"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 17 de novembre de 2010

Un tomb per Prades

Roca Foradada - Coves del Pere

Anem en Joan Josep i jo a donar un tomb per Prades, amb varies fites al pensament. Sortim a caminar quan passem cinc minuts de les vuit de matí. El dia està nuvolat i fa bastant de fred. Primer anem a visitar l'ermita de Sant Antoni i el seu entorn, un lloc bastant agradable amb font inclosa. Deixem el carrer cimentat, deixant-lo per visitar un roquer vermellós que segons ens sembla va servir de petita cantera. Després passem pel costat de les coves dels Capellans i de les Noies, i ja arribem al Llac de Prades, amb la seva font. Aprofitem per visitar la Foradada i tot el seu entorn, i com no podia faltar, el company puja tant a la foradada com a la part superior.
Seguim pujant pel Barranc de les Comes, on trobem una surgència a la nostra esquerra, d'on surt un tub de goma que va al pantà. Abans hem vist les restes d'un rec.
Creuem el barranc i pugem per el que era un sender, que puja fort; encara es veuen algunes del que eren les esses del camí. L'entorn es encisador, llàstima de la poca lluminositat i manca de sol del dia.
Sortim davant de l'ermita de Sant Roc i arribem a la porta de l'ermita de l'Abellera on esmorzem. El dia s'està tapant, encara mes si cal.
Sortim pel camí que passa per sota l'ermita i es dirigeix al Pla del Freixes. Trobem a ma esquerra el que sembla una surgència, i ens aturem a les runes del Mas del Teodoro, que te al seu davant un bon exemplar d'alzina, i busquem la font que marca el mapa. Suposem que aquest es el nom del maset, al tenir prop la font d'aquest nom, segons dades extretes de l'Icc. La font no la trobem, però a l'altre costat de la pista trobem un clot amb aigua, amb un munt de terra que sembla treta del clot, encara que bastant temps enllà, i mes avall del rec que fa l'aigua, un gran xepoller i el que sembla sigui restes d'un possible bassot. Deduïm que aquí van fer treballs per aprofitar l'aigua.
Sortim al coll del Serafí i ens dirigim als Plans. En un cruïlla ens trobem a un cotxe dels Mossos que estan buscant un 4x4, possiblement abandonat. Passem pel davant, visitant les runes del mas del Espasa, dirigint-nos cap el Coll del Dineral, passant pel costat d'una bassa i un bassot al seu costat.
Prop de la cruïlla del Mas de Gravat, trobem el pou de gel del Dineral, vull dir les restes, només queda en peu un tros de pared. Una vegada localitzat i visitat ens disposem a buscar el pou de gel del Celestino o del Sabucar. Hi han tres possibilitats, les coordenades del llibre de Ramon Amigó no es correspon de cap manera, una podria ser que al fer el tallafocs s'ho hagin carregat, un altre es la banda del Brugent, però després d'estar regirant trobem a un buscador de bolets (de Prades) que diu que no el coneix, hi això que demostra ser bon coneixedor de la zona, i la tercera estar sota del gran esbarzerar de la part de Poblet.
Ho deixem estar, i comença a ploviscar. Veiem el pou del Mas de l'Espasa i trobem en mig d'un altre esbarzerar, el que era la bassa. Ens dirigim cap la Roca del Grínjol. El temps està lleig, molt emboirat, molta humitat, bastant de fred i caient una mica d'aigua.
Pugem dalt de la Roca, al passar entre roques veiem forats a les parets de com si haguessin posat travesses per fer-ho una mica habitable. Dalt del roquer, hi ha indicis de haver fet sacrificis d'animals, amb una excavació en forma de safata i canalet de desguas.
Al sortir per anar a buscar el pou de gel de la Roca del Grínjol, donem dos tombs, no es veu res degut a la boira, però sortim a la pista per deixar-la al anar directament al pou, també queda molt poca cosa, a banda del forat, encara que es veu el començament de dos arcades, un tros a cada costat.
Sense mes anem a les Coves del Pere, a dinar. Les coves rodejades de construccions, de les que només queden les runes, es una gran balma, que en el llibre de Santasusagna i Iglésies diuen que dins rajaven dos petites fonts.
Sortim per la gran era i agafem la pista al Tossal de la Baltasana, per deixar-la per un sender a ma esquerra que baixa per un bosc molt bonic, magnificat pels colors de la tardor encara que atenuat per la boira.
Sortim al costat de la Bassa de la Font de la Salut i seguim fins a entrar a Prades pel camí vell de Montblanc, arribant a dos quarts de sis de la tarda, després de fer mes de dinou quilòmetres.
El dia ha estat profitós, hem aconseguit quasi totes les fites previstes, els paratges han estat meravellosos, encara que el temps no ha acompanyat (boires, petites pluges, fred, etc ...).
No poso el track ni els waypoints, qui vulgui alguna dada determinada que m'ho digui i jo li passaré.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí
000000000000000000000000

2 comentaris:

  1. segons icc, lo teu mas Teodoro se diu casa Pocurull

    ResponElimina
  2. Ho acabo de veure, però ...
    En canvi el Mas de l'Espasa o com es digui no hi surt, menys el pou i la bassa.

    ResponElimina