"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 12 de juliol del 2009

Cap de setmana a Andorra

Cartell del Port de Fontargent - Claustre de la Catedral de Santa María d'Urgell
Aquest cap de setmana es el destinat per celebrar el fi de temporada del Grup de Caminants de “La Caixa”, que com els últims anys es fa a Andorra, a l'Hotel Ski Plaza de Canillo. Aquest any som mes de 50 persones.
La trobada està fixada a les nou del vespre al “hall” de l'hotel, per anar a sopar i finalitzant i tot fent una copa de cava, l'organitzador, el company Ventura, ens explicarà el full de ruta d'aquests dies.
Precisament m'han donat hora pel divendres per que em facin una ressonància magnètica al genoll, pel que ja aviso que arribaré una mica tard. Arribo a dos quarts de deu, quan la gent ja estan acabant de sopar, em donen deu minuts per que la Maite i jo ho fem, encara que després encara ho allarguen una mica.
Ens explica el que farem i tothom a dormir, o no ......
El dissabte ens aixequem, esmorzem i marxem en els cotxes cap la Vall d'Incles. Mentre anem per la pista, avancem un grup d'uns 150 nens, amb els seus monitors, que van d'excursió i precisament tenen l'avituallament a l'aparcament on deixem els cotxes. Encara que uns pocs s'han quedat a l'hotel.
A l'aparcament, abans de sortir, a tothom ens donen una mica d'avituallament (una botella de litre i mig d'aigua, una poma, una barra energètica, un paquet de galetes i una botella d'Aquari de fruites.
Una quarantena sortim a un quart i cinc de deu, des del parking cap el Port d'Incles o Fontargent. La resta dels que han vingut, van fins a la carretera per veure passar el Tour.
La primera pujada es forta amb ganes, amb un camí amb una bona traça, deixant el barranc a l'esquerra, després ve un replà, on fem un re-agrupament. La següent pujada torna a ser forta, però sense problema, que ja ens porta al Port, on hi ha un ramat de cavall. Nou re-agrupament, i baixem fins els llacs, anem al de l'esquerra, com a fi d'etapa.
Aquí, qui vol menja una mica, i cinc ens banyem al llac, en Víctor, el seu fill Guille, en Santi, en Serret i jo; l'aigua està freda però contra mes endins ho està mes, i s'ha d'entrar un bon tros per que cobreixi una mica.
Després anem fins quasi al final del llac de la dreta, i després tornem per on vingut, fins l'esplanada on hem parat abans, i d'aquí deixem a l'esquerra el camí de vinguda i anem a buscar un camí entre el bosc, que baixa molt mes suau, això si, arriba a la carretera a uns tres-cents metres de l'aparcament, lloc on arribo a un quart i cinc de tres.
Agafem el cotxe i ja anem a l'hotel a dinar, com totes les menjades son a base de bufet lliure. La tarde la tenim lliure per anar a comprar.
Al vespre després de sopar, uns quants anem al Palau de Gel, que està al davant mateix, hi ha alguns que patinen, al ritme de la música, i després anem a la festa Major de Soldeu, hi ha ball al ritme de l'orquestra Bugy Bugy i a la mitja part un mag, amb trucs fàcils però portats amb gràcia i molt bon humor. Després ja a dormir ....
El diumenge després d'esmorzar, a fer les ultimes compres i ens trobem a les 12 a la plaça de la catedral de la Seu d'Urgell, anant tots junts a visitar el conjunt catedralici amb el seu Museu. Aquí crec que ens hauríem d'haver trobat mig hora abans, com a mínim, la visita al Museu dura un hora, es autoguiada – et deixen uns auriculars i un transmissor – i dura un hora, a l'entrada la de recepció ens ha avisat que a la una tanquen i no tindríem temps, i ens ha demostrat que li sabia greu que entréssim tant tard, devia estar nerviosa per si li fèiem plegar fora d'hora. Encara que va ser molt just, jo ja vaig tenir prou temps, això si, sense escoltar totes les explicacions. Hi havien uns números que et anaven indicant els que havies de marcar al transmissor, però per veure alguns havies de fixar-te.
Després dinar al Parador de La Seu, i ja cap a casa.
Mapa i informació de track - Perfil (son de la sortida a Fontargent) - Fotografies: Fontargent i La Seu d'Urgell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada