"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 3 de febrer de 2013

Santa Maria d'Oló, Serrat de la Rodoreda, Sant Miquel

Masia i Serrat de la Rodoreda - Entre Torremagra i Canadell

Per avui m'he decidit anar al Moianès, exactament a Santa Maria d'Oló, i pujar al Serrat de la Rodoreda i per això m'he basat en la marxa popular de l'any 2010, però fent algunes petites variacions.
Pel que he vist i m'ha semblat el poble es molt allargassat. Arribo i aparco en una placeta al costat de l'Ajuntament, em preparo i surto quan manquen cinc minuts per dos quarts de deu, baixant a creuar la Riera d'Oló, tot passant pel costat de la fàbrica de la Sauleda, que per cert envia aigua amb escuma a la riera. Pujo per la carretera per deixar-la aviat per agafar el GR, un camí que en el primer tros s'està desfent una mica, al ser el terreny completament terròs.
Passo pel costat de la Déu, una masia habitada i ben arranjada i de seguida arribo a la pista asfaltada que ve del poble, per passar seguidament pel costat de el Joncar, masia agrícola-ramadera, amb una bona ferum de porcs.
Deixo la pista asfaltada i agafo una terra, antic camí de carro, que passa prop del refugi de Rosselles, que segons m'ha semblat llegir, com a refugi, es de nova creació. Faig unes petites variacions de pistes, amb una marrada, per passar per la font de Rosselles, la veritat es que no val massa la pena, ja que la font està dins d'una caseta d'obra i l'aigua entubada, i on està la captació està tancada amb una reixa metàl·lica. Pujo per l'Obaga de Torigues i de seguida arribo a les masies de el Roser i de Torigues, on al seu costat hi ha un pedró, però sense cap imatge a la capelleta.
Aquí tinc la primera sorpresa del dia, encara que no massa gran, la marxa popular circulava entre dos camps de conreu, però em trobo que els dos estan conreats fins a la mateixa vora i el camí que va entre els dos està completament tapat i perdut, pel que he de circular per la vora d'un dels dos camps, dels que ja comencen a despuntar la verdor.
Arribo a una pista ample que es el camí cap l'Estany, Vic i Girona, on hi ha una esplèndida visió d'una part dels Pirineus, nevats. Deixo aquesta pista per anar cap a la Rodoreda on em surten dos gossos a saludar i que volen seguir camí amb mi. M'avança un cotxe on el conductor i jo xarrem una mica, m'explica com puc pujar al Serrat sense dificultat i em demana que no em deixi acompanyar pels gossos, ja que sempre es van amb els caminadors i després ell els ha d'anar a buscar-los. La Rodoreda te adossada l'ermita de la Santa Creu, com es normal tancada. Tot el conjunt està en un estat de conservació bastant precari, segons em sembla veure.
Aquí ve la meva aventurilla del dia, que no pot faltar en cap sortida. En comptes de fer un bon retomb per anar a buscar la pista que puja al cim, pujo al dret per rastres més o menys clars, l'únic inconvenient es que hi ha moltes branques de pi tallades i deixades a munts que fa que s'hagin d'anar esquivant. Arribo a la pista que puja dalt i que es el camí que m'havia indicat el senyor d'abans, que per cert està molt bruta però es puja be.
Al vèrtex geodèsic s'arriba sense problemes però des del cim la visió es nul·la ja que els arbres impedeixin veure més enllà. Al vèrtex hi devia haver instal·lada alguna antena o similar, ja que queden restes del que era una toma de terra. A pocs metres descobreixo dos caus, un sembla sense us i l'altre rodejat de caminets d'entrada i sortida de l'animalet/s, del que no tinc ni idea del que pot ser, potser alguna classe de rosegador.
També trobo un pot blau de “Quanto” (es un producte de neteja), una mica fet malbé però que fa molt mal a la vista. Agafo el pot li poso dins un tros de goma que devia ser de l'antena i me la penjo a la motxilla i després de fer les fotografies de rigor, marxo avall. Aquest pot el portaré fins al poble ja que les masies per on he passat no hi tenien a l'entrada cap contenidor per la brossa.
Com a continuació de l'aventura del dia, vaig a buscar la pista que em portarà a Sant Miquel, al dret, seguint rastres que comencen clars i després es difuminem i que em porten a una pista boscana molt bonica. Aquí hi ha algun toll que encara està glaçat. Abans de Sant Miquel deixo a la dreta una gran bassa natural, amb una mica d'aigua, que deu ser la font de Sant Miquel, que marca al mapa, o una bassa que recull l'aigua d'aquella font. Sant Miquel era un petit llogaret amb ermita inclosa, totalment arruïnat, i que a la porta de l'habitatge principal posa la data de 1715, segons em sembla llegir. Cada vegada se'm fa més difícil arribar a entendre la deixadesa dels propietaris i de la administració en referència al patrimoni tan ric que teníem. Ja se que em donaran tota mena d'explicacions però jo cada vegada ho entenc menys.
D'aquí a la Rovirassa i sempre per pista, segueix un tros no massa bonic, només parlant de l'entorn, pista amb bona pared molt rascada a la dreta i arbres que no deixen veure res de vista a l'esquerra. La Rovirassa es un altre explotació agrícola-ramadera, i aquí he tingut un petit error. El gps m'ha marcat de seguir un camí paral·lel a una pista molt arranjada, al mapa no hi era el camí però el track coincidia exactament amb un camí real, estret però maco i bastant transitat pels cavalls, que precisament els he vist en aquesta masia. He hagut de saltar una tanca de fil-ferro però el camí seguia maco i planer mentre la pista s'anava enfonsant, de cop arribo a un altre tanca de fil ferro que he de passar per sota, i a partir d'aquí el camí es comença a fer fonedís, i el track en marca que ara va per la pista. Veig rastres que baixen cap a la pista, els segueixo però el salt a la pista es massa per a mi, hi ha una bona pendent per terreny decompost i molta inclinació. Me'n torno a passar per sota la tanca i aquí si que baixant per un sendall arribo a la pista, que segueixo cap la Riera d'Oló. Aquesta pista està retocada de fa molt poc, es molt obaga, i al estar molla es molt fangosa.
