"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 16 de gener de 2011

Coll de la Creu, Mas de Pau, Coll de l'Ereta, les Valls

Refugi del Mas de Damià - Des del Coll de l'Ereta

Ahir vaig quedar amb l'Esteve que avui aniríem a la comarca d'Osona a fer una ruta per aquella zona. A la nit he mirat la orto-foto de l'excursió programada i veig que el 95% es pista apta per cotxes, i com anuncien bon temps, decideixo (sense comptar amb el company) canviar de lloc, i anar als Ports, a fer una sortida una mica suau i no massa llarga. Mes tard parlant amb els companys Chris i Joan Josep decideixen apuntar-se.
Ens trobem al matí, li comunico a l'Esteve el canvi de plans i no li desagrada (menys mal). Passem a recollir a Chris i Joan Josep i ens dirigim a Arnes. El viatge es una mica dificultós degut a la boira que ens acompanya des de poc desprès de sortir de Reus fins a passat Bot.
Creuem Arnes i per pista cimentada arribem al Coll de la Creu on deixem el cotxe, encara que en principi la idea era deixar-ho a l'aiguabarreig del Barranc de la Vall i el Riu Algars. Sortim quan manquen deu minuts per les nou del matí. El dia es molt humit i hi ha molta mullena i està una mica gebrat.
Baixem per la pista, deixem una serie de masos a dreta i a esquerra, alguns d'ells abandonats, i les restes d'un pou de calç fins que arribem al Toll del Vidre, lloc digne de visitar. Creuem el riu per anar fins a la font que està a l'altre costat. Hem de portar compte ja que hi ha una mica de gel en els “tollets” del riu i gebre a l'herba.
Seguim camí, creuant cinc vegades l'Algars, fins al Mas de Damià, lloc on esmorzem. Ens estranya molt que estigui tant net sent un refugi lliure. Després ens anem fins el Mas de Pau, hem de creuar tres vegades mes el riu. El mas està arranjat i l'entorn es molt maco i encisador. Fins aquí tot era pista, però agradable i molt bonica.
Remuntem el riu, tenim en ment arribar fins els Ullals del Mas de Pau. Per arribar als ullals ens mullem de valent, la vegetació es alta i esta ben xopa, però encertem la decisió, es digne de visitar l'entorn.
De camí al Coll de Montfort, passem a tocar les runes del Mas de Llusero. El camí es trillat i amb una pujada de fàcil fer, encara que hi ha alguns repetjons que fan suar. En dos moments trobem sendes cruïlles que ens fan dubtar, però pel que sembla ambdues es retroben. Arribem al Coll de Montfort però abans passem per una esplanada on hi han “pedres saleres”. Al coll seguim la pista a la dreta. La pista es transforma en camí, molt agradable, encara que continua pujant. Deixem a la dreta un avenc, sembla de bastant fondària, i també, a la dreta, un camí que puja a Terranyes. Nosaltres ens anem fins al Coll de l'Ereta, on hi ha les runes del que era un gran corral i on hi ha una miranda magnífica.
Deixem el camí de Terranyes, i baixem cap al Coll de Miralles, passant pel costat del Pi Ramut i el Pimpoll d'Arnes, dos arbres monumentals, que s'han guanyat a pols, el ser catalogats com a monumentals.
Al Coll de Miralles, al costat de la bassa antiincendis dinem. La veritat es que em va molt be ja que he arribat una mica cansat.
Anem a buscar el camí del Barranc de les Tosques, deixem a l'esquerra el camí al Mas de Minguet, a la dreta una balma obrada, a tocar a l'esquerra la Font de les Tosques, ben arranjada, i després d'una bona baixada arribem a la cruïlla amb el Coll de Xerto, del Mas de les Valls i del Coll de la Ferrera. Remuntem el barranc per anar a visitar les restes de les Pilastres (no acabem de descobrir quina utilitat tenia, pel que ens agradaria que alguna persona que ho sàpiga ens ho expliqués).
No ens entretenim massa per por que s'ens faci fosc abans d'arribar al cotxe, però encara tenim temps d'entrar a visitar les runes del Mas del Botzut.
Seguim pel Barranc de les Valls, i poc abans del seu final agafem el camí cap el Coll de la Creu, passant a tocar el Mas de Colet i la bassa natural del Mas de la Creu.
Arribem al cotxe a un quart i mig de set, després de fer mes de 21 kilòmetres, amb un desnivell acumulat de mes de mil metres, i això que havia de ser una sortida curta i suau..
El dia ha estat majestuós, un recorregut excel·lent, uns camins molt bons (en la seva majoria), uns mirandes esplèndides, un entorn fastuós, hem vist masos i corrals (uns enrunats i altres que no), pous, fonts, etc., una companyia magnífica, no es pot esperar gaire cosa mes d'un dia de muntanya. Només un però ... últimament no estic massa fi i he arribat molt cansat. La meitat del recorregut ja la coneixia i malgrat això la he repetit amb molt de gust i no em cansaria de repetir-ho.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.
00000000000000

1 comentari:

  1. Ma sembla un pèl agoserat posar Aragó com a etiqueta, i les fotos bé, però no maten, sobretot les que estan a l'ombra.

    ResponElimina