 |  |
Sínia del Mas de Calil - Runes de la Talaia
Avui ha estat un dia estrany, han resultat moltes coses positives, encara que algunes de negatives, fets que aniré explicant a mida que vagi desenvolupant la narració. Per avui he triat un tomb des de Pinell de Brai perquè degut a la seva baixa alçada confio que si ha nevat ho hagi fet minsament.
Ens hem trobat l'Esteve i jo i ens hem anat fins a Pinell de Brai, la intenció es anar al Puig de l'Àliga on hi ha un vèrtex geodèsic i intentar arribar a la Talaia, que segons el wikipedia: “Atalaya, en ruinas. El acceso requiere un guía conocedor de su ubicación”. Per la sortida d'avui, que per cert no segueixo cap track extret d'internet ja que no he trobat (no dic que no hi hagin) cap d'aquesta zona, he preparat tot un tomb seguint pistes, per assegurar el bon fi, i a més i després de consultar el mapes de l'I.C.C. 5000 topogràfic i 2.500 ortofotos, he preparat un total de cinc possibles variants per intentar evitar el màxim possible de pistes. I tot un tros sense camí, encara que sembla que es pugui passar. O sigui si s'aconsegueix una bona aventura.
Arribem a Pinell, ens preparem i sortim a un quart i cinc de nou del matí, tenint dubtes del camí de sortida. Sortim pel camí del cementiri i quan estem passant per la seva vora m'adono que hem sortit per on tenia previst arribar, pel que acordem fer el tomb a l'inrevés. Seguim pel Camí del Mas de Jaume Llop, deixant-ho per baixar a creuar el Barranc de les Llemosqueres, aquí hi ha un moment de dubte però que s'aclareix aviat quan veient que hem de remuntar el Barranc de les Gargantes. Encara que a l'ortofoto es veia bé, tenim dubtes de com ho trobarem, el resultat es que es un camí de bast, en molt bones condicions per caminar, molt agradable i bonic. No tenim cap problema per seguir-ho, la impressió es que es un camí que es va passant pel que es conserva en bones condicions. Només hi ha dubtes al tros final, degut a que els que passen pugen fàcilment per una llisera i es deixen el retomb, per on jo he passat i la veritat es que ara està una mica brut. Arribem a la Carrerada de les Gargantes, ara pista molt retocada, però la deixem de seguida per agafar el Camí de les Murtes i seguint pel de les Murtes de Baix. Aquí tenim una petita distracció però que resolem aviat amb un parell de centenars de metres de més.
Quan arribem al Mas de Calil, primer visitem les seves runes i després les restes de la sínia. Estem al final de la pista que ha estat agradable de fer, i estem mes baixos que a Pinell, o sigui que hem perdut tota la alçada que havíem fet i més. Des d'aquí fins el Mas de Gaspar (agafo el nom perquè al seu costat hi ha la Talaia de Gaspar) es un tros que no he vist camí en cap mapa, però que em va semblar que podríem comunicar, això si, a l'inrevés, o sigui de baixada.
Primer pugem per una llisera, seguidament trobem les restes d'un camí vell, bastant brut per cert, fins que sembla que anava a tocar la llera del barranc, que hem portat i portarem sempre a l'esquerra. Està impracticable però no ens desanimen, tenim amb el gps marcat on està situat el mas i la distancia, des del mas de Calil ens marcava 500 metres, en línia recte, i 130 metres de desnivell. Anem pujant, en alguns moments amb dificultat per la vegetació, entre parades, a trossos trobem el camí que pujava entre parades, a trossos perdem el rastre i seguim amunt pujant pels marges caiguts, fins que ens apropem i el bosc es comença a aclarir on trobem el camí vell que pujava al mas, està una mica brut però es veu clarament i podem arribar bé. El mas encara conserva la seva teulada, la porta està embarrada, sembla que per dins, i no es veu cap possible entrada-sortida si no es per la finestra. Hi ha un aljub, sense aigua, datat 188?. Aquí parem a menjar una mica. La major part de la pujada l'hem fet per camí pel que estem contents d'haver-ho anar trobant, però l'alegria no es plena ja que aquí ve la primera decepció del dia, m'adono que el gps el tinc perquè no em gravi el track, o sigui que des de la sortida no m'ha gravat, tinc la distancia i el temps però no el track. Quina mer...!!.
Ara ens ve un altre tros, aquest de 350 metres en línia recte, on tampoc he vist camí als mapes, però que arriba a un possible enllaç amb la carena. Des de la foto aèria, en sentit contrari, es veu un sender per la carena que arriba i desapareix en aquest punt, en mig del bosc, pel que em penso que deu haver camí. Sortim del mas, ara ja anem pujant marges, aprofitant les seves caigudes, entre el bosc, avançant lentament, algun moment sembla que si que es el camí de pujada de marges, però les menys. Seguim rastres, que anem deixant per un altre, ja que la majoria segueixen plans i nosaltres hem de salvar un desnivell de 90 metres. Quan estem molt a prop ens trobem un sender que ve a l'esquerra i que puja fins el punt marcat. El sender es bo però amb forta pendent i molt glaçat pel que hem d'anar en compte de no relliscar. Arribem a la carena al punt que tenia marcat.
La vista de la vall de l'Ebre es impressionant, però la bufetada que ens fot el vent, al arribar, quasi que també ho es. Tot el començament de la caminada hem tingut una mica de vent, després al anar emboscats ja no l'hem notat, però ara a la carena, deu-ni-do. Anem seguint la carena fins a la Talaia, de la que no queda res, menys d'un metre d'alçada, per on arribem, de torre circular i un màxim de tres metres per on marxem, encara es veuen tres espitlleres, però res més a significar. Aquesta torre podria ser de vigilància del tràfic del riu (es una suposició). Aquí a part d'estar una mica castigat pel vent, amb ràfegues variables, estic content ja que penso que la resta d'avui no ens ha de reportar cap problema amb els camins. Aquí veiem un petit grup de persones, que estan pujant per un camí a la dreta, que per cert no hi es als mapes.
La cresta es bonica de fer, rocosa, amb varies sifonades, encara que dificultada per les ràfegues de vent. Arribem a la cruïlla amb el camí per on ve el grup i ens trobem a un cartell, avui i per aquest lloc passa la cursa de la Cameta Coixa, per sort ja han passat tots els marxadors. Ens passa aquest grup i ens comenten que eren d'un control que ara ja van de retirada, en total han participat unes 700 persones. Ens estranya que no recullin les cintes de plàstic que senyalitzaven el camí, però confiem que ho faran en pocs dies. La cursa seguia la carena de les Mallades, on a la cota 347 han posat una senyera, nosaltres agafem a l'esquerra cap a la Caseta del Zigzet, abandonada però que encara conserva l'aljub a la part del seu darrera. Seguim camí, carener, cap el Coll de l'Àliga, al ser carener tornem a estar castigat pel vent. Si he de ser sincer no m'havia fixat que el camí anava per carena, es una carena pelada, molt castigada pels incendis, excepte al començament que el bosc, de pins, està començant a desenvolupar-se.
Al coll anem directe cap la pujada del cim, continuem per terreny de garriga, on veiem dos masets completament arruïnats, un d'ells arrecerat al marge. Ens empassem la primera desviació al cim, però pugem per la segona, i seguim un tros de carena, en retrocés. Al cim just de contemplar el paisatge, fer les fotografies corresponents i baixar ràpid cap on es la bassa, ja que allí bufa menys.
Agafem la pista cimentada que era el camí vell de Pinell a Miravet. Segons m'ha semblat veure al cadastre la pista no segueix exactament tot el que era el camí vell, però ens es igual ja que el deixem per agafar el Camí dels Brois. Quan arribem a la cruïlla on es va al Mas dels Brois, dubtem si pujar a veure'l o no, ja que segons el wikipedia es dels llocs a visitar però en la part negativa es que si està habitat potser podríem tenir problemes. Decidim anar-hi, mentre pugem m'adono que la pista no està massa transitada pels vehicles. Arribem a una bassa de goma que es la que recull l'aigua de la font. El camí vell al mas està llaurat però hi ha un sender fitat al costat, que ens porta fins ell. El mas està arruïnat, tenia una gran era al seu costat, ara ple d'herbes i bardisses, hi han les restes d'un pou. El mas tenia planta baixa i dos pisos, a la planta baixa tenien bestiar, segurament els matxos, al costat hi han els corrals i/o pallers, però tot en estat lamentable, encara que el mas encara conserva la teulada. Dins hi ha una pintada que diu “1852” Aquí aprofitem per dinar.
En principi tenia previst anar i tornar, però veiem unes fites que segueixen per un sender ben marcat, encara que amb alguns pins caiguts en mig del camí que salvem com podem. Aquest sender va entre mig de dos pistes, el camí de l'Obaga de la Gabriela i el Camí del Povet, arribant quan aquests dos s'ajunten. Aquí seguim el que podria haver estat la carrerada dels Brois, primer pista que quan es converteix en camí tenim la segona errada del dia, per salvem ràpidament. El camí també finalitza convertint-se en un escòrrec rocós amb forta baixada, que finalitza als conreus del Mas de Mas de Jaume Llop. Tenim dos opcions o passar pels conreus o intentar seguir per la llera del Barranc d'Estolls, triant aquesta segona opció al saber que a menys de 100 metres tenim camí bo, segons mapa. Es una mica dificultós, ja que no es veu massa on posem els peus, i hem de passar un moment per sota d'un canyar amb les canyes mig caigudes, però res que no puguem superar. A partir d'aquí ja no té massa historia, ja que el quilòmetre i escaig que ens queden ho fem per pista, primer el Camí dels Estolls i després el de les Bassetes.
Entrem a Pinell pel carrer de Miravet i anem a visitar el poble, la plaça de l'església amb la seva gran escalinata i la casa pairal a la mateix plaça, els dos porxos, les cases penjades, els cases derruïdes, tot el tombant del Celler Cooperatiu, i els carrers adjacents. Ens trobem una senyora escocesa amb qui ens parem a xarrar una mica, la veritat es que es el company ja que la conversa la porten en anglès, jo quedo content ja que entenc alguns parts de la conversa, no massa però les suficients per que quedi content.
Arribem al cotxe a dos quarts menys cinc de sis, després de fer divuit quilòmetres i mig, segons em marca el gps.
El dia d'avui, com ha explicat ha tingut moltes coses positives, com a negativa només marcaré primer la molèstia del vent sobre tot en la part carenera, que ha estat més de quatre quilòmetres. La resta el vent no l'hem notat tant. El fred ha picat però anant ben tapat no hi ha problema. I la segona l'errada amb el gps.
Fins a la primera carena estaven al terme de Pinell, al entrar a la carena estaven al límit amb Benifallet, però això a durat poc ja que la Atalaia es límit de Miravet, Benifallet i Pinell. Després fregarem amb el límit entre Miravet i Pinell fins al cim de l'Àliga i d'aquí avall, sempre terme de Pinell de Brai. Un altre tros de terres catalanes que desconeixia.
El track no el penjo al wikiloc pels motius que ja he explicat, encara que al mapa poso el gravat des del mas de Gaspar al final i dos trossos de la preparació ja que coincideixen amb el fet, comprovat ja que he anat mirant-m'ho a cada cruïlla. .
Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.
0000000000000000000
 |
000000000000000000
000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada