"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 13 de maig de 2012

El Pla de Manlleu, Torre de la Campanera, Selma, Torre Millà, Sant Miquel

Selma (Sant Cristòfol, les tres agrupacions d'habitatges i el castell)

Després de quasi un mes sense sortir a caminar i en espera de les noves proves al genoll i del seu resultat, ahir em vaig anar a dormir tot pensant on podria anar a fer un tomb curt i fàcil, sense embolics. Quan m'he aixecat he pensat que un lloc que crec que estaria be seria del Pla de Manlleu a Selma i el seu castell.
Agafo el cotxe i cap allí em dirigeixo. Per la carretera ja tinc la primera sorpresa del dia, entre Valls i el Vendrell han fet carreteres noves i el meu gps, que fa mes de dos anys que no l'actualitzo, no les té, pel que m'empasso un desviament, però no hi ha problema. Arribo al Pla de Manlleu, aparco el cotxe a la sortida del poble, abans del pont, em preparo i surto a caminar a un quart i cinc de nou pel carrer de Selma i seguint pel Camí de Santes Creus (segons cadastre). En una cruïlla, i al costat de la mateixa, el mapa Piolet de El Montmell marca l'Avenc de les Tombes, faig una petita recerca i no trobo res de res, potser que s'hagi tapat al retocar la pista (molt retocada), que estigui en mig dels pins, argilagues i coscolls que ho envaeixen tot, o que estigui mal situada al mapa. El que es segur es que la partida de terra es la de les Tombes. Abans he vist un isard que al veure'm a marxat corrent. Deixo a l'esquerra la Masia (o maset) de la Fàbrega i em vaig a visitar unes runes que estan a l'altre costat, torna a haver diferencies en els noms, Maset de la Fàbrega o Campanera, però ja ha casa he quedat sorprès al trobar: Casa Forta de la Campanera. O sigui que es un be cultural d'interès local i està degradat i descuidat encara que faci poc han tret l'herba del tombant (ull amb un fill de la tanca dels camps de conreu, està ideal per ensopegar-hi), i com es normal no cal senyalitzar-ho, a més des de la pista fins al peu del turonet no hi ha camí, ja que està menjat pel sembrat.
Aquesta zona es la partida de la Campanera i diu la llegenda que en el seu terme hi ha enterrada una campana d'or, com es normal jo no m'he posat a buscar-la.
Intento tornar a la pista però sense recular, i trobo una pista abandonada que segueix en la direcció bona, la segueixo i poc a poc es va tapant fins que arriba un moment que no hi ha manera possible de seguir, pel que he de recular.
Després d'allò veig al mapa que a la dreta i separat del poble de Selma hi ha el cementiri, i cap allà em dirigeixo, primer per pista, i on el mapa em diu que surt un sender, el busco, primer sembla que hi es però de cop i en mig d'un munt d'argilagues i coscolls desapareix, i en canvi hi han molts petits rastres entre els coscolls aptes per senglars però no per a mi. Retrocedeixo fins a la pista i la segueixo i amb el gps a la ma ho torno a intentar, feia temps que no hem punxava tant però després d'uns tombs entre les argelagues veig una pared de pedra, cap allí vaig, amb força problemes arribo, però l'entrada deu estar a la part baixa i jo estic darrera de la part alta, amb penes i fatigues arribo al que era la porta, tapada por un bon tronc de pi, com puc entro i la veritat es que no se que pensava trobar ja que no queda res, unes poques tombes obertes i destrossades en mig d'un gran herbà que en poc de temps s'ho acabarà d'engolir tot. Ara toca tornar a la pista, trobo el que devia ser el camí on portaven els morts, però als últims metres em pensava que no me'n sortia. Després d'agafat l'alè degut a la baralla amb els coscolls, argelagues, esbarzers i arítjols penso que quan els habitants de Selma van abandonar les contrades i els van anar al Pla de Manlleu segurament es devien portar els seus morts.
Havia decidit fer una cosa suau i ja estic esgotat per tossut. Ara ja suaument vaig cap el peu d'on s'assentava Selma, pujant per un camí que ben be sembla que era el vell, però el tros final per un caminoi entre vegetació ja que he perdut el rastre del vell. Son tot runes, amb algunes parets en peu, però un desastre, no deixa ni veure amb massa claredat les runes que pertanyien a l'església, ni els carrerons entre els habitatges al seu costat. El que si que es distingeix clarament es que hi havien tres agrupacions, al costat de l'església, un grup arrecerades a les parets del petit cingle i aprofitant les balmes, tres o quatre cases, i un altre agrupació al peu del que era el castell propiament dit.
A la part de darrera de l'església, gòtica de Sant Cristòfol, hi ha les restes del que podrien ser quatre tombes i no se on vaig llegir que eren les tombes dels monjos i en un altre lloc que eren forns, a mi em sembla mes restes de tombes.
Del castell només queda un petit tros de muralla, un tros de paret que devia de ser de la torre i l'arcada de la porta d'entrada. Pel que m'ha semblat la part nord i est es mes acinglerada que la sud i l'oest.
Ja baixo de Selma i vaig a veure una barraca de pedra en mig d'una marjada impressionant, però la barraca es petita, sembla que no lligui una barraca petita en mig d'aquell marge.
Abans del Coll de Selma em trobo amb les runes de dos masies, es la Masia de la Portella Vella, i a uns 100 metres unes altres runes, aquesta masia no he localitzat el nom, però està a la mateixa partida de les dos anteriors.
De Coll de Selma vaig al Coll de la Coma, aquí penso que encara que tenia previst tornar pel Fondo de la Campanera m'aniré a visitar Torre del Milà i des de l'ermita buscar com arribar al camí previst.
A l'alçada de Cal Vinyals i prop seu, han muntat unes barraques prefabricades (com les que posen a les escoles noves ja que construir els edificis valen diners) amb dos grans remolcs que son alternadors per fer electricitat (deu ser mes barat que portar la llum).
Visito unes noves runes, uns llocs diu Torre Milà i altre Ca la Cristina, la veritat es que sembla que hi havia una torre, però ... Mes endavant trobo un altre grup que en el mapa que posava abans Ca la Cristina posa Torre Milà i l'altre no diu res, o sigui que per endevinar-ho.
Ara ja començo a estar una mica cansat i ja tinc ganes d'arribar i penso que he errat al canviar la ruta prevista. També m'adono d'haver-me equivocat de deixar un litre d'aigua al cotxe, ja que l'únic litre que porto, amb el sol que fa i el que estic suant, està a les últimes, i això que des de que he baixat de Selma les pistes son mes o menys boscanes.
Passo per Can Fesol, molt ben arranjat i molt bonic tot el seu entorn, i ja veig l'ermita de Sant Miquel, on una vegada arribo paro una estona i on menjo una mica.
A partir d'aquí ve un altre incident, veig al mapa que per Cal Ponet puc anar a Cal Pere Llarg per camí i allí per pista sortir al camí previst en un començament, però l'entrada de Cal Ponet està tancada amb una cadena i el cartell de prohibit el pas i al mas sento veus de gent i bordar de gossos, pel que no em decideixo a passar. A casa he vist al mapa del cadastre que aquell enllaç existia i amb camins amples. El que faig es des de Cal Magí Pastor i vora seu seguir un camí i intentar enllaçar encara que sigui al dret, però tot els trossos que no estan conreats estan impossibles de seguir, i la veritat es que no tinc mes ganes de punxar-me i estic cansat. Mes o menys per camí ample que va de parada en parada i un tros per camí vell bastant tapat però que el puc seguir, amb una marrada per confondre una corba a nivell amb un camí, arribo al Pla de Manlleu i desisteixo d'anar a visitar Els Cups del Figueres com estava previst.
Arribo al cotxe a un quart i mig de cinc després de fer una mica mes de disset quilòmetres.
Tot aquest territori es dedicat principalment a la vinya, encara que he vist cireres i altres fruitals que no he sabut reconèixer. Els trossos no conreat es bosc brut i que si hi havien camins i/o senderons estan totalment perduts, a més molts parades per engrandir-les han rascat la pendent de la muntanya provocant que hi hagi un gran esglaó entre el bosc i la parada fent impossible caminar al dret sense camí (si fos possible entre arbres i matolls).
El dia ha estat calorós, encara que fins a les deu no ha començat a sortir el sol i estava núvol, pel que me refiat de l'aigua i he passat sed cap el final de la caminada, a la que he arribat bastant tocat de cansament i dels genolls. Es que ni quan em busco una cosa suau m'he puc estar d'embolicar-me.
Pel demès molt be, amb l'afegit de baixar a la Riera de Marmellar a veure les restes de la sínia d'on devien treure l'aigua del poble.
Ara quedo a l'espera de fer-me les proves i veure el resultat a veure que em diuen els metges.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000

00000000000000000

3 comentaris:

  1. home si pots fer disset quilòmetres no crec que te facin falta veure el resultat de les proves.
    isard isard???
    les fotos molt bones, sobretot de la església, la 62 crec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em penso que no has interpretat be o no m'he explicat del perquè dels disset quilòmetres i com vaig arribar.I mira el temps de 8 hores per fer els disset. Encara que a l'imatge del perfil marqui 14, es per que estan tretes totes les marrades i recerques infructuoses.
      Estic segur que era un isard.
      El de la foto no se si ho dius en serio o en broma, ja que el campanar de l'església ha sortit tort, però es per fer la panoràmica del que era l'interior.
      Poc a poc vaig aprenent a fer fotos, encara que necessito bastant de temps en cada una.

      Elimina
  2. Moltíssima gent de la teva edat vooldria fer 17km amb 1000m de desnivell en un sol dia. Preguntali al teu metge, crec que no tens motiu per estar desanimat, ans al contrari.
    Llors crec que hauries de posarte en contacte amb medi natural, un isard per estes contrades és un cas excepcional. I tres, no va en conya, les fotos tenen més vidilla, almenys esta vegada.

    ResponElimina