Teixeda de Cosp

Teixos

Després de més de 40 dies sense sortir degut a diferents motius (físics, mentals i meteorològics) ahir vaig decidir que avui sortiria a fer un tomb, petit ja que estava segur que una caminada llarga no l'aguantaria. Em vaig decidir a anar a veure i fotografiar la Teixeda del Cosp, però com per Cardó ja la he fet mes tres vegades es pel que em decideixo a fer un tomb extret de la pàgina d'inet de l'amic Ordovás, un tomb de 6 kms., per terreny una mica dur, com son aquests de la Ribera d'Ebre.

Arribo en cotxe al Coll de Monredons, mes de tres quilòmetres i mig de pista cimentada des de la carretera de Rasquera al Perelló. Aparco el cotxe i surto a un quart i mig de nou del matí per la pista fins a la Font de Múrria. L'incendi del mes de maig ha traspassat molt poc aquesta pista i en direcció al Portell del Cosp no ha arribat, pel que es veu. Encara que es sent una mica d'olor a socarrim.

Al costat de la Font de Múrria hi ha una bassa de l'A.D.F. de Rasquera, que s'omple d'aigua que baixa entubada des de la Font del Teix. El camí va pujant fent ziga-zagues, el que demostra que es camí vell i ben pensat per salvar els 180 metres de desnivell entre la font i el portell, es el camí dels frares. Pujant ja es troben uns poc teixos.

Dalt del portell tombo per si veig l'arribada del camí que ve del Coll de la Barca però no trobo ni rastre. Un dia, si em recupero, vull fer la carena des de Rasquera fins aquí. Després segueixo fins a la teixeda i fins al refugi. Segons he llegit hi han més de 200 teixos o sigui es una teixeda important. Per sort a aquest tros no va arribar el foc. Abans del tros on es concentra la majoria dels teixos i en una forta baixada per un roquer, hem trobo que han posat una corda i el primer que penso es que deu ser per els maldestres com jo.

Després de la teixeda arribo al refugi, on entro. La porta està tancada però sense clau ni cadenat. Està net, encara que com es normal en un refugi d'aquestes característiques, i a més tancat, fa olor a fum. Damunt la capsa on està la llibreta registre hi ha unes ulleres dins d'una funda. Algú se la deu haver deixat.

M'allargo fins a la Cova Llòbrega, encara que ja havia estat, penso que des del collet del costat veure una part de l'incendi, però qual es la meva sorpresa quan comprovo que aquest va arribar a 60 metres escassos de la Font del Teix. I a partir d'aquí ja està tot cremat. No veig clar si dalt del rocam de la dreta va arribar, però en endavant i a l'esquerra (baix) està tot cremat. La Cova Llòbrega es una cova estreta però sense complicacions. Podria haver seguit una mica mes endavant del collet però la visió des d'aquí es tan descoratjadora que me'n torno després de fer unes poques fotografies.

Veig que hi ha un ramat de cabres pasturant i jaient sota els pocs arbres que conserven la part alta verda. Jo no entenc massa i segur que diré alguna cosa no massa acertada però al meu parer crec que la poca vegetació que ha quedat sense rostir si se la mengen les cabres comportarà que costi molt més regenerar-se i al meu parer potser s'hauria d'espera a l'any que ve per que tornessin a pasturar, després de les pluges primaverals.

Torno a la font del Teix i agafo el camí a la Font i Cova de la Portella. A uns cinquanta metres aproximadament ja em trobo amb senyals de l'incendi. Tota la baixada fins el cotxe seguiré per terreny cremat.

El camí es fàcil de seguir entre el cremat. Abans de passar un collet trobo les restes del que devia ser un corral aprofitant la pared del cingle. Costa arribar sense embrutar-se de negre. Al costat del corral es veuen els vidres d'una botella entre les restes de la vegetació cremada. I una mica abans del corral deixalles d'algun porc de dos potes, estan sense cremar o sigui es de fa pocs dies.

Em començo a sentir dels genolls i ara el camí comença a ser pedregós i en baixada. Passo un pal indicador on trobo a faltar la fletxa que indiqui el Coll de Monredons, que es per on he de baixar. Ara segueixo recte fins a la Font de la Portella. Està amb unes obres completament oblidades. La sortida de l'aigua està molla però aquesta no corre. L'hi han fet una canalització, que en cas que l'aigua corregués no veig com es podrà anar a agafar-la

No veig el camí a la cova, miro el gps i veig que s'apagat per haver-se gastat les piles (havia sortit amb una ratlleta de càrrega), canvio les piles però resulta que les que porto també estan descarregades (ahir no vaig pensar en revisar-ho). Miro el mapa (on tinc dibuixat el track de l'Ordovás) i veig que el camí a la cova es seguint aproximadament tal i com he arribat aquí, o sigui surto recte, sense camí i al finalitzar la parada ja trobo un rastre.

Vaig fins a la Cova de la Portella, no es massa difícil seguir la traça, per bosc cremat, a més hi ha alguna fita que ajuda. En aquesta cova diuen que s'amagaven els carlins de les contrades, de les tropes isabelines. De tornada reforço la senyalització amb alguna fita més i arranjant alguna altre.

Ja hem toca baixar fins el Coll de Monredons, per un camí zigzaguejant però amb molta pedra solta i amb molts escòrrecs que van tallant el camí i que si no es porta compte acabarà sent un camí de baixada directe, amb molt forta pendent i perdent-se les esses, que tant facilita el pujar i el baixar.

Arribo al Coll, on prop seu tinc el cotxe, encara no es la una. No se exactament el que he fet, però segur que he fet més de 6 quilòmetres, ja que com sempre hem surto varies vegades del camí a xafardejar. No he arribat cansat però si amb molèsties als genolls.

El dia ha estat be, llàstima de la visió dantesca que queda després dels incendis. No ha fet massa calor, excepte a la baixada final, entre 11 i 12 i amb terreny cremat sense ombres. L'alegria es que tot el tros de la teixeda s'ha salvat sencera.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejara aquí. Si algú vol el track que se'l baixi de la pàgina de l'Ordovás

000000000000000000000

00000000000000000000