"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 10 de febrer de 2013

Sortida infructuosa a Fredes



 Fredes a l'abril del 2009

Avui explicaré una petita historia, en realitat ho explico para desfogar-me una mica ja que ha estat un dia d'aquells per oblidar, en quan a l'intent de sortida a caminar. Durant tota la setmana he estat dubtant de sortir o no, degut al fred i al vent. En principi volia sortir el divendres però la previsió del temps deia que avui faria millor temps, pel que ho vaig deixar per avui, però encara dubtant. De tots els lloc que podria triar, el dissabte al vespre vaig triar anar a Fredes. Durant tota la setmana vaig està mirant a la pàgina de l'Aemet i em va semblar que en no havia plogut ni nevat cap dia, pel que vaig pensar que per anat on volia anar, excepte la pujada al Negrelo (i la posterior baixada) el vent no em castigaria massa, ja que volia anar per diferents valls. El que si que em preparo es pel possible fred que fa per aquelles rodalies en aquestes dates.
Agafo el cotxe, encara de fosca nit, i enfilo cap aquelles terres, quedo sorprès quan abans de creuar la Serra de Fredes començo a trobar neu i glaç a les vores de la carretera. Quan arribo a la Colònia Europa es veu una bona nevada però la carretera està neta. Pensava portar el cotxe al Pinar Pla i per això quan passo Fredes segueixo pista endevant. Mentre vaig pujant vaig trobant cava vegada més neu i al mig de la pista una petita capa de glaç ja que la neu està xafada per la circulació de cotxes. Es veu bastantes roderes, però gens profundes, o sigui que he d'anar en compte. Poso reductora i vaig tirant amunt. Al deixar a l'esquerra el camí que va cap el Mas de Trencaladres, on hi ha una bassa natural, veig que està glaçada, llavors em començo a repensar en la caminada prevista i si es que la previsió del temps que estat mirant durant tota la setmana, ho hagi fet al lloc adequat.
De cop em trobo un cotxe, no tot-terreny parat en mig de la pista nevada i glaçada, es una parella d'uns trenta anys, em diu que està intentant tombar però li patina el cotxe, jo li dic que tiro endavant i quan pugui tombaré, veig que ell al ser petit podria tombar allí, però el meu es mes llarg. Cada vegada es complica més, ja no es veu glaç perquè està tapat per la neu, i aquesta em fa que no em patini el cotxe. Al Coll de Tombadors, giro cua, llavors em passa un 4x4 i para a l'esplanada de la dreta, en mig d'un pam de neu.
Al baixar em trobo el cotxe encara allà, i van passant una serie de 4x4 que sembla que son caçadors. El vaig ajudant per tombar, per sort aquí hi ha un tros molt petit sense neu ni glaç. Però suficient per ell. Li dic que jo li obriré pas, penso que per que no patini, jo aniré prop de les vores per on encara hi ha neu, i no surt el glaç, i ell que passi que on jo passo i això sabrà de segur que no hi ha falles sota i la neu encara no estarà suficient endurida, al menys es el que crec que els pot anar millor.
Tirem avall, poc a poc, vaig veient que ell no segueix per on jo passo, sinó que va pel mig, penso que ja s'ho farà.
En un tomb tancat veig que no em segueixen, paro el cotxe, pujo a peu, i resulta que s'ha estimbat, el cotxe està mig penjant, per sort aturat ja què està aturat per un arbre ben gros. Llavors, i el que em senta pitjor es que la xicota em diu que ella es d'un lloc de neu, que la coneix i em sembla entendre que insinua com si jo li hagués indicat malament les maniobres, encara que ell reconeix que no ha agafat el tomb tant obert com jo i ha anat pel mig, pel que li ha patinat.
Ara be la segona part, li dic que jo no el puc ajudar i que ha de trucar a l'assegurança per que li vingui una plataforma, però encara que em diu que la té al dia, sembla que no es preocupi massa de buscar-la, li ofereixo el mòbil per si ells no tenen cobertura, jo en tinc, ella em diu que el seu si que en té. Els ofereixo baixar-los als dos a Fredes, em diuen que no volen deixar el cotxe sol allí, els proposo baixar a un i que l'altre es quedi, no reaccionen be, segons el meu entendre. Llavors els comunico que com no puc fer-hi res més, me'n vaig i que si volen alguna altre cosa, no em contestem i me'n vaig.
Quan vaig tirant avall decideixo que no estic d'humor per anar a fer el Plan B que teniu previst i enfilo cap a casa, estic tocat moralment. Abans em decideixo anar a mirar l'estat d'un camí, que me'n recordo que en els meus anys joves alguna vegada havia fet, que surt de la font de les Coves (?), es a la carretera de Falset a Reus, després de passar un hostal que hi ha a la dreta de la carretera i a l'esquerra, on hi ha un tros de carretera vella, que abans passava a tocar la font i era un lloc on es parava a beure aigua, ara quasi no baixa res. El camí ve del Pradell creua la carretera, passa pel costat de la font i va a buscar el camí vell de Reus a Falset. Paro a la font i començo a pujar, està brut de nassos, a més està mig desfet, a la dreta la terra i pedres caigudes del marge i a l'esquerra el talús que dona a la carretera s'està desfent, al terra es pot veure restes de l'empedrat. Aquí si es vol recuperar s'ha de venir amb eines. Em vaig cap a casa i ho deixo córrer per avui.

 000000000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada