"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 3 d’octubre de 2011

La Mussara, Hospital dels Carlins, runes dels massos de l'Abelló, Joan Pau, de les Tosques i Adrià

A les Airasses

Després de tres setmanes sense sortir a la muntanya, i com ja tenia molt de “mono”, avui m'he decidit a donar un petit tomb per la Mussara.
Deixo el cotxe davant de l'església de la Mussara i surto a les nou del matí pel camí vell, que passa entre les runes de varis dels habitatges, passant pel costat del refugi, creuant la carretera i pujant per la pista que passa pel dipòsit d'aigua i va a la carena, però la deixo per anar a veure el pou de gel (ara està arranjat el senderó i amb un pal senyalitzador a l'entrada). No aconsegueixo fer un fotografia bona d'aquest pou, ja em va passar l'altre vegada.
Després, al dret sense problemes, vaig a buscar el camí que puja a la carena. Segueixo per la pista, però a l'hora de deixar-la busco un camí que coneixia que va al Mas de l'Abelló, i la intenció es des d'aquest mas creuar la carretera i per sota d'ella anar fins al Mas de Joan Pau. El camí de baixada es maco i està molt be, però poc a poc es va tapant fins a un punt que costa molt seguir-ho, van marxant escòrrecs i rastres, però el que es el camí, costa bastant caminar per ell, i per mes “inri” quant el camí vell està a l'alçada i molt a prop del mas, es impossible arribar-hi, uns grans esbarzers m'impedeixen el pas i un tallat no em deixa baixar a la carretera. Penso que una sortida que havia de ser fàcil, ja l'he embolicat!. No tinc remei.
Pel pla d'una parada abandonada m'apropo cap el Mas de Joan Pau, baixant a la carretera molt a prop d'ell. Des del mas (enrunat totalment), vaig cap el Grau dels Racons, anant a visitar l'Hospital dels Carlins. Veig que pel costat passa una “ferrata”, l'ultima vegada que vaig estar aquí (ja fa uns anys) no hi era.
Vaig cap el Maset de les Tosques i després cap el Mas de l'Adrià. La veritat es que quasi que ni es veuen, enrunats com estan i la gran vegetació que ha crescut al seu voltant i a dins.
A aquest mas estudio per on pujar a la Mussara, per l'esquerra, mas del Mestret i la continuació de les Campanilles o per la dreta, que es seguir el PR. Al final em decideixo per la dreta.
Deixo a la dreta el sender que vam agafar al desembre de l'any passat, el Pr a la Febró i les restes d'una font, i ja em dirigeixo cap a les Airasses, tot passant per l'era i pel davant de les cases que donen al cingle.
Arribo al cotxe a un quart i cinc d'una, després de fer una mica mes de set quilòmetres.
Encara que la sortida ha estat suau i curta, he notat la inactivitat i els genolls no m'han respost tot el be que m'esperava. El recorregut, no cal dir, es dels que valen la pena fer.

Per baixar el track teclejar: aqui. Per veure o baixar les fotografies, aquí.


0000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada