"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 7 d’agost del 2012

Em retiro de les protestes

Ja fa quasi quinze dies que ni al meu blog ni al “facebook” poso cap entrada d'actualitat polític-financera i no serà perquè aquests politicastres podrits, ineptes, corruptes i inconscients no donin motiu per fer-ho. He arribat a la conclusió que segons el meu punt de vista, avui per avui es una lluita perduda. A continuació explico uns quants dels meus arguments, no per que ningú me'ls discuteixi o intenti rebatre'ls, si no per mi mateix.
Hi ha una llista que corre per “inet” que parla de 450.000 polítics, crec que es un “fake” que no s'ajusta a la realitat, el que si es que hi ha un estudi (aquest si que el crec) que diu que hi ha dos milions de persones “endollades” al sistema, entre parlamentaris i senadors, personal d'empreses públiques (creades per amagar diners, ocultar dèficits i col·locar a familiars i amics sense donar explicacions, i que cobren més que els funcionaris de veritat), a sumar l'entramat de 17 comunitats autònomes amb el seu parlament, el seu defensor del poble, canals de televisions (que son la veu del seu “amo”) i les seves empreses públiques igual o pitjor que les estatals. Seguint sumant amb que en un temps de crisis s'haurien de rebaixar ajuntaments, on hi ha molts que també trobem les empreses públiques. Seguint sumant, la quantitat d'assessors a cada nivell de l'administració (jo no crec que es necessitin, un que arriba a un càrrec polític hauria de saber de que tracta el seu departament i assessorar-se dels funcionaris i escoltar la veu del poble). I a la despesa del sou de tots aquests individus s'ha de sumar les cotxes oficials, dietes (hi ha cada nota de restaurant que corre per internet que faria riure sinó fos que fa plorar) etc. Seguint sumant amb els ex-”d'alguns càrrec importants” que segueixen cobrant una indemnització i/o jubilació encara que tinguin uns altres ingressos (altre feina, cobrant per conferencies, dietes en consells d'administració, etc.).
Encara tenen la barra (per dir-ho suau) del “que se jodan”, de “los del carrito” (parlant dels que van en cadira de roda), i moltes altres expressions similars, que en alguns pocs casos, només els més fragants es mereixen un “dolent, no ho facis més” en comptes de botar-los.
A tenir en compte la casa reial (?) i el/s “concordat/s” que es mereixen moltes línies, cap agradable.
Dons resulta que tot aquest entramat no té cap estisorada, si que en tenen els jubilats, els malats, el aturats, els dependents, els autònoms, el treballadors per compte aliena, o sigui tot el que es refereix a la classe mitjana i treballadora, amb retallades prou significatives. Molt de parlar de les castes de l'Índia (Brahamanes, Kshatriyas, Vaishyas, Sudras i Dalits) i aquí està passant el mateix, hi ha una divisió per castes, però el més greu es que estant aconseguint que cada vegada hi hagin més Dalits (intocables = a persones sense feina i sense atur, que viu mercès a la beneficència - que pot ser la família-) i menys Sudras (gent treballadora), però son les altres castes les que no es vol ni tocar.
Si parlem dels mitjans de comunicació la cosa es també molt greu, no donen les noticies que no interessa al govern, per exemple no es parla d'Islàndia, ni sabem com està, en aquests moments, el conflicte dels miners, del que han amagat molta informació del que ha succeït, així si només es parla de la prima de risc. Crec que en uns mitjans lliures, incloent els més dretans haurien d'estar demanant al Rajo que digui als espanyols el que sap tot Europa menys nosaltres, ja que no tothom té la facilitat de llegir o escoltar mitjans estrangers. Uns mitjans lliures exigirien al Rajoy que doni la cara i no s'amagui i li retrauria les mentides que diu un dia si i l'altre també.
La justícia es un desastre per què els interessa als polítics, ja que les imputacions a ells, s'allarguen i es perden en el temps, segons sembla a l'actualitat hi han mes de 127 polítics imputats i les causes no s'enllesteixen mai, està clar que les poques en les que surten condemnats ve el govern de torn i els indulta, es pot llegir la meva anterior entrada al blog. A més la Munar ha estat condemnada a presó, però ella encara va pel carrer i té la gosadia de dir que per diners ningú hauria d'entrar, i no hi ha data (o no es sap) d'entrada. Jaume Mata, també condemnat a presó, està tan tranquil al seu palauet. Com ha comentari extra s'ha de dir que en un dels judicis d'aquest paio li van demanar una fiança de 3 milions d'Euros, i això la va facilitar el Banco de València, ara fallit.
M'agradarà veure els judicis per Bankia i la fallida del Banc de València. I perquè no portar a la justícia a tots els dirigents de Bancs i Caixes que han marxat amb indemnitzacions milionàries, després d'arruïnar-les?.
Els governs estatal i autonòmics, estan fent servir contra els dissidents les mateixes tàctiques que qualsevol dictadura, enviar els gossos i la tàctica de la por, l'última es el avís a FACUA perquè no els critiqui, de pura pena. No sé que espera la justícia per obrir una causa contra els manaments policíacs per incompliment de la llei que diu que tots els agents han de portar visible el número i contra les actuacions d'alguns agents a les manifestacions pacífiques.
Si després de tot això que està passant i de molt més que de moment em callo ja que no tinc esma de més i de tot el que no sé, resulta que a l'últim sondeig del CIS dona una projecció de vot al PP del 36,6 i al PSOE el 29,90 o sigui al PPSOE del 66,5% es que a les espanyes la població es completament “masoca” (poso aquesta paraula i no la que penso, per què no diguin que insulto) i davant d'això no hi ha res a fer.
Jo avui dia veig una serie de perills i tots molt greus, no soc endeví però m'atreveixo a pronosticar una serie de possibilitats.
Que la cosa continuï a la mateixa línia, o sigui les castes dominants sense tocar i les dos castes inferiors cada vegada pitjor. Està clar que quan hi hagi un atur molt superior els “grans empresaris” podran tornar a portar les fàbriques a les espanyes, ja que amb sous de merda i sense drets laborals els sortirà mes barates que tenir-les a l'Àsia i a l'Àfrica. Crec que es la que passarà.
Que surti algun il·luminat que plantegi un canvi radical i sàpiga aixecar i animar a les masses, amb el perill que es converteixi en un altre Hitler o Mussolini (salvant les diferencies en el temps), que semblarà que tot va millor i al final a rebre.
Que la cosa es posi calenta i a totes les espanyes i en totes les ciutats (mes o menys importants) hi hagin revoltes davant dels Ajuntaments i entitats governamentals, com va passa a Vinaròs el 26 de juliol, ja que si passes a tot arreu no hi hauria prou gossos per parar al poble. No crec que passi ja que com he dit uns paràgrafs abans la gent no està per la labor encara que no pari de protestar.
I la desitjada es que el govern espanyol es plantés davant Europa, si tenim que tornar a la pesseta hi tornem, deixem fallir la banca que estigui en situació, suprimint la classe política deixant-la sota mínims, i sortim pel nostre compte. Si la banca que no aguanti fa fallida els creditors i els accionistes perden, no els que tinguin dipòsits. Es molt difícil aquesta solució primer perquè els dirigents no ho voldran i segon perquè la població en cas de fer-se no donarà cap facilitat per sanejar la situació, ja que continuaria sense confiar amb la classe política que quedés.
