marca en mig de l'espadat “Mare de Déu de Rocaplana” del que no em sabut veure res de res. I sense oblidar els dos abocadors que em vist al costat del camí. Per finalitzar ha estat l'última anècdota del dia, a la cruïlla entre el camí que veníem, el que entra al poble i la carretera que ve d'Isona i va al Coll de Comiols. A la cruïlla i a terra hi ha un senyal geodèsic, i jo l'he volgut fotografiar, pel que m'he ajupit sense doblegar les cames ja que els genolls ja els tenia molt tocats i d'esquena a la carretera m'he posat a fer les fotografies, llavors els companys han començat a riures tot dient en el espectacle que donava als cotxes i que en aquell moment era el més carregat de tot el dia; la veritat es que hi passava una bona caravana.
Arribem al cotxe a dos quarts de set després de fer més de divuit quilòmetres i mig, després d'un dia espectacular de muntanya, però arribant bastant cansat i amb els genolls molt sensibles. El dia esplèndid en tots els aspectes, llàstima de tenir que fer la sifonada per intentar veure la possible segona ermita i que els trossos per comunicar-ho hagin estat al dret, no sembla que hi hagi camí. Si el track era real valdria la pena que la gent ho indiqués i si era sobre mapa, encara més. També que hi hagi organitzacions que després de fer les curses no treguin les cintes de plàstic es molt penós. 
El dilluns següent he anat a la biblioteca de Reus, per intentar esbrinar les possibles ermites mitjançant l'Enciclopèdia del Romànica, però per acabar de rematar-ho el tomo XV que correspon als dos Pallars li falten de tota la col·lecció, encara que molt amablement me l'han demanat a la Central de Biblioteques, però d'un altre col·lecció, però m'és el de menys. Si esbrino alguna cosa ho posaré com a comentari.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


0000000000000000000000000



0000000000000000000000000

4 comentaris:

  1. comento algu només per saber si poses res de les ermites. Ja vei que vau tindre de tot, salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan rebi el llibre de la biblioteca i hagi fet la consulta, ja posaré quelcom aquí als comentaris

      Elimina
  2. Contesta a la meva petició al Consell Comarcal de la Noguera:

    "Bon dia Joan,
    La teva consulta realitzada al Consell de la Noguera sobre l'ermita de Sant Quiri, la van passar al Consell Comarcal del Pallars Jussà i ens ho han fet arribar a l'oficina de turisme d'Isona i Conca Dellà, ja que és sobre el nostre municipi. Lamentablement no et podem comfirmar si el que tu vas visitar eren les restes de l'ermita de sant quiri. He consultat diferent documentació que es troba al Museu de la Conca Dellà, com un inventari de patrimoni històric, on hi ha una fitxa amb les principals edificacions d'interés del municipi, sigui quin sigui el seu estat, ja que moltes són runes, però no n'hi havia cap de l'ermita de sant quiri. He consultat també a un historiador que treballa per l'Ajuntament d'aquest municipi i a més és de Biscarri, i m'ha comentat que ell també té el mateix dubte, ja que li han parlat de les runes que es troben a aquest indret i no té la certesa de si ho són. Bé, sento no poder-te donar més informació i restem a la teva disposició per qualsevol dubte o aclariment. Cordialment,
    Mariona Solé
    Responsable de l'Oficina de Turisme d'Isona i Conca Dellà"

    La veritat i tal com diu hi han massa patrimoni completament enrunat que es impossible classificar.

    ResponElimina
  3. merci per les gestions i agraïr l'amabilitat de la responsable, tota una troballa de trobar una persona "responsable" i curosa amb la seua feina.

    ResponElimina