"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 12 d’agost del 2012

La Miranda de Puigcever o fallida de Perseides

Aquest vespre ha estat un vespre desgraciat sobretot per no assabentar-me primer i sortir de casa sense haver-me preocupat del temps.
M'he decidit anar a un lloc alt i sense llums per poder veure les Perseides, ja que vaig llegir que aquesta nit era una de les més recomanables. He preparat el sopar, una mica de roba, he recarregat varies bateries per la màquina de fotografiar, he agafat el trípode i m'he anat amb cotxe amunt. Havia mirat als mapes algun lloc que tingués obert cap el NE, ja que segons sembla es per on s'han de veure, decidint anar al Puig Pelat de la Serra de la Mussara, i com hi ha tot un tros de pista no massa bona, surto una mica abans de les vuit per arribar amb llum de dia.
Sortint de Reus em fixo que tota la Serra de la Mussara està tapada pels núvols i les boires, i veient que cap a la Serra de Puigcerver fa sol, em dirigeixo cap al Coll d'Alforja per anar a la Miranda, comprovant que cap el Montsant no està tapat, no es que quedi al NE peó si al N. Mentre vaig arribant a Puigcerver veig les boires que estaven a la Mussara van venint.
Arribo a Puigcerver i porto el cotxe fins al final de la pista. Pujo a la Miranda i ja tinc les boires al damunt. Ja que estic aquí, trec el sopar i tranquil·lament me'l menjo mentre veig que els ventiladors del parc eòlic desapareixen de la visió. El que si que val la pena es que s'està fresquet i m'he de tapar, en contraposició a la calor que fa a Reus.
Després de sopar i amb tranquil·litat plego els trastets i cap a casa, amb la cua entre cames. Un altre dia o any serà.

Per veure les cinc fotografies que he fet, teclejar aquí. 

00000000000000000




000000000000000000

2 comentaris: