"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 27 de novembre del 2010

Barranc de Lloret, Escarrissó de Borosa, Portella de Caro, Coll de la Bassota

Escarrisó de Borosa - Font de la Cova Ebre

Després d'estar quasi tota la setmana comentant que no aniríem als Ports degut a que anunciaven pluges pel diumenge, com que al final el temps ha canviat, decidim anar a fer un tomb pujant pel Barranc de Lloret i baixant per la Portella Caro, tot seguint la descripció d'una pàgina de'n Lluís Ibañez, gran coneixedor del Port. Avui anem la Chris, en Joan Josep, l'Esteve i jo. Sortim de Reus i anem fins a la cruïlla del Mas del Cansalader, lloc on aparquem el cotxe. Comencem a caminar quan manquen cinc minuts de les nou del matí, pel camí que remunta el Barranc de Lloret. Fa fred i ens hem de tapar.
Només sortir ens trobem a dos operaris que estan fent una base de ciment, ens expliquen que es per posar una placa solar, no saben res mes. A nosaltres ens sembla el lloc una mica inadequat, en mig del barranc, ja que té poques hores de sol, però ells sabran.
Ens desviem a veure els bufadors, però com l'altre vegada que vam estar per aquí, aquesta part del barranc no porta aigua, ens figurem que l'aigua que baixava la deuen desviar cap les instal·lacions ramaderes del Mas del Cansalader.
La pujada una mica dura, però de fàcil fer i seguir, té el seu punt àlgid en l'Escarrissó de Borosa, unes escales de fustes, dignes de veure i de pujar, per salvar una canal rocosa i vertical.
Al Coll dels Morralets esmorzem, ben arraserats i al sol, tot contemplant la visió del davant, on destaquen les Moles de Roudora.
Després sortim, cap a la Cova Ebre, ara estem a meitat de la pujada. La pujada fins al Coll de Morralets, es per terreny de coscolls, rodejats d'agulles i roques, el que pugem ara es boscà, encara que s'entreveu les grans parets rocoses als dos costats, el de l'esquerra amb el gran solc del Barranc de la Cova Pintada, en mig. Al poc de sortir del coll trobem a l'esquerra, les restes d'un pou, creiem de calç, fet que ens estranya que hi hagi un pou d'aquestes característiques en aquesta zona, ja que segons ens sembla no hi ha construccions a prop.
A la Cova Ebre, fem un parada. Es una cova de gran amplada, on sembla que de tant en tant hi ha gent que fa vivac, sense que hi deixin deixalles (ja es estrany, pel que els felicito des d'aquí). Visitem la Font de la Cova d'Ebre i seguidament ens decidim a agafar el camí que ens ha de portar a la Portella de Caro. La sortida està una mica tapada, estem en mig d'un magnífic bosc, amb un camí amb molt forta baixada, amb bastant pins, grans i grossos, caiguts, fet que ens alenteix bastant el pas. En aquesta baixada em comença a fer mal les botes (darrerament no estic massa de sort amb el que porto als peus).
Fins a la Portella de Caro creuem tres barrancs, el de la Cova Pintada i dos ramals, i des de la creuada del primer, el camí es molt variat. Primer bosc, després envoltat de rocam i al final en forta baixada en bosc per camí molt difús, on ens costa anar trobant-lo, amb trossos que baixem una mica al dret. Tot aquest tros en Joan Josep va endavant buscant el camí o el millor pas, i mentre jo vaig baixant ell té temps d'anar-ho fitant.
A la Portella Caro trobem el camí que ja vaig fer l'onze d'abril d'aquest any. Em començo a notar que els genolls estan patint, ja veurem com quedaran. Aquí el terreny tornar a ser de coscolls i argelagues, amb camí bastant tapat, amb una forta baixada per una canal, encara que el camí va fent esses, encarar-nos cap el Barranc de Lloret. Després de bastants punxades per les argelagues arribem al Coll de la Bassota, on parem a dinar. El temps a canviat, s'ha tapat, el sol ja no es veu i fa fred, però en aquest replà estem bastant be.
Aquí m'adono que ja se per què em fan mal les botes, soc un desastre!!, son un número mes petit de les que necessito, vaja quina compra que vaig fer!.
La sortida cap a la pista l'agafem malament i hem de fer un tros al dret, la veritat es que tot l'entorn es un bon argelagar. Quan arribo a la pista, boscana al començament, trobo que en Joan Josep no hi es, m'esperen la Chris i l'Esteve. I quan arribem a la pista cimentada al Mas del Cansalader, ja està en Joan Josep que ens espera amb el cotxe, ens estalviarem uns 800 metres. Per abans hem de passar mol prop dels toros amb unes bones banyes, sort que ells son els que marxen espantats.
Hem fet mes de tretze quilòmetres, encara que al mapa hi figura 11.450, ja que està arranjat dels trossos inútils del track, però que hem fet en realitat. Hem estat 8 hores 35 minuts a la muntanya.
Un altre dia molt agradable per recordar (amb això ja està tot dit). Excursió que recomano a tothom que li agradi el port, però que estigui una mica en bona forma física.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.
0000000000000000000

2 comentaris:

  1. i que ho faci a l'inrevés, ja que si no la baixada te deixa un mal regust de boca

    ResponElimina
  2. Opino igual, el tomb ideal es en el mateix sentit que ho varem fer.

    ResponElimina