Vilaverd, Rojalons i recerques

Font del Mas d'en Just - Font de Rojalons

Avui anem la Chris, en Joan Josep, l'Esteve i jo a fer una nova recerca, aquesta vegada entre Vilaverd i Rojalons. La sortida en principi es curta, però com anem buscant i catalogant masos, fonts, pous, basses, etc., es preveu que serà lenta.
Aparquem davant del poliesportiu de Vilaverd, que està a l'altre costat de la via, davant mateix de l'estació. Sortim quan manquen cinc minuts per un quart de nou, pel camí de Rojals. L'antic camí ha quedat tallat per la nova carretera C14 (antiga 240), i ara s'ha creuar per sota, per un camí que va a una serie de masos i masots, agafar a ma dreta, paral·lelament a la carretera i anar a buscar la continuació del camí de Rojals. Mentre pugem veiem una barraca de pedra seca, bastant desfeta i un cossi. No anem a buscar els Masos de Garrant ni el de Roig, el terreny no es propici, estan separats del camí a ma esquerra, i això que una guia vella diu que un queda a l'esquerra i l'altre a la dreta, deu ser per què el camí ha variat. Mes amunt trobem restes de l'antic empedrat, pel que demostra que era camí de bast.
Abans d'arribar al Mas d'en Just anem al cim de la Cugurulla del Mas d'en Just. Tenim una agradable sorpresa, teníem la impressió que ens punxaríem de valent, creiem que seria una pujada sense camí, i ens trobem un bon rastre i una mica fitat, fins dalt, amb una bona visió, sobre tot a l'est, des de la Torre de Pedrol fins a Montblanc. Al cim trobem una pedra gravada que ben be podria ser una pedra de sacrificis.
Després de baixar del cim anem a visitar la bassa d'en Just, hi ha una de nova (molt deteriorada) i una de vella, de terra. I al seu costat el que era la font, d'on sortia una tub cap a les bases. L'entorn es un bon fangar. Al costat de les runes del Mas d'en Just aprofitem per esmorzar.
Seguim amunt i ens parem a visitar la Font Freda, una bassa de pedra al costat del Salt de la Variella, un maset i unes runes a la vora mateix del penya-segat del Barranc de la Variella. I abans de tot això un bassot de terra, i encara abans ens trobem una gosseta que feia poc havia parit cinc cadells, dos estan morts i els altres tres estant mamant, com la gossa està afamada, li donem una mica de menjar i li deixem una mica mes i una mica d'aigua.
Mes amunt anem a visitar la Font del Barranc de la Variella, primer hi ha una arqueta d'on abans portaven l'aigua a Vilaverd i ara la porta a una bassa del Medi Ambient, i mes amunt la surgència. L'entorn d'on està l'arqueta es idíl·lic i d'on està la font es feréstec.
Deixem el camí que va cap al Mas de la Variella i agafem la pista que ens portarà a Rojalons. Amb la poca informació que tenim, sembla que ens passem la cruïlla a la Font de l'Auró.
A Rojalons, només en queden dos cases en peu i una tercera que està en reconstrucció, tot l'altre està enrunat. Busquem i amb feines trobem les Xumadures de la Font de Rojalons i la Bassa de la Plana o del Vicenç, quedant-se sense trobat la Bassa del Burriol. Parlem amb el pastor de Rojalons i ens dona unes poques informacions. Anem a donar un tomb cap el nord de Rojalons, en direcció a la Portella de la Drecera, i trobem una barraca de pedra i una rodona encerclada de pedres, i ja ve una bona discussió, bassa, era, o no res.
Tornem en direcció cap a la carretera, i abans parem a dinar, amb una sorpresa per part de l'Esteve que ens obsequia amb un “rosco de reis” i torrons de xocolata. I com no podia faltar, discutim, com sempre, però amb bon rotllo, aquesta vegada parlant d'història antiga i moderna.
Ja ve la baixada, ens costa trobar l'entrada al camí, el trobem mercès al gps, es un camí que devia ser molt maco, però ara està molt tapat, amb unes bones argelagues. Sortim al kilòmetre 6, i no es troba la continuació que ens faria estalviar-se un retomb de la carretera. Ara ens toca seguir un tros per ella, a mes del retomb que no estava comptat. Quan trobem a l'esquerra el camí que ens portaria a Montblanc, entrem ja que la fotografia aèria semblava que es veia alguna cosa, reculem ràpidament ja que son dos tires d'arnes. Passem pel costat d'un gran bassot, estem a una punta de la Serra d'en Bardina. De seguida deixem la carretera per un camí que baixa rapit, net i atorrentat pel pas de les motos, fins els Foguers on trobem el camí romà secundari de Tarraco a Ilerda, i que es el camí de Vilaverd a Montblanc. Passem pel costat d'un mas, d'una gran guixera i de les restes del que era una gran industria del guix. Creuem la carretera nova, i ja entrem a Vilaverd, quan son tres quarts de sis i hem fet disset kilòmetres set-cents metres.
El dia ha estat calorós, molt positiu pels nostres objectius, amb un recorregut bastant agradable, si descompten el tros de baixada entre Rojalons i el camí de Vilaverd a Montblanc, però si es surt de Vilaverd i no volem repetir es l'únic possible. Es transita per terreny recremat, de garriga, ple de coscoll i argelagues i com no podria ser menys, mes d'un esbarzer. Ens han quedat algunes coses per enllestir, però hi tornarem encara que si siguin lligant unes altres excursions.
Com es normal en aquestes sortides de recerca no poso el track ni els waypoints, si que poso un track rodó, sense els elements de recerca, si algú vol fer una matinal pujant de Vilaverd a Rojalons i tornar a baixar. Si algú vol alguna cosa en concret que ho demani i li servirem.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

000000000000