"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 7 d’octubre de 2011

Turisme rural

Rescatat un text de l'any 2003, quan es ca començar a posar de moda allò del turisme rural. Hi fet algun petit canvi, per exemple no fer menció a les pessetes, ja que fa temps estan fora de circulació, encara que no sabem massa si hi tornaran.

"Des de fa un temps enrere ha sorgit la moda del que ara es diu "Turisme Rural", i a més sembla com si l'hortera que es va de "turisme rural" estigués fent alguna cosa original.

Visqui el poble!!

EL TURISME RURAL

Si hi ha una estafa que funciona últimament és el del turisme rural. Es tracta d'un esport nacional que abans es deia "anar al poble". La diferència és que si vas al teu poble és gratis, i si fas turisme rural vas a un poble que no és teu i pagant una pasta. Per fer turisme rural no val qualsevol poble. Ha de ser un poble "amb encant". I què és un poble "amb encant"? Doncs un poble que surt en una guia de pobles "amb encant". Si és que cau pel seu propi pes.
A aquests pobles se sol arribar a través d'una carretera comarcal "amb encant", que és una carretera amb tants sots i tantes corbes que quan arribes al poble estàs encantat baixar-te. I quan entres al bar intentes integrar-te amb els veïns.
- Bon dia, paisans!!! Què és el típic d'aquí?. I el del bar pensa: "Doncs aquí el típic és que vinguin els toca-collons de la ciutat els caps de setmana a deixar-se uns quants calerons".
El següent és allotjar-se en una casa rural o "casa amb encant", que és una casa adornada amb molts atuells i rests d'alls en el sostre, que no té ni tele, ni ràdio, ni microones. Això sí, té uns mosquits trompeters que a la nit fan més soroll que una Derbi Coyote.
Després t'adones que els de el poble viuen en unes cases que no tenen cap encant. Però tenen jacuzzi, parabòlica, internet i porter automàtic. La teva casa no té porter automàtic, però té una clau que pesa més que Cañizares.
Un altre avantatge que té fer turisme rural és que pots triar entre una casa buida o viure amb els amos. Estupend. Et vas de vacances i a més de la teva família has d'aguantar una família postissa. Que a la nit tu vols veure Pluja d'Estels i ells La Nit Temàtica i et planteges: "Qui mana més, jo que he pagat uns cales o aquest senyor que viu aquí?". Doncs guanya ell, que té garrot. I damunt et diuen que tens la "possibilitat d'integrar-te en les labors del camp".
Que això vol dir que et desperten a les cinc del matí per munyir una vaca. No et fot? És com si et vas a una gasolinera i t'has de posar tu la gasolina, o com si vas a un McDonalds i has de recollir tu la safata. O sigui, el normal. Així que t'aixeques a les cinc per munyir a les vaques. Que dic jo: Per què cal munyir a les vaques tan primerenc? Si la llet està aquí. No es poden munyir després de l'aperitiu? Jo crec que això és fastiguejar per fastiguejar, perquè a la vaca li ha de sentar com una puntada en les ubres que la despertin a les cinc del matí perquè li toqui les tetes un estrany. Que la vaca et mira com dient: "Oncle, si vols llet vés-te a la nevera i agafa un tetra brick". És que són ganes de molestar.
Però el "encant" definitiu són les "activitats a l'aire lliure". Com quan et posen a fer senderisme, que és el que habitualment es diu caminar, i consisteix, doncs això, a posar un peu davant d'un altre fins que no puguis més, mentre els de el poble t'avancen en un tot terrè amb aire condicionat. Però tu encantat.
Vas pel camp com abduït. Et tornes bucòlic i tot et sembla impressionant: veus una bonyiga de vaca i soltes: -Ummmmmh quina olor a poble. A poble? A poble no, fa olor de merda. Això sí, a merda "amb encant". I tot, sigui el que sigui, et sap a glòria: en la fonda et posen dos ous, fregits amb chorizo i tu: - A Madrid no et menges tu aquests ous. A Madrid no et menges tu aquests chorizos. A Madrid no et prens tu aquesta Coca-cola. I li dius al cambrer: - Escolti, eh que aquest chorizo és de matança? - Doncs gairebé, perquè a punt va estar de matar-se en la corba el del camió de Campofrío.
I de sobte sents unes campanades i dius: - Ah. Quina pau No hi ha gens com el toc d'una campana. I la teva dona et diu: - Però si està gravat, no veus l'altaveu del campanar?. En aquest moment et preguntes si els sons de les gallines i dels grills no vindran en un CD "Rural Mix2002: Els 101 majors èxits campestres". De l'única cosa que estàs segur és que els mosquits trompeters són de debò. Que sembles un Ferrero Roché amb varicel·la.
Jo crec que, de dilluns a divendres, la gent d'aquests pobles viu com tothom, però el cap de setmana distribueixen per la carretera a uns oncles disfressats de pastors i quan veuen que s'apropa un cotxe, avisen als del poble amb el mòbil: - Eh, que vénen els de el turisme rural i canvien el cartell de "Vídeo Club" pel de el "Taverna", deixen anar uns gossos coixos pels carrers i senten a l'entrada del poble a dos avis fent espardenyes, que després et compres unes i et surten més cares que unes Nike.
En fi, jo crec que un muntatge tan gran com aquest no pot ser obra de persones aïllades. Estic segur que estan implicades les autoritats. M'imagino a l'alcalde: - Benvolguts paisans: aquest estiu, per incrementar el turisme, anem a importar més mosquits de l'Amazones, que l'any passat van tenir molt èxit. I vull veure tothom amb boina, gens de gorres de Marlboro. I feu el favor de pintar-vos l'entrecella, que no sembleu de poble, i les àvies; gens de top-les en el riu, que espanteu als mosquits.
Ah, i per cert: aquest any no fa falta que ningú faci de "el ximple del poble", amb els que vénen de fora ja tenim prou.
Cal veure que porta tota la raó del món però com són modes que ens imposem a nosaltres mateixos... haalaa com borregos de turisme rural.
El pitjor de tot és que ens mola aparentar amb els “amiguets” que també faig activitats molt 'especials' com a Turisme Rural... quan durant tota la puta vida això ha estat anar al meu poble.
Això és tot.
Una salutació."

00000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada