Bellmunt del Priorat, visita a la Mina Eugènia i dinar al poble

Avui he fet una sortida turística acompanyat per la Maite. Hem anat fins a Bellmunt del Priorat per visitar el Museu de les Mines i posterior baixada amb visita guiada a la Mina Eugènia. El museu obre a les onze del matí i la visita guiada està programada per a les dotze, i segons m'han informat si hi ha prou visitants faran visites posteriors.

Abans de les onze ens personem i esperem a la seva obertura. Som els primers visitants en arribar però quan obren deu minuts més tard ja han arribat dos famílies més. Entrem, paguem l'entrada corresponent (7 euros per persona) i entrem al museu. Copio l'escrit de la pàgina web:

“La sala principal de l’exposició permanent del Museu de les Mines està ubicada en una de les naus de l’antiga foneria de la mina Eugènia. El seu fil conductor és la història de la mineria del plom a la zona de Bellmunt del Priorat, des dels seus orígens fins al tancament de les mines, l’any 1972.

L’espai expositiu està organitzat en mòduls que conformen diferents àmbits temàtics. El primer mòdul, de caràcter introductori, presenta la galena, el mineral de plom objecte d’explotació a les mines de Bellmunt, i les diverses i més significatives aplicacions del plom al llarg de la història. A continuació hi ha un mòdul dedicat a la geologia i la riquesa mineralògica de la zona.

Després d’aquesta part introductòria s’inicia un recorregut per la història de les mines, gràcies al qual es pot entendre la història secular i singular de la mineria del plom a Bellmunt del Priorat, des de l’origen dels primers aprofitaments coneguts dels recursos minerals fins a la mineria medieval dedicada a l’explotació de la plata.

El darrer àmbit de l’exposició està dedicat a la mineria industrial, desenvolupada entre el darrer terç del segle XIX i la dècada de 1970. Aquí és on es pot conèixer la història de la mina Eugènia, un complex miner i industrial de primer ordre, així com també de la companyia Minas del Priorato, una empresa minera moderna. En aquest espai també s’explica com es treballava a l’interior de la mina i les diferents feines que es feien a la superfície, a l’anomenada plaça de la mina, com ara el rentat i la tria del minera”

O sigui primer veiem uns plafons explicatius, després hi ha un audiovisual molt instructiu sobre la historia de la mina, explicada per un senyor que va anar varies vegades a la zona per fer estudis topogràfics i sempre va estar convidat per la direcció de les mines. Després entrem a un altre sala, on hi ha una exposició sobre la foneria i aquí tenim un altre audiovisual, molt més complex on un senyor virtual ens explica el seu funcionament, al·ludint als comentaris que li va fer el seu avi que treballava en dita foneria.

Per aquests dos audiovisuals ja érem un grup d'uns vint visitants, que al finalitzar i acompanyats per un guia baixem al pou primer de la Mina Eugènia, per això ho fem per les escales d'emergència del primer pou, hem de baixar trenta-cinc metres de profunditat. L'ascensor que hi figura a la plaça no es real, ja que quan es va tancar la mina es va treure i es va vendre tota la ferralla. L'ascensor de la plaça només es per fer bonic, es va portar d'un altre mina, la torre del verdader tenia més de trenta metres d'alçada, i estava situada darrera del forn.

Ens expliquen que la mina va arribar a tenir 20 pous, dels quals ara 16 estan anegats per les aigües, en aquells temps tenien bombes treballant tot el dia sense parar, per bombejar l'aigua. L'ascensor comunicava fins al pou 15 (crec recordar) i per baixar del 15 als altres hi havia un de més petit, ja que costava massa diners canviar el principal pel que van col·locar l'altre. Per baixar als pous sempre es feia servir l'ascensor però tenien unes escales d'emergència de pou a pou, també crec recordar que fins al deu (més o menys) eren escales com les que hem baixat, però entre els pous de més avall eren escales de cordes o fusta.

Als pous no hi havia electricitat pel que havien d'anar amb els llums de carburo i unes llumetes d'oli de ma. Treballaven sempre a parelles, els picadors, un aguantaven la llança i l'altre la picava amb el mall, obrien forat i llavors posaven les cargues explosives, i havien de contar quantes posaven i quantes petaven per estar segurs que cap petaria amb retard quan ells estiguessin allí. Treballaven cap amunt, fent bastides de fusta, i deixant caure el mineral a les vagonetes, que quan estaven plenes (pesaven entre 800 i 1000 quilos) hi havia qui les empenyia fins l'ascensor, que era el mateix que per les persones, però mai pujaven material i persones, material o persones. I havia el que per senyals del timbre avisava als de dalt que pujava material o persones i de quin pis, per que els de superfície fessin funcionar l'ascensor.

Referents als treballs als pous ja no me'n recordo de res més del que ens van explicar. Si que a les foneries s'escalfava el mineral a altes temperatures per fer-ho líquid i aconseguir el plom. Operació que es repetia diverses vegades aconseguint una puresa del 99,8%.

Del pou sortim per una sortida feta exprés que dona a una gran esplanada i per asfalt salvem els trenta-cinc metres de desnivell fins al museu.

Les restes de les instal·lacions eren auxiliars, com el taller mecànic, on ara està instal·lada una exposició de com era la vida a Bellmunt en aquells temps.
Com es normal les explicacions que he fet pot contenir errors, sobre tot de recordar bé les explicacions del guia.

Després de la visita ens dirigim al poble on dinem al restaurant “L'Economat de les Mines” on degustem el menú del dia, molt acceptable i que recomano, amb un preu molt econòmic. També tenen el menú especial. Nosaltres fem l'extra d'una botella de vi negre de collita pròpia, del que també quedem satisfets.

Ja només ens queda tornar cap a casa, fent una marrada i passant per el Masroig.

Per veure les fotografies, teclejar aquí

00000000000000000000