"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 10 de juny de 2012

Àger, Via Romana, Port d'Àger, Castell de Cas, Ermita de Santa Eugènia, La Règola, Àger

Via Romana - Conjunt monumental de Sant Pere (Àger)

Fins ahir a la nit no sabia si avui podria sortir pel que no he pogut quedar amb cap dels meus companys, i al final he decidit anar sòl a caminar. Trio anar a Àger a un dels dos tombs que fa temps tinc preparat, es tracta de pujar fins al Port d'Àger per la Via Romana, seguir fins el Castell de Cas i baixar fins a la Règola per l'ermita de Santa Eugènia i tornar a Àger.
Per la carretera, passat Balaguer he tingut el primer esglai del dia, i ha estat fort, en un tomb gens tancat, m'ha sortit de front un cotxe per la seva esquerra o sigui pel meu carril, sort que aquí hi ha un ample voral ja que amb el cop de volant que he donat si el voral hagués estat estret m'hauria sortit de la carretera i hauria anat a parar junt als cereals i a les roselles.
Arribo al poble i deixo el cotxe en una esplanada que hi ha només entrar, em preparo i surto quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou, en direcció a creuar el Pont d'en Rossell. De seguida m'adono que es un camí senyalitzat per El Camí. Abans de deixar la pista em desvio per veure la Cabana de Sereno. El camí en quan deixa la pista es torna molt pedregós i comença a veure's restes del vell empedrat, a trossos bastant ben conservats i amb ben visible la seva amplitud, entre 3 i 4 metres, però en els trossos que toca o està molt prop de la pista es comprova que quan la van fer no van tenir cap mirament si es destrossava el camí vell.
Em desvio a veure la Cabana de Monclús, de lluny ja que hi ha una cadena posada i no la vull saltar i entrar a propietat privada, i el Mas de la Teulera, enrunat amb alguna pared en peu.
Prop del Pot d'Àger, hi ha trossos amb marges destrossats per la carretera vella, i trossos amb marges arranjats. Total la pujada he estat acompanyat pel cant d'uns ocells i d'un puput incansable.
Dalt del port paro a contemplar la vista, tota la serra del Montsec d'Ares, a la dreta el Montsec de Rubies i sortint per l'esquerra el Montsec d'Estall. Aprofito per menjar una mica.
Surto per la pista del Castell de Cas, passant primer per l'ermita de la Mare de Déu de Lurdes, bastant deixada i amb les escales que hi puja una mica destrossades. D'aquí intento no anar per la pista tot buscant senders alternatius, però tots els rastres que vaig trobant no tenen futur, pel que abandono l'idea i segueixo pista endavant que hauré de fer durant uns quatre quilòmetres i mig. Aquesta pista, que es solana, polsosa (encara que està una mica humida) i retocada de fa poc, es molt tranquil·la, al menys avui, i només ha estat interrompuda la tranquil·litat pel pas de tres motos i un quad, la resta ha estat silenci total. Abans del castell he entrat a visitar les runes de la cabana de Gulló, he buscat la font que marca el mapa i l'he trobat uns metres més endavant al costat dels conreus,. Després he passat pel costat de la Cabana de Xinco, aquesta ben arranjada i amb la font tancada amb porta de ferro. A l'altura d'aquesta última cabana ja es veu la torre de Cas, encara que queda una mica més de pista.
El camí vell que arribava al castell està impracticable encara que he intentat seguir-ho per una estona, el que no he trobat es la font que marca els mapes. Del castell de Cas només en queda en peu la torre de l'homenatge, runes per tot arreu, una esplanada que era del castell i uns metres de l'antiga muralla i sota més runes on eren els habitatges, es tot el que puc contemplar.
Al costat hi ha l'església de Sant Jaume de Cas, amb dos portes d'entrada en un lateral, encara que tancades per portes de barres de ferro que deixen veure l'interior. Al seu costat hi ha una taula llarga de pedra i banc de fusta. Del castell i de l'església es pot trobar més informació a l'Enciclopèdia Catalana

La fotografia està extreta d'una pàgina de Joan Inglada”.

Aquí ja deixo la pista principal i agafo una en direcció nord que de seguida comença a baixar suaument. La pista es boscana però les alzines encara son baixes pel que no paren gaire els raigs del sol, que va sortint i amargant-se, i quan hi és, pica de valent. Vaig baixant per les Serres.
El camí travessa, per l'esquerra diverses parades abandonades, de seguida s'estreny però de bon seguir i ben marcat, i el terreny es torna pedregós, i es van trobant fites encara que no son gaire necessàries. M'ha semblat veure el camí vell primer per l'esquerra i més endavant per la dreta, encara que intransitable. De cop les fites segueixen recte i cap a l'esquerra marxa un camí senyalitzat en cintes, miro al mapa del gps i el camí que hi ha es el de l'esquerra, ja que creua el barranc. Al poc entro al que era una carrerada, però la deixo de seguida per marxar a la dreta per un camí que arriba a una pista. Aquí estic a punt de marrar-la, sort que em fixo ja que estava a punt de seguir-la a la dreta i en canvi a l'esquerra i a pocs metres però darrera de l'arbrà hi ha l'ermita de Santa Eugènia, molt senzilla, sense campanar i on un es pot refugiar en cas de tempesta. Paro una mica a descansar i menjar una mica de fruita.
La sortida pot ser retornant cap a la carrerada, o seguint recte des de la porta, hi han fites, algunes les he arranjat i he posat de noves, per un camí poc definit però que es va fent més clar, que ens tornen a portar a la carrerada. Aquesta es molt ampla, a estones de més de quatre metres, amb restes de marges als dos costats, però el terra es pedregós i molt desfet, amb forta pendent.
Deixo una serie de corrals a la dreta i a l'esquerra, un camí vell, sembla que transitable i les runes d'un maset a l'esquerra, fins que arribo al barranc de la Règola. Només arriba veig una serie continuada d'habitatges o corrals arruïnats a l'esquerra, a la mateixa llera del barranc i un masia, com no, també arruïnada a la dreta i una mica enlairada.
De seguida arribo a la Règola, on pujo a visitar el poble tot donant un petit tomb. Quan estic per sortir m'adono que la descripció que volia seguir me la he deixat a casa junt amb el que posava el del track que m'he baixat, i la veritat del track no me'n fio ja que no veig clar per on passa i menys sense les explicacions. Miro al mapa del gps (en paper no tinc d'aquesta zona, ja que encara que porto el comarcal aquí no em serveix de res). Ja sabem que fora del radi d'acció de la capital a l'Icc manquen la meitat de camins (no així les pistes, masos, barrancs, carreteres, etc. que si que hi son). Per un costat veig que el track va sense camí definit sortint per la part alta del poble, a la part baixa que es per on he entrat hi ha senyals de circuit de Btt abans de creuar el pont tot resseguint el Riu Fred de Pui, i en tercer lloc em sembla recordar que el que havia llegit era sortir pel camí que tinc davant i que passa entre dues cases. Primer em decideixo a seguir el camí de Btt encara que no se on porta ja que no ho diu, però la direcció sembla bona. Al riu baixa aigua i es una zona boscana, frescal i molt agradable. Aquí tinc el segon ensurt del dia, ja que de cop sento uns esbufecs molt forts i una gran sorollada, llavors veig a dos senglars grossos i un porcell sortint ràpidament de l'aigua i marxar corrent per la vora contraria i riu amunt.
El camí que segueixo es va embrutant cada vegada mes, amb l'herba que ja m'arriba fins els genolls, no punxa però es de la que es queda tota enganxada als mitjons i la feinada que tindré després. Crec que no té futur, per molt que hagin posat cartells de ruta de btt la veritat es que fa temps que per aquí no en passa cap. Me'n torno cap al poble, em torno a mirar el mapa i veig que el camí recte fa un gran retomb a l'esquerra, després a l'altura del Moli Vell de Queralt retorna com si volgués tornar a la Règola i enganxa el camí vell de la Règola, que allí ja es pista. Penso que mal que mal aquest em portarà a Àger. Després de passar l'era del Molí de la Societat es transforma en pista que va seguint una llenca de terra entre el Riu Fred de Pui i el Barranc de la Règola, quan arribo a una cruïlla, on el camí que seguia tomba fort cap a l'esquerra, surt un camí a la dreta que baixa a creuar el riu, no surt al mapa però decideixo agafar-ho; al creuar el riu entra en una zona molt bonica amb un camí encaixonat entre dos marges alts, arribant a un camí travesser, que ves per on, es per on m'arriba el track que portava, miro a la dreta que es per on hauria d'haver vingut i el veig quasi tant tapat com quan ho he deixat prop del poble. Segueixo a l'esquerra i tornem a estar a les mateixes, el track puja als conreus una mica més endavant però jo pujo ja i arribant a un camp conreat que he de creuar a buscar la pista, es el camí vell i que ve de la carretera.
Al poc trobo a la dreta el cartell que indica que el camí de btt hauria de sortir aquí i que em penso que deu haver passat pel molí. Paro a dinar a la porta del mas, enrunat, del Canonge. Després fins a Àger on entro pel Pont del Pedró i vaig a donar un tomb pel poble. Era una vil·la closa. La Col·legiata i el castell no els puc visitar, ja que des de que han començat la restauració està tancat, son visites a certes hores i pagant, estar clar.
Arribo al cotxe a tres quarts de cinc, després de fer uns 20 quilòmetres, comptant tot el recorregut per dins del poble, alguna marrada i entrar a visitar castell, ermites, masos, font, etc.
El dia ha estat molt bo, el temps m'ha acompanyat bastant, núvol però no emboirat, a estones de sol però no gaire, un recorregut agradable i molt maco, la pujada com tota via romana es molt assequible, la baixada cap a la Règola ha estat una mica molesta per la pendent però res que no es pugui aguantar. Ermites, castells ... historia d'aquest país en definitiva.


No el pujo al wikiloc ja que hi ha un d'igual i el tros entre la Règola i Àger jo no l'agafo be.

Per veure o baixar les fotografies, aquí.


00000000000000000

3 comentaris:

  1. Sempre he sentit parlar de les Torres de Cas, només en vas veure una?? Pel que entenc no hi ha cap punt d'igua en tot el recorregut, oi??

    ResponElimina
  2. Només queda una en peu, i està per haver estar arranjada per la Generalitat. Hi ha restes d'un altre a l'altre punta de l'esplanada. Al costat del castell i a les runes dels habitatges.
    Hi ha un pou al costat de la Cabana del Gulló, però tenia una llosa que no vaig poder aixecar, encara que no faig fer gaire força. A la Cabana de Xinco ho tenen tancat amb porta i clau. No se que hi hagi res mes.

    ResponElimina