Creuo la Riera d'Oló, i dalt de la pujada trobo una casa senyorial que la estan rehabilitant, no he pogut trobar el nom, però la veritat es que per fora es molt maca. Prop d'ella hi ha una cabana de pedra i les restes d'un pou, que ha quedat molt destrossat per la pista, i on el forat de dalt, serveix per llançar deixalles la gent que hi passa per aquí.
Passo per Vilanova, un altre masia amb un tros bastant ensorrat però la major part molt ben arranjat, a la nit llegeixo que l'ermita de Sant Jaume de Vilanova està adossada al mas, per la part de darrera, pel que no l'ha vist ja que no he volgut entrar ja que m'ha semblat que hi havia gent per dins. A quasi tocar el mas hi ha el que era la font, ara el aigua està canalitzada des d'una cisterna propera, crec, fins el mas, i entre mig hi ha les restes d'una gran bassa.
Entre aquest mas i el següent del que no he descobert el nom i on hi havia una gran quantitat de maquinaria pesada, hi ha el lloc perdedor de la caminada, s'ha de creuar el barranc, però no es veu a primer cop de vista, hi han varis sendals sense futur, i l'únic amb continuació costa veure'l, encara que hi ha una solució que es sortir a la pista però llavors ens deixem un tros molt bonic i agradable. En aquests punt perdedor, on es forma una petita placeta, quan arribo em surt un gran au rapinyaire amb una petita pressa a la boca, no se distingir l'au ni la pressa, per la rapidesa que s'escapa volant. Aquí m'ha funcionat perfecte el gps, quan he esperat que el senyal s'estabilitzés.
Després un altre masia molt arranjada però no agrícola, Canemasses, on comença un camí vell bastant agradable que quan entra en terrenys conreats es va perdent, i em torna a passar un altre vegada que el camí es intransitable i he de passar per la vora d'una de les parades conreades, amb una mica de dificultat per sortir al camí que va a Torremagra. Al costat està Canadell, un altre finca agrícola-ramadera.
El tros següent es d'aquells per oblidar, es un quilòmetre per pista ampla i polsosa, al costat mateix de la C-25, que em fa recordar el novembre del 2008 quan anava pel costat de la N-II a la província de Saragossa.
La següent masia, habitada però on en aquest moment no hi ha ningú, te un aspecte bastant lamentable, es d'aquelles que sembla que no poden durar gaire temps, però que a mi particularment es la que m'ha agradat més i la veritat es que no sé perquè, l'he trobat un encant que no l'he trobat a les altres ni aquelles que estaven impecables per fora. El mapa em marca prop “Sant Sebastià”, segurament una ermita, a uns 100 metres en línia recte i 30 metres de desnivell, però veig que son dos quarts de sis i encara em queden dos quilòmetres aprox., pel que desisteixo de la seva recerca.
Aquest tros que em queda no te massa a explicar, només que ja començo a anar una mica cansat tot veient que el sol se'm comença a amagar. Uns metres abans d'entrar a Santa Maria d'Oló es deix a l'esquerra Cal Corbo, una masia abandonada, amb les parets que aguanten no així la teulada i el curiós es que a pocs metres a l'altre costat del camí hi ha una tira de cases adossades, ja sé que les meves reflexions no son del tot correctes, però es curiós que es deixin perdre les cases antigues i al costat es construeixin de noves. La arribada es per camí empedrat, i passat les cases adossades, es baixa per unes escales i per un carrer amb pendent, avall, s'arriba a la plaça on tinc el cotxe, son un quart i cinc de set i he fet més de dinou quilòmetres i mig. Com es normal no tinc ganes de pujar cap el poble vell a veure l'església vella, les restes del castell i els seus carrers, ho deixo per un altre dia.
El dia ha estat ventós i fred, encara que el vent no m'ha molestat massa i la sensació de fred ha anat apaivagant poc a poc, encara que cap a final de la caminada s'ha tornat a sentir, quan el sol ha començat a baixar i amagar-se.
Durant tot el dia he vist molts caminois i rastres, la majoria segurament de senglar, i molts trossos remenats per ells, a més de moltes senyals de peülles al costat dels tolls. La vegetació ha estat predominada pels pins, alzines i alguns roures, de la que jo conec, i molts conreus cerealístics, a més he trobat unes quantes granges porcines. Molt de tros he estat seguint Grs i algun tros el camí de Sant Jaume. El track que he seguit a la majoria de la caminada no era del tot correcte el que m'ha donat peu a alguns errors, alguns m'he adonat abans i algun de puntual he hagut de solucionar-ho sobre la marxa. De les sensacions ja he estat explicant-les a mida que anava escrivint el que havia fet, en general ha estat una bona caminada, amb vèrtex geodèsic inclòs i visió dels llunyans Pirineus nevats.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


0000000000000000000000



0000000000000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada