"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 5 d’octubre de 2011

El Remer és un Incompetent

Un altre text recuperat del fons del meu ordenata, i que es actualitat.

"Expliquen les cròniques que l'any 95 es va celebrar una competició de rem entre dos equips, un compost per treballadors d'una empresa espanyola i l'altre pels seus col·legues d'una entitat similar japonesa. Es va donar la sortida i els remers japonesos van començar a destacar des del primer moment. Van arribar a la meta i l'equip espanyol ho va fer amb una hora de retard.
De tornada a casa, la Direcció es va reunir per analitzar les causes de la desatrossa actuació i van arribar a la següent conclusió: "S'ha pogut detectar que en l'equip japonès hi havia un Cap d'equip i deu remers, mentre que en l'equip espanyol hi havia un remer i deu Caps d'equip, per la qual cosa l'any proper es prenguessin les mesures adequades".
L'any 96 es va donar de nou la sortida i novament l'equip japonès comença a destacar-se des de la primera remada. L'equip espanyol va arribar aquesta vegada amb dues hores de retard sobre el nipó. La Directiva es va tornar a reunir després de la sonada allisada de Gerència per estudiar les causes i van veure que aquest any, l'equip japonès es va compondre novament de deu remers i un Cap d'equip, mentre que l'espanyol, després de les eficaces mesures adoptades l'any anterior, es va compondre d'un Cap de Servei, dos Assessors de Gerència, set Caps de Secció i un remer. Pel que, després d'una minuciosa anàlisi s'arriba a la següent conclusió: EL REMER ÉS UN INCOMPETENT.
L'any 97, com no podia ser diferent, l'equip japonès s'escapà només donar-se la sortida. La barca espanyola, que aquest any s'havia encarregat al Departament de Noves Tecnologies, va arribar amb quatre hores de retard.
Després de la regata i a fi d'avaluar els resultats, es va celebrar una reunió d'alt nivell en la quarta planta de l'edifici amb assistència del Conseller Delegat i tot l'equip de Gerència, arribant-se a la següent conclusió: aquest any l'equip nipó opta una vegada mes per una tripulació tradicional formada per un Cap d'equip i deu remers. L'espanyol, després d'una auditoria externa i l'assessorament especial del Departament de Planificació, opta per una formació molt més avantguardista i es va compondre d'un Cap de Divisió, tres caps de Secció amb plus de productivitat, dos Auditors d'Arthur Andersen, quatre Vigilants Jurats que no llevaven ull a l'únic remer al que havien amonestat i castigat llevant-li tots els plusos i incentius pel fracàs de l'any anterior.
Després de diverses hores de reunió, es va acordar que per a la regata del 98, el remer serà d'una contracta externa, atès que a partir de la vint-i-cinquena milla marina s'ha vingut observant certa deixadesa en el remer de la plantilla, que frega el “passotisme” a la línia de meta".

2 comentaris: