 |  |
Carrasca de la Balanguera - Runes del Mas de Ganxo
Per avui m'he decidit anar a donar un tomb pels Ports de Beseit, amb la idea que si no em veig en condicions de pujar, sempre em queda el recurs de seguir el Matarranya i visitar les Gubies. Com que no estic gens fi no he volgut arrastrar amb mi els possibles companys que potser haurien acompanyat.
Ahir vaig mirar la previsió del temps i anunciaven “solet” i vent fluix, pel que quedo molt estranyat al anar-me aproximant sota el sol i veure la part alta dels Ports tot coberts pels núvols.
Arribo a Beseit i agafo la pista del Matarranya, que al començament està asfaltada de nou. Ara fa temps que no estava per aquestes contrades pel que no sabia que ara ja no es pot deixar el cotxe al Prat de la Mina, sinó que han fet un aparcament a la Fenellassa, lloc on aparco i surto caminant a un quart i mig de 10 del matí.
De camí al Prat de la Mina entro a visitar les pintures rupestres, que encara que hi han uns plafons que indica que queden tres grups de pintures, jo per molt que miro només en veig un.
Des del Prat de la Mina agafo el camí de la Balanguera, es un camí molt ben trillat que puja amb facilitat i que demostra que era un camí de bast, encara que hi ha molts trossos que ara no passaria la mula, pel desfet del camí, encara que no es dificultós pujar a peu. De pujada i abans d'on queden les restes de les mines i per dues vegades penso en deixar-ho estar, ja que no m'acabo de trobar be, però la meva tossuderia em fa tirar endavant.
A la Balanguera ja m'he recuperat una mica, però l'espectacle es una mica des-motivador. He de dir que es un dels llocs que sempre he trobat força encisador, però avui sota els núvols, sec amb manca total d'humitat, la font sense rajar i la basseta amb molt poca aigua, no es de les visions mes boniques, encara que continua valent la pena pujar-hi.
Aquí comença la animalada del dia, que com es normal no podia faltar. Des de la Balanguera fins el Gr, a banda dels camins que el van a buscar a la zona del Pou del Borràs, i del que puja pel Mas de la Lloma, els mapes marquen un altre que enllaça amb el Coll de Ganxo i que fa uns pocs anys ja vam intentar fer però a l'inrevès, pel que avui tenia previst intentar-ho des d'aquí. M'he marcat al gps el track exactament seguint el dibuix del camí del mapa del Piolet, per intentar-ho. Surt a l'esquerra del Barranc del Racó d'en Guera, hi ha un petit pas pel roquer de l'esquerra, el mapa el marca una mica mes a l'esquerra, però per allí es impossible, baixa al barranc i a l'altre costat surten molts rastres però de camí, cap. Vaig seguint per rastres que s'acaben i comencen de nous, el caminar es enutjós però els bosc es deixa passar. He estat 1h 15m., per fer menys de 2 kms., amb dos barranquets que travessar. Des del ultim collet fins a les parades del mas de Ganxo he seguit el que havia estat un camí, però a l'arribar a les parades s'ha de creuar un barranconet i ja no es veu la continuació, però es fàcil de caminar, i en mig del següent barranconet trobo el Pouet de Ganxo, sec con es normal.
Al mas paro a menjar una mica i sento veus que passen pel Gr., però no els veig. Normalment la gent va a caminar no a xafardejar tot el que es troba pel camí, o potser es gent que ja s'ho coneix. Surto tot seguint el Gr en direcció a Beseit, ara ja ha sortit el sol, però en el tros carener l'airet es fresquet.
A l'altura del Mas de Silvestre, que està a l'altre costat del Barranc de les Marrades, el camí es transforma en pista, i en una cruïlla vaig a visitar la font de Silvestre. L'aigua està canalitzada i la bassa natural te molt poca aigua. Torno enrere i vaig fins al mas de Garcia, amb la visió dels Forts de Cabrera al darrera.
Torno fins a la cruïlla de pistes i em costa trobar l'entrada al camí del Portell de la Cova de la Mosseta. Per fi i mercès al gps veig un pal clavat a terra a manera de fita i al dret uns metres i de seguida enllaço al camí vell, es veu que al fer o eixamplar la pista es van carregar l'entrada. El camí està bastant brut, però demostra que es camí vell. Dalt del portell vaig a visitar la Cova de la Mosseta, cova tancada amb marge de pedra, on havia una porta de fusta, només queda el marc, molt malmès. La cova està molt ennegrida per dins pels focs dels pastors i llenyataires.
Es veu que del portell surt o sortia un senderó que pujava a la Mola de Sant Miquel i des d'aquí sense camí es podia arribar a la Balanguera. Des d'aquí ja es veu la Masia de Sant Miquel. A partit d'ara el camí baixa fent llaçades fins a creuar el barranc del Racó d'en Guerra i remunta per l'altre costat. A partir d'aquí el camí està ple de grans alzines, però sobretot hi destaca una que està una mica separada a l'esquerra. El camí va seguint mes o menys pla fins a trobar unes parades on es perd el camí i on s'ha de pujar de parada en parada, per rastres fins a trobar la bassa i la font de Sant Miquel, font que raja una mica amb aigua molt bona. Aquí paro a dinar ja que son les cinc de la tarda.
Pujo, amb pujada suau fins a la Masia de Sant Miquel, on segons sembla hi havia una ermita de la que no es reconeix res, si no fos per les descripcions que he llegit. Tot enrunat però es veu la grandiositat d'aquesta masia.
El camí segueix mes o menys planer fins arribar a un portell al costat dels grans espadats de la Mola de Sant Miquel i ja toca baixar fins a la pista de Beseit al Prat de la Mina, arribant davant mateix d'unes petites gubies del riu Matarranya. Arribo a l'aparcament a dos quarts i mig de set després de quasi 17 quilòmetres.
Abans de marxar cap a casa aprofito per menjar unes quantes cireretes d'arboç d'un arbocer del costat.
El dia excursionista ha estat perfecte, amb camins que ja coneixia i ben trillats i/o senyalitzats, un camí que encara que surtin als mapes deu haver desaparegut (la prova es que tant en les descripcions del Lluis Ibañez com del Vicent Pellicer, quan van del Coll de Ganxo a la Balanguera, passen pel Mas de la Lloma i no pel Mas de Ganxo) i altre tros dels que fan afició, camins vells poc transitats, una mica bruts, per paratges feréstecs i inoblidables. Crec que es una excursió per repetir, però amb l'excepció de pujar pel Mas de la Lloma; repetir en millors condicions físiques, ja que avui he arribat molt cansat i amb mal als genolls, per no perdre el costum.
Remarcar que encara que els mapes amb el temps han millorat molt, hi han zones com aquesta, que deixen una mica de desitjar. Esperem noves edicions a veure si estem de sort i milloren una mica les localitzacions, incloses les dels camins.
Ahir vaig mirar la previsió del temps i anunciaven “solet” i vent fluix, pel que quedo molt estranyat al anar-me aproximant sota el sol i veure la part alta dels Ports tot coberts pels núvols.
Arribo a Beseit i agafo la pista del Matarranya, que al començament està asfaltada de nou. Ara fa temps que no estava per aquestes contrades pel que no sabia que ara ja no es pot deixar el cotxe al Prat de la Mina, sinó que han fet un aparcament a la Fenellassa, lloc on aparco i surto caminant a un quart i mig de 10 del matí.
De camí al Prat de la Mina entro a visitar les pintures rupestres, que encara que hi han uns plafons que indica que queden tres grups de pintures, jo per molt que miro només en veig un.
Des del Prat de la Mina agafo el camí de la Balanguera, es un camí molt ben trillat que puja amb facilitat i que demostra que era un camí de bast, encara que hi ha molts trossos que ara no passaria la mula, pel desfet del camí, encara que no es dificultós pujar a peu. De pujada i abans d'on queden les restes de les mines i per dues vegades penso en deixar-ho estar, ja que no m'acabo de trobar be, però la meva tossuderia em fa tirar endavant.
A la Balanguera ja m'he recuperat una mica, però l'espectacle es una mica des-motivador. He de dir que es un dels llocs que sempre he trobat força encisador, però avui sota els núvols, sec amb manca total d'humitat, la font sense rajar i la basseta amb molt poca aigua, no es de les visions mes boniques, encara que continua valent la pena pujar-hi.
Aquí comença la animalada del dia, que com es normal no podia faltar. Des de la Balanguera fins el Gr, a banda dels camins que el van a buscar a la zona del Pou del Borràs, i del que puja pel Mas de la Lloma, els mapes marquen un altre que enllaça amb el Coll de Ganxo i que fa uns pocs anys ja vam intentar fer però a l'inrevès, pel que avui tenia previst intentar-ho des d'aquí. M'he marcat al gps el track exactament seguint el dibuix del camí del mapa del Piolet, per intentar-ho. Surt a l'esquerra del Barranc del Racó d'en Guera, hi ha un petit pas pel roquer de l'esquerra, el mapa el marca una mica mes a l'esquerra, però per allí es impossible, baixa al barranc i a l'altre costat surten molts rastres però de camí, cap. Vaig seguint per rastres que s'acaben i comencen de nous, el caminar es enutjós però els bosc es deixa passar. He estat 1h 15m., per fer menys de 2 kms., amb dos barranquets que travessar. Des del ultim collet fins a les parades del mas de Ganxo he seguit el que havia estat un camí, però a l'arribar a les parades s'ha de creuar un barranconet i ja no es veu la continuació, però es fàcil de caminar, i en mig del següent barranconet trobo el Pouet de Ganxo, sec con es normal.
Al mas paro a menjar una mica i sento veus que passen pel Gr., però no els veig. Normalment la gent va a caminar no a xafardejar tot el que es troba pel camí, o potser es gent que ja s'ho coneix. Surto tot seguint el Gr en direcció a Beseit, ara ja ha sortit el sol, però en el tros carener l'airet es fresquet.
A l'altura del Mas de Silvestre, que està a l'altre costat del Barranc de les Marrades, el camí es transforma en pista, i en una cruïlla vaig a visitar la font de Silvestre. L'aigua està canalitzada i la bassa natural te molt poca aigua. Torno enrere i vaig fins al mas de Garcia, amb la visió dels Forts de Cabrera al darrera.
Torno fins a la cruïlla de pistes i em costa trobar l'entrada al camí del Portell de la Cova de la Mosseta. Per fi i mercès al gps veig un pal clavat a terra a manera de fita i al dret uns metres i de seguida enllaço al camí vell, es veu que al fer o eixamplar la pista es van carregar l'entrada. El camí està bastant brut, però demostra que es camí vell. Dalt del portell vaig a visitar la Cova de la Mosseta, cova tancada amb marge de pedra, on havia una porta de fusta, només queda el marc, molt malmès. La cova està molt ennegrida per dins pels focs dels pastors i llenyataires.
Es veu que del portell surt o sortia un senderó que pujava a la Mola de Sant Miquel i des d'aquí sense camí es podia arribar a la Balanguera. Des d'aquí ja es veu la Masia de Sant Miquel. A partit d'ara el camí baixa fent llaçades fins a creuar el barranc del Racó d'en Guerra i remunta per l'altre costat. A partir d'aquí el camí està ple de grans alzines, però sobretot hi destaca una que està una mica separada a l'esquerra. El camí va seguint mes o menys pla fins a trobar unes parades on es perd el camí i on s'ha de pujar de parada en parada, per rastres fins a trobar la bassa i la font de Sant Miquel, font que raja una mica amb aigua molt bona. Aquí paro a dinar ja que son les cinc de la tarda.
Pujo, amb pujada suau fins a la Masia de Sant Miquel, on segons sembla hi havia una ermita de la que no es reconeix res, si no fos per les descripcions que he llegit. Tot enrunat però es veu la grandiositat d'aquesta masia.
El camí segueix mes o menys planer fins arribar a un portell al costat dels grans espadats de la Mola de Sant Miquel i ja toca baixar fins a la pista de Beseit al Prat de la Mina, arribant davant mateix d'unes petites gubies del riu Matarranya. Arribo a l'aparcament a dos quarts i mig de set després de quasi 17 quilòmetres.
Abans de marxar cap a casa aprofito per menjar unes quantes cireretes d'arboç d'un arbocer del costat.
El dia excursionista ha estat perfecte, amb camins que ja coneixia i ben trillats i/o senyalitzats, un camí que encara que surtin als mapes deu haver desaparegut (la prova es que tant en les descripcions del Lluis Ibañez com del Vicent Pellicer, quan van del Coll de Ganxo a la Balanguera, passen pel Mas de la Lloma i no pel Mas de Ganxo) i altre tros dels que fan afició, camins vells poc transitats, una mica bruts, per paratges feréstecs i inoblidables. Crec que es una excursió per repetir, però amb l'excepció de pujar pel Mas de la Lloma; repetir en millors condicions físiques, ja que avui he arribat molt cansat i amb mal als genolls, per no perdre el costum.
Remarcar que encara que els mapes amb el temps han millorat molt, hi han zones com aquesta, que deixen una mica de desitjar. Esperem noves edicions a veure si estem de sort i milloren una mica les localitzacions, incloses les dels camins.
 |  |
0000000000
000000000000
000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada