"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 18 de juny del 2015

La Selva del Camp a Sant Pere del Puig, pel Camí Vell i Camí de la Terrena


La Selva del Camp
Sant Pere del Puig


Avui ha estat una caminada dels que normalment diríem que es per “paralítics”, però la veritat es que per a mi no ho ha estat així. Des del 9 de maig només havia sortit el últim dia de maig a la Marxa de Benifassà, i la veritat es que avui en una excursió de menys de cinc quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 300 metres (aprox.) ho he passat malament, i l'excusa no es la calor. Les dos últimes caminades ja vaig arribar bastant fos, però avui, amb un pujada cimentada, amb fort desnivell, m'ha costat. Feia calor però corria un vent que no era massa calent. M'ho hauré de fer mirar.
He sortit a dos quarts de cinc de la tarda, des de l'Avinguda de Luther King, quasi a tocar a la rotonda, i he agafat el Camí Vell de Sant Pere. D'aquest camí que feia més de vint-i-cinc anys que no passava, només hem recordava del primer habitatge que es deixa a l'esquerra. Al poc deixo a la dreta, el Camí de la Terrena, hi ha un pal indicador que marca 1,5 qm. a Sant Pere. Més de la meitat està cimentat però això no treu la forta pujada. Després es transforma en sender molt atorrentat, d'això deu tenir molt a veure les btts baixant. El tros final es d'anar pujant antigues parades, ara de pins, molt esclarissats i molt net l'entorn, que es van pujant per esglaons fets a la terra, amb travesses de fusta..
Arribo a dalt bastant “tocat”. No paro al davant de l'ermita, si que faig les fotos de rigor, ja que l'aire es una mica fred, encara que no sigui normal. M'assec en un roquer darrera de l'ermita a contemplar el paisatge i a reposar.
Veig que des d'aquí marxa un rastre, que sembla de btts i em decideixo baixar per aquí. A banda d'uns pocs metres amb molt forta i relliscosa baixada, la resta no té cap problema, i va a sortir, al camí de pujada, abans de les escales entre parades. Repeteixo un tros de la pujada i agafo el camí de la Terrena. On es separen hi ha un pal indicador que marca 2,4 qms. fins a La Selva. Aquí m'adono que no he vist la font de l'aljub, la memòria ja falla, però no tinc ganes de tornar a pujar. El camí de baixada en general està bé. Al començament dona molt de goig, després i durant bastant de tros està molt atorrentat, i al final està molt pla i ample, es veu que fa poc que han passat la màquina.
Arribo a La Selva a tres quarts de set, després de fer més de 4.800 quilòmetres, entretenint-me una mica fotografiant les restes, ben conservades, del Molí del Rovellat.
El que no he vist a la pujada, si que ho he vist a la baixada. Hi han una serie de masos, masies, xalets o ..., que sembla que tenen aturades les obres de construcció, en diferents etapes. Uns només fetes les cimentacions, jo he vist dos, altres començades i sembla que puguin ser habitables, cap de setmana o similars, però inacabades. Totes aquestes sense que es vegin material d'obra per continuar-les. També hi han d'acabats i semblen que fan patxoca. La crisis en aquest país ha fet estralls, o es que hem tirat més el braç que la màniga?.  

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.









00000000000000000000000


000000000000000000000000000




9 comentaris:

  1. És una llàstima, un circuit desaprofitat, Joan. Si quan ja baixaves cap a les DEVESES, en assolir la cota 430, tu haguessis seguit la pista de la teva esquerra, t'hauria conduït avall, fins tocar la Riera de La Selva. Però, un xic abans, cap a la dreta, hauries pogut gaudir del nou Sender del Rec. I caminar planer, tot passejant fins la Selva. Aquest preciós sender és tot ell, nou de trinca.
    Així doncs, tria un altra dia, i te n'hi tornes, ja que tot plegat, ho tens ben a prop de Reus.

    ResponElimina
  2. El camí del rec ho faré haviat. Hem quedat un grupet una vesprada de juliol d'anar de La Selva a Sant Pere per fer gana per una costellada posterior.
    Llavors pujarem per la pujada que vaig fer i la baixada tal i com indiques.

    Mercès.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla una idea magnífica, Joan ....
      Alerta amb el colesterol !
      ;;;;;;;;

      T'he escrit ressenyes al teu EMAIL, i no m'has contestat !
      Tinc noticies, per a tu, Joan !
      Espavila't a escriure'm aviat !

      Elimina
    2. Felicitats pel teu Sant, Joan !
      Encara no m'has contestat al meu EMAIL.

      Elimina
    3. Gracies per la felicitació.
      Em penso que ja te l'he contestat

      Elimina
  3. MARLON ha deixat un comentari nou .... i jo en comptes de publicar-ho, ho he esborrat. ES aquest:
    Al teu EMAIL, ahir et vaig deixar dues ressenyes excursionistes per a tu.
    Ja em diràs, Joan !
    M'imagino que ahir vares celebrar el teu Sant, com cal.
    Felicitats, Joan !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les ressenyes contestades via mail.
      El Sant Joan, com sempre. una mica de coca i una mica de cava.
      Gracies per la felicitació

      Elimina
  4. Avui hem tornat a caminar el circuit del qual jo et parlava. I ens hem pogut banyar al riu. Hi havia molta gent banyant-s'hi.
    Hi tens records de joventut, Joan.
    Pero cal que hi tornis. Ara, ho han renovat tot, i t'agradarà anar-hi.
    ::::::::

    Et desitjo que gaudeixis de la vostra Festa Major de Sant Pere !

    ResponElimina