"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 4 de novembre de 2010

Un tomb per Alforja

Nevera del Metge - Creu de Formatge

Per avui he quedat amb en Joan Josep per donar un tomb per l'entorn del seu poble, Alforja. Arribo al poble, aparco el cotxe i al poc arriba el company. Comencem a caminar a les vuit en punt, des de la rotonda d'entrada al poble. Avui no explicaré els tombs amb exactitud, ja que hi han llocs que no puc donar la situació exacte per diversos motius, si algú està interessat en un punt concret que es posi contacte i veurem el que es pot fer.
Primer, el company, em porta a donar un tomb pel poble, que encara que està molt prop de Reus no l'havia visitat mai, que me'n recordi. Passem pel davant d'un dels portals, l'Ajuntament, l'església, una de les fonts, les Eres (de les que encara s'aprecien dos de les tres que hi havia) i ja sortim del poble. Primer anem a veure la Nevera del Metge, un dels pous de glaç del poble, per això passem uns pocs metres pel camí de la Pedregosa, totalment perdut malgrat que era un camí empedrat, es un dels típics camins oblidats completament, segurament degut que ja ningú passa per anar als seus conreus, al haver construït pistes rurals per a tal fi.
Després, i per pista anem fins a l'ermita de Sant Antoni, en un entorn agradable amb font d'aigua bona i fresca. Seguim pel camí de les Obagues per anar a veure l'Alzina del Mas Pahí, magnífic exemplar. Per un camí que està sent recuperat pel Joan Josep, excepte l'últim tros que hem de passar al dret, arribem a una pista i d'allí a visitar el Castanyer de Sofia, arbre que ben be podria considerar-se monumental si fos de fàcil accés, està situat en un lloc tot tapat per la vegetació, encara que es pot apreciar la seva opulència, encara que té una gran branca trencada, segurament degut a les nevades de l'hivern passat.
Ens dirigim fins el Coll del Mort, lloc on esmorzem una mica després de buscar un raser, ja que bufa una mica de vent. Aquí estudiem les diferents opcions que tenim per completar el dia, decidint pujar al Puig de n'Eres; per això agafem un sender que puja de valent en direcció sud-oest, fins arribar a la vessant del Barranc de les Valls, on per camí mes o menys carener pugem fins el cim, que es la punt culminant de la Serra del Regalat. Abans d'arribar podem adonar-nos d'un gran marge que hi ha a la carena, que devia servir per fer partició o per que el bestiar no traspassés de vessant, el que si que encara que molt deteriorat un s'adona de la gran obra que es va fer.
Per baixar agafem una bona tartera, que encara que mes curta, me'n recorda les tarteres pirenaiques, on s'ha de baixar poc a poc i deixant-se anar una mica. Al peu de la tartera s'ha de seguir per unes traces que no arribem a ser sender, però de bon seguir, que per cert també baixa bastant fort, fins arribar a la pista, que es camí a Puigcerver. La seguim a l'esquerra per veure l'Alzina de la Creu, i la Creu del Formatge.
Aquesta pista es la que seguien el peregrins que anaven des d'Alforja fins l'ermita de Puigcerver, i com des del poble pujava fort i des d'aquí ja es suavitzava, a la Creu del Formatge es on s'agrupaven per seguir tot junts.
Retrocedim per la pista en direcció cap Alforja, passem per la Capelleta, una petita capella que pel que sembla la van posar per que pujant del poble es el primer lloc on es veu l'ermita.
Arribem a la Riera d'Alforja i pel camí paral·lel entrem a Alforja pel costat de la Creu de Terme i creuant la barrancada que ve de la pedrera de la carretera al Coll d'Alforja.
Arribem al cotxe a dos quarts i mig de dues, després de fer 12,600 quilòmetres.
Ha estat un dia molt maco, en una zona propera a Reus, amb visita a un pou de glaç, un cim, tres arbres que podrien ser considerats mig monumentals, amb uns paratges amb colorits molt bonic de tardor, a més de visita turística al poble.
Moltes de les explicacions que he posat aquí son del company Joan Josep.

Per veure o baixar les fotografies teclejar aquí.
0000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada