 |  |
Font de la Teula i Casa Forestal del Titllar
A començament de l'any passat em vaig baixar un track des d'inet que passa pels boscos de roure reboll de les Muntanyes de Prades, i dins de la informació hi havia un link que explica el recorregut però ara està canviat, deu ser per l'impossibilitat del primer tros, que si no es neteja es impossible passar. El track estava fet a l'any 2008, però com es tot dins del “Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet” em pensava que no tindria cap problema.
Avui i aprofitant la tardor he volgut anar a fer, tranquil·lament, els dotze quilòmetres que em marca la sortida, pel que m'he arribat a l'Àrea de Lleure de la Font de la Teula on he aparcat, començant a caminar a tres quarts de vuit, una mica aviat ja que he d'anar a dinar a casa.
Pujo per la pista de la dreta de Barranc de la Teula que va per dins del bosc i baixo a veure la font de la Teula. Després segueixo pista amunt, però de seguida s'acaba, entrant el camí a dins del barranc, que per cert està bastant atorrentat i brut, sobretot amb rosàcees. On la descripció diu que hi ha un aiguabarreig i s'ha d'agafar a la dreta, hi ha tant munt d'herba que es impossible seguir, però com soc un tossut, no abandono que es el que potser hauria d'haver fet. Pujo un tros al dret i segueixo rastres en direcció a on va el track. El bosc, atapit d'alzines, em deix caminar entre elles; està ple de rastres, encara que la majoria baixen de la muntanya al barranc, hi ha alguns que van en la direcció del barranc, a contracorrent, i son els que jo vaig seguint. De cop surto a un sender molt poc trillat, que em coincideix amb el track. Hem poso content ja que penso que he aconseguit sortir d'aquell embolic. El segueixo una bona estona, es molt obac i tapat i creuo algunes tarteres amb el camí ben marcat però amb les pedres molt molles pel que he d'anar en compte. De cop arribo a una raconada on hi ha tant quantitat d'arbres caiguts que perdo la traça del camí que seguia. Em miro el gps i veig que la pista on em dirigeixo si segueixo el track està a mes de 100 metres però que si pujo directament a buscar-la està a menys de cinquanta metres en línia recte, pel que em decideixo per aquesta última opció. Suant de valent i amb una mica de dificultat arribo a la pista que va de Castellfollit al Titllat. La segueixo a la dreta i ja entro de ple a la descripció.
Quan arribo al vuit que marca, pujo pel Camí dels Enginyers Forestals. Molt bonic per cert. Aquí també, el camí creua algunes tarteres. Ja dalt, es passa pel costat del Mas d'en Pagès, que no tinc manera de poder-li fer una foto, està completament tapat per tot arreu, i de seguida a la seva font, que com sempre que jo hi passat, raja.
Aquí faig una petita diferencia, ja que vaig a l'inrevés per anar a les Coves d'en Pere (La descripció va per l'altre costat i entra i surt pel mateix lloc, jo faig una travessada. Passo a prop de la Roca d'en Gríngol i del pou de glaç, que no vaig a visitar. Al costat de les coves aprofito per fer un mos. Hem fixo que a la frontal de les coves hi ha un munt de forats que suposo eren per posar els cairats que tancaven el sostre entre la cova i les parets de pedra que hi han davant (mig caigudes, està clar).
Després vaig fins al Tossal de la Baltasana, passant pel Pi Recaragolat a fotografiar-ho. Al cim faig la fotografia de rigor. Després al baixar vaig a veure el Pi del Coll del Bosc, un gran exemplar.
Baixo cap el Titllar i em trobo amb la sorpresa agradable de que encara queda molt de colorit de la tardor a la seva roureda i algun castanyer. En el camí em trobo un munt de pins molt alts i una teixeda que no sabia que hi era. Del Titllar per un camí molt bonic (la continuació del camí que baixava), fins a l'Àrea de la Teula, on tinc el cotxe i on arribo a dos quarts de tres després de fer mes de catorze quilòmetres i mig.
El dia ha estat fred, a la Baltasana m'he hagut de tapar, el sol l'he vist molt poc, encara que a estones ha anant sortint, el recorregut a part del primer tros, a estat molt bé. Molt bonic, encara queden colors de tardor. Dels que conec he vist, pins, teixos, roures, avets, alzines, castanyers, arboços (he menjat uns quantes cireretes ben bones). Ha estat un dia molt complert i molt agraït. A més fora de qualsevol soroll que no fos el cant dels ocells (pocs, però ...), el soroll de l'aigua corrent o del vent, exceptuant dalt de la Baltasana que deuen tenir un grup electrògen.
Vull fer menció a part del primer tros, ja que jo portava un track i descripció del Palau Robert,del 2008. Avui l'he buscat per internet i ja no la he trobat, ja està rectificada i en comptes de fer un “vuit” com posava i he fet, la nova descripció fa un “nou”, amb la “pota” pujant i baixant de la Font de la Teula al Titllar pel mateix camí.
Una bona matinal que s'ha allargat degut a la quantitat de fotos que he fet i a que em distrec amb tot mentre camino, però es la forma que em va a mi. La descripció diu 3 hores i mitja i jo he estat mes de 6 hores i mitja.
Avui i aprofitant la tardor he volgut anar a fer, tranquil·lament, els dotze quilòmetres que em marca la sortida, pel que m'he arribat a l'Àrea de Lleure de la Font de la Teula on he aparcat, començant a caminar a tres quarts de vuit, una mica aviat ja que he d'anar a dinar a casa.
Pujo per la pista de la dreta de Barranc de la Teula que va per dins del bosc i baixo a veure la font de la Teula. Després segueixo pista amunt, però de seguida s'acaba, entrant el camí a dins del barranc, que per cert està bastant atorrentat i brut, sobretot amb rosàcees. On la descripció diu que hi ha un aiguabarreig i s'ha d'agafar a la dreta, hi ha tant munt d'herba que es impossible seguir, però com soc un tossut, no abandono que es el que potser hauria d'haver fet. Pujo un tros al dret i segueixo rastres en direcció a on va el track. El bosc, atapit d'alzines, em deix caminar entre elles; està ple de rastres, encara que la majoria baixen de la muntanya al barranc, hi ha alguns que van en la direcció del barranc, a contracorrent, i son els que jo vaig seguint. De cop surto a un sender molt poc trillat, que em coincideix amb el track. Hem poso content ja que penso que he aconseguit sortir d'aquell embolic. El segueixo una bona estona, es molt obac i tapat i creuo algunes tarteres amb el camí ben marcat però amb les pedres molt molles pel que he d'anar en compte. De cop arribo a una raconada on hi ha tant quantitat d'arbres caiguts que perdo la traça del camí que seguia. Em miro el gps i veig que la pista on em dirigeixo si segueixo el track està a mes de 100 metres però que si pujo directament a buscar-la està a menys de cinquanta metres en línia recte, pel que em decideixo per aquesta última opció. Suant de valent i amb una mica de dificultat arribo a la pista que va de Castellfollit al Titllat. La segueixo a la dreta i ja entro de ple a la descripció.
Quan arribo al vuit que marca, pujo pel Camí dels Enginyers Forestals. Molt bonic per cert. Aquí també, el camí creua algunes tarteres. Ja dalt, es passa pel costat del Mas d'en Pagès, que no tinc manera de poder-li fer una foto, està completament tapat per tot arreu, i de seguida a la seva font, que com sempre que jo hi passat, raja.
Aquí faig una petita diferencia, ja que vaig a l'inrevés per anar a les Coves d'en Pere (La descripció va per l'altre costat i entra i surt pel mateix lloc, jo faig una travessada. Passo a prop de la Roca d'en Gríngol i del pou de glaç, que no vaig a visitar. Al costat de les coves aprofito per fer un mos. Hem fixo que a la frontal de les coves hi ha un munt de forats que suposo eren per posar els cairats que tancaven el sostre entre la cova i les parets de pedra que hi han davant (mig caigudes, està clar).
Després vaig fins al Tossal de la Baltasana, passant pel Pi Recaragolat a fotografiar-ho. Al cim faig la fotografia de rigor. Després al baixar vaig a veure el Pi del Coll del Bosc, un gran exemplar.
Baixo cap el Titllar i em trobo amb la sorpresa agradable de que encara queda molt de colorit de la tardor a la seva roureda i algun castanyer. En el camí em trobo un munt de pins molt alts i una teixeda que no sabia que hi era. Del Titllar per un camí molt bonic (la continuació del camí que baixava), fins a l'Àrea de la Teula, on tinc el cotxe i on arribo a dos quarts de tres després de fer mes de catorze quilòmetres i mig.
El dia ha estat fred, a la Baltasana m'he hagut de tapar, el sol l'he vist molt poc, encara que a estones ha anant sortint, el recorregut a part del primer tros, a estat molt bé. Molt bonic, encara queden colors de tardor. Dels que conec he vist, pins, teixos, roures, avets, alzines, castanyers, arboços (he menjat uns quantes cireretes ben bones). Ha estat un dia molt complert i molt agraït. A més fora de qualsevol soroll que no fos el cant dels ocells (pocs, però ...), el soroll de l'aigua corrent o del vent, exceptuant dalt de la Baltasana que deuen tenir un grup electrògen.
Vull fer menció a part del primer tros, ja que jo portava un track i descripció del Palau Robert,del 2008. Avui l'he buscat per internet i ja no la he trobat, ja està rectificada i en comptes de fer un “vuit” com posava i he fet, la nova descripció fa un “nou”, amb la “pota” pujant i baixant de la Font de la Teula al Titllar pel mateix camí.
Una bona matinal que s'ha allargat degut a la quantitat de fotos que he fet i a que em distrec amb tot mentre camino, però es la forma que em va a mi. La descripció diu 3 hores i mitja i jo he estat mes de 6 hores i mitja.
 |  |
0000000000000
00000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada