Un tomb pel Riu Glorieta

Restes de la sèquia als Molins Nous - Riu Glorieta

Avui ens em trobat en Joan Josep i jo amb tres objectius, anar des dels Molins de Tarrès fins a la Central Elèctrica (Molins nous) pel camí vell del Mas de Forès (nom extret del cadastre), trobar el colomer del Riu Glorieta i banyar-nos al Niu de l'Àliga, i hem tingut la satisfacció d'aconseguir-ho tots tres.

Ens hem trobat a l'aparcament dels Molins de Tarrès i hem sortit a dos quarts de vuit tot seguint el camí arranjat que va al costat mateix de la sèquia fins a trobar el camí vell del Mas de Forès. Per agafar-ho hem de creuar la pista. Seguim pel camí, primer es una pista que deixem quan aquesta enfila cap a les pedreres, Mas de Miró i va a sortir a la carretera de Mont-ral. El camí que seguim es ample i arranjat. A més també han arranjat els marges de la dreta per salvar el camí, evitant que caigui les pedres en mig. Em deixat a la dreta les runes del Mas Pere Miranda i a l'esquerra d'un altre mas, a la dreta el camí ben marcat que devia anar als Corrals del Mas de Xarrumba i a l'esquerra el Mas de Xarrumba i hem arribat a la Central Elèctrica (Molins Nous). Hi han trossos molt bonics inclús algun tros completament frescal.

Com que soc una persona que no trobo mai tot ben fet, potser soc massa exigent, diré que en molta part del camí al arranjar-ho i eixamplar-ho han deixat tota la brossa a la vora esquerra, ja sabem que la brossa, en aquest cas es majoritari les ramas de pi, son antorxes amb les mínimes condicions desfavorables. Tampoc he trobat massa correcte la despesa feta en dos ponts de fusta tractada per salvar dos barranquets, un a l'arribada a la central. En cas de voler posar els ponts, crec que es podria haver fet amb trons de pins, a l'entorn hi sobren, lligats i la despesa dels ponts amb baranes de cable, fer-ho servir per ampliar les neteges de més camins de l'entorn. I per últim des del Mas del Xarrumba fins a creuar el Glorieta està intransitable, era bona oportunitat de reobrir-ho.

A la central xafardegem una mica per l'entorn, mirant la sèquia i seguim amunt. Ja comencem a parlar d'on esmorzarem, es que això de l'estómac no té remei. Seguim el camí cap a Mont-ral on també ho han treballat una mica. Arribem fins als Molins vells, tot arruïnat i donem unes voltes buscant entre les parets de pedra tosca si trobem els colomers que el company ha llegit que hi eren per la zona. Seguim una mica més amunt i baixem a esmorzar al costat del Glorieta, després de fer-ho el company es refresca al riu i llavors veu els buscats colomers, quina alegria!!, fotos i pensem que ja poden marxar cap a casa amb la feina feta.

Tornem cap a la central pel mateix camí que em pujat. En aquest camí també han fet treballs, aquí també he trobat una despesa que crec innecessària, amb baranes de fusta tractada per evitar que la gent baixi pels escòrrecs, amb troncs de pi hauria estat més que suficient, dic el mateix d'abans, els pins es el que sobren en aquest entorn. En canvi no han recuperat tots els revolts de l'antic camí i hi ha algun tros que sembla que pugis per unes escales, quan un camí de bast com era aquest, era impensable aquesta manera de pujar. Dic que sembla que pugis escales i no exagero, la pendent es salva amb escales fetes de pedres cimentades.

Al baixar no podíem d'estar d'entrar al toll del Niu de l'Àliga i banyar-se en les seves aigües que per cert estaven molt fredes. Aquest lloc es fantàstic, no es estrany que els caps de setmana a l'estiu s'ompli de gent.

Des d'aquí i per la pista cap el cotxe, on arribem a dos quarts i mig de duess després de fer uns deu quilòmetres. El track no el pujo a internet, ja que la pujada la hem fet pel camí vell fins a les basses de la central i la baixada per la pista (a partir de la central), o sigui no hi ha cap problema, la diferencia en la distancia es tot el que ens hem anat sortint del camí per xafardejar els entorns.

El dia ha estat molt calorós, sort que hem començat a caminar aviat per la part solana, i la tornada l'hem fet per la part obaga.

Soc conscient dels comentaris que he fet de la despesa per arranjar els camins, ja que una cosa es arranjar-los, eixamplar-los, refer els marges per aconseguir evitar la caiguda de pedres als camins, però les despeses supèrflues es poden evitar, o es que hi havia algú amb una empresa de fusteria involucrat en l'arranjament?. Crec que val la pena ampliar els camins recuperats, però estar clar que tot son opinions. I un altre cosa es com es recuperen, he de dir que es preferible que es faci alguna cosa abans de que no es faci res, però amb una mica més es podria buscar els retombs dels camins vells i no obrir-los al dret.

Com es veu que encara que hem tingut un molt bon dia de muntanya avui estic molt crític, ho deixo aquí.

Si voleu veure la crònica feta pel company entra a "Troussejant: El Niu de l'Àliga".

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

000000000000

00000000000000