Faré un petit incís, abans de finalitzar, del que penso de Catalunya. Aquí estem en una situació que no hauríem d'aguantar més, tenim un govern que continua, només, amenaçant al espanyol però com ja ens coneixen “ens pixen i ens caguen” ja que des de fa molts anys juguem al mateix: “m'enfadaré i si m'enfado soc terrible”. Potser ha arribat l'hora de deixar d'amenaçar i donar el pas, i si no som capaços de fer-ho, com a país, ho sento però a tragar i callar. Mentre crec hauríem de desmuntar organismes institucionals i esperar temps millors. No necessitem tenir 7 o 8 televisions (potser ens sortiríem tenint només 2), no se quantes emissores de radio, ambaixades a l'estranger i a Madrid, els consells comarcals, deixar-los només com forma d'apropar l'administració catalana a les comarques i sense caràcter polític, reduir conselleries, reduir parlamentaris deixant-ho a la mínima expressió, suprimir assessors, suprimir totes les empreses públiques que no tinguin un fi clar i concís, i alguna cosa mes que em deixo. I oblidar-se de muntar les Vegueries. Si algun d'aquests muntatges es creuen que donen beneficis, es pot raonar, per exemple l'assumpte de les ambaixades si s'explica els beneficis que donen en comparació a la despesa que comporta, potser ens portarien alguna sorpresa agradable, cosa que dubto.
Tot això en espera de temps millors i de moment gastant en I+D i despesa social i deixar de clavar impostos propis i retallades a les classes mes desfavorides. I que esperen a tornar a activa l'impost de successions?. Els temps millors podrien arribar amb la Independència, però si no hi ha pebrots o ganes, ja es sap. L'11 de setembre segurament tornarà a sortir el poble de Catalunya i els polítics ho faran servir per bordar a Madrid però no per mossegar.
Abans d'acabar tradueixo un text de Roberto Centeno, en la web de “Cotizalia”, parlant dels polítics i endollats:
“I llavors, senyor Rajoy, com pot tenir el cinisme i la misèria moral de dir que “farà el mes convenient per als espanyols”! És un insult absolutament inacceptable a desenes de milions de ciutadans honrats que estan sent espoliats sense commiseració, i no solament ells sinó els seus fills i els seus néts, perquè la ruïna s'estendrà per diverses generacions, i tot per mantenir a aquesta autèntica plaga de paràsits socials, i mentre la retallada dels seus inaudits privilegis no figura en el seu pla de Rajoy. És simplement de vergonya”.
I per acabar, si no canvio d'opinió, fins que no vegi que el poble en general es belluga deixant de protestar i passant a l'acció jo no faré res més. Ja ho he dit moltes vegades que amb la quantitat de gent afectada per les estisorades indiscriminades, en els moviments de protestes sempre hi som els mateixos i molta gent amb dificultats serioses ni es belluguen, ja he posat masses vegades la dita de Martin Niemöller però tornaré a posar el final (... i quan vingueren per mi ja no hi havia ningú per protestar).

Ni manifestacions ni proclames ni escrits sobre l'actualitat polític-financera.


Em retiro de les protestes. En espera de temps millors que potser no arribaràn.

000000000000

4 comentaris:

  1. Potser tants anys de no controlar els nostres "politics" han creat els 450.000 i potser no es un fake.U diu un membre d'una associació de veïns d'una gran ciutat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Soc el de l'associació de veïns, et podria explicar com polítics de municipis d'esquerra es treuen els ulls literalment per ocupar llocs de gran resposabilitat sense estar preparats només amb ganes de "trepar" politicament i guanyar sous enormes. Santa coloma de Gram....Quina tristessa més gran.

      Elimina
  2. La primera part tens tota la raó. Lo del "fake" no té massa importancia, ja que el que importa son els 2 milions entre polítics i endollats.
    Mercès pel comentari.

    ResponElimina
  3. Es que en aquest assumpte no valen ni les dretes ni les esquerres, ja que no hi ha cap que es preocupi del que vol el poble. Es que la majoria de les idees son bones, incloent el comunisme i el capitalisme, inclús el Depotisme Il·lustrat del segle XVIII, son les persones les que ho esgarrien tot.

    ResponElimina