Ruta de les Tines de la Vall de Mura

Tines de les Solanes i les de la Casa de les Tines

Avui l'Esteve i jo ens hem anat a la comarca del Bages per visitar la Vall de Mura, on hi ha tot un tomb visitant una gran quantitat de tines de vi abandonades.
Significar que en dos o tres valls del Bages, regades per unes tantes rieres, (Flequer, Mura i no se si alguna mes), com que la plantació principal eren els ceps, en mig dels camps, sobretot a la part baixa, o al costat dels masos tenien uns grans dipòsits on emmagatzemaven el raïm, i allí mateix el xafaven i recollien el vi, i era el vi el que transportaven a la venda., per això totes les tines estaven enrajolades, i tenien al sostre una corda on s'agafaven els que xafaven el raïm, i a sota hi ha un forat per extreien el vi. A internet hi han varies pàgines que ho expliquen millor.
Anem a Manresa i abans d'entrar ens desviem al barri de Viladordis i d'allí creuant el riu Llobregat aparquem al costat dels Tres Salts del Llobregat. Per segui l'excursió aprofitem el track i les explicacions de “carme i ignasi”, a continuació faig copiar-pegar les explicacions que ells donen:

"Aquest itinerari ens permetrà admirar racons de gran bellesa de la riera de Mura així com poder veure una gran varietat de les tines del Bages (Són dipòsits quadrats o circulars construïts amb pedra i morter de calç i folrats amb cairons o rajoles vidriades. La darrera filada de cairons estava reculada uns 15 cm enrere, fent una petita lleixa a tot el volt perquè s'hi pogués repenjar l'engraellat de fusta o brescat on s'abocava la varema i es trepitjava i el most s'escolava entre el brescat. A la part inferior de la tina hi havia una obertura per on es treia el vi quan havia fermentat, aquest forat s'anomenava boixa o broc, que sovint estava protegit dins d'una cabana. L'itinerari ha estat elaborat seguint les indicacions del llibre "Tines a les Valls del Montcau" de Farell Editors. Comencem el nostre itinerari als Tres Salts del Llobregat (hi podem accedir amb cotxe des del barri de Viladordis de Manresa dirigint-nos per una pista, primerament asfaltada i després de terra, en direcció al Llobregat, hi ha pals indicadors senderistes, i passant per sobre d'un pontet per sobre del LLobregat i continuant la pista a la dreta a l'altra banda fins arribar als Tres Salts del Llobregat prop d'on podrem deixar aparcat el cotxe). Haurem passat amb cotxe just per davant la casa de les tines (amb 7 tines precioses) i just a tocar d'on deixem el cotxe trobarem la primera tina i la seva respectiva cabana, la Tina Llobregat, restaurada. La pista passarà per la confluència del riu Llobregat i la desembocadura de la riera de Mura i anirem seguin, aigües amunt, la riera de Mura on aviat trobarem els conjunts de tines Solanes: un primer conjunt força restaurat format per vuit tines i tres cabanes i, una mica més enllà, un segon conjunt de tres tines sense la part superior, força malmeses, al costat de la llera de la riera de Mura. Seguirem caminant per la pista fins arribar a un creuament de pistes, agafarem la de la dreta que passa pel costat d'una construcció i deixarem la de l'esquerra (GR-4) que és per on tornarem. Seguirem força estona la pista fins arribar a trobar la primera tina solitària al costat mateix del camí (una tina i restes de 2 barraques) i molt propera trobarem la segona tina solitària. Continuarem en la mateixa direcció fins que ens desviarem per un petit corriol a mà esquerra per acostar-nos a veure El Triangle, petit embassament, de la riera de Mura. Podem retornar a la pista o bé continuar, com nosaltres, seguint el curs de la riera aigües amunt per després anar a retrobar la pista i tornant una mica enrere per anar a buscar el trencall que ens portarà al Mas Ventaiol, abandonat, i podrem veure la seva tina i retornarem pel mateix camí fins a retrobar la pista per on anàvem que continuarem fins arribar a trobar la tercera tina solitària, restaurada. Anirem a buscar el corriol que hi ha per sobre d'aquesta tina i el seguirem cap a l'esquerra, en la mateixa direcció que anàvem, fins arribar a trobar les Tines del Camí de Sant Esteve format per dues tines: una en molt bon estat, restaurada, i una altra inacabada. Retornarem pel mateix corriol a trobar la pista per on anàvem que anirem seguint. A l'altra banda de la riera, hi ha la Tina Solei de les Generes: per anar-hi no queda més remei que travessar la riera (si es pot) i seguir cap a l'esquerra al costat de la llera, sobre la roca nua, i després pujar pels marges a trobar-la (no hi ha camí aparent que hi porti i pot haver força vegetació), es tracta d'una tina i una barraca amb el sostre enfonsat, sense restaurar. Tornem cap a la pista per on anàvem i la seguirem fins arribar a un creuament de pistes i seguirem per la dreta (era la menys fresada) que ens portarà a la Baga de les Cucoles, un conjunt de tina i construcció molt malmès i ple de vegetació (que gairebé la tapa). Seguirem molta estona aquesta pista revoltant la zona fins arribar a una piscina natural de la riera. Girarem a mà dreta cap el mas de Sant Esteve i més enllà trobarem les seves dues tines sense restaurar i retornarem fins la riera de Mura, travessarem per sobre el pont i pujarem per la pista asfaltada de la qual ens desviarem més endavant per una pista en direcció nord i que revoltarà però ens pujarà per sobre de la riera de Mura, de manera que l'anirem resseguint per l'altra banda de l'anada però a un nivell superior que ens permetrà veure vistes aèries de la riera de Mura i de les tines que hem anat veient. Anirem seguint la pista, i després les indicacions del GR-4, fins arribar a un creuament d'una pista amb un gran roc al mig que seguirem per anar a veure les Tines de les Generes: primer una solitària i, a tocar, un conjunt de dues tines i una barraca, tot restaurat. Retornem a la pista per on anàvem i continuem a mà dreta fins arribar a trobar la Tina del Camí de les Generes, conjunt d'una tina i dues barraques. La pista anirà baixant fins arribar-nos a trobar amb el creuament de la pista que havíem fet d'anada i seguirem amb la mateixa direcció que anàvem que ens portarà altra vegada a les Tines Solanes i de retorn als Tres Salts del Llobregat. Tot el recorregut es pot fer en BTT (únicament l'hauríem de deixar en alguns moments puntuals si volem arribar a totes les tines). Atenció!! Si bé l'excursió no és massa llarga, el temps de durada d'aquesta amb la visita mínima i imprescindible de les tines, s'allarga molt".

només aclarint els detalls particulars de la sortida d'avui.
Sortim caminant a tres quarts de nou del matí, després de visitar l'entorn dels tres Salts del Llobregat, o a la dreta del riu hi han les restes del que devia ser un molí. De seguida de sortir ja es va a visitar la primera tina.
La majoria de tines, tenen adossades cabanes, i la majoria de les que em visitat estan abandonades, encara que hi ha alguna que ha estat reformada. A més la “civilització” fa servir aquest llocs per “amagar” la brossa en comptes de portar-se-la cap a casa, l'exemple mes clar son les tines de Sant Esteve de Vila-rasa que estan a punt d'obrir-se per la meitat i llavors hi haurà una gran quantitat de deixalles escampades, però això es el de menys, ja que a tocar hi ha una gran pedrera que s'està menjant la muntanya, o sigui que no ve d'aquí.
La riera de Mura, que segons els mapes, quan s'acosta a Sant Esteve, agafa el nom de riera de Sant Esteve, baixa molt poca aigua i els tolls, alguns que estarien be per remullar-se una mica, l'aigua es d'un color verd fosc, o sigui qualsevol es remulla allí. El lloc mes evident es on diuen el triangle, que es una gran presa (gran per l'amplada) on l'aigua entollada no es pot ni mirar.
El Mas de Ventajol m'ha donat llàstima, al comprovar un mas tant gran i senyorial que era i totalment enrunat.
Quan hem arribat a Sant Esteve m'he adonat que al mes d'abril del 2008, en un tomb que vaig fer des de Rocafort ja havia estat al lloc, això demostra que la meva memòria amb l'edat va perdent i molt.
Es curiós que les tines son totes rodones (normal), però les cabanes del costat i les que estan soltes son quadrades per fora, però per dins, la base es quadrada però canvia a rodona al mig metre de terra, fins la cúpula.
El dia ha estat molt calorós, encara que el sol no ha sortit fins prop del migdia, i llavors anaven succeint-se moments de sol i moments ennuvolats, i els moments de sol, aquest escalfava de valent. La riera tal com he dit portava poca aigua, i ha estat bonic veure els xops començar a tardorejar.
El recorregut ha estat quasi tot per pista, excepte uns quants grups de tines que s'havia d'entrar entre mig de la vegetació que se les està menjant.
El que sembla es que si es vol fer un tomb sense anar a totes les tines, hi ha un camí per la vora de la riera, que per anar o tornar deu ser molt mes agradable, el que si, que et perds algunes tines. Tot un tros del camí de les Generes, devia patir algun incendi no fa massa anys.
Hem arribat al cotxe a tres quarts de quatre, o sigui set hores justes a la muntanya, per recorre divuit quilómetres, encara que la sortida era de setze, però allò de xafardejar fins l'últim detall de tot, sembla que no, però van augmentant el recorregut fet.
Després de dinar junt al cotxe, anem a peu a fotografiar els tines de la Casa de les Tines, es un grup de set tines que semblen molt ben conservades, no hem pogut apropar-se massa ja que el camí estava tallat per una cadena i a l'habitatge de darrera donava tota l'impressió de ser habitat. I per últim en cotxe ens hem arribat a visitar l'ermita de la Mare de Déu de la Salut, a Viladordis, i no em trobat ni rastres el poblat medieval que marca el mapa de l'Icc.
Un altre dia de muntanya (baixa muntanya), i un altre zona visitada.
Qui vulgui el track mes val que ho vagi de la pàgina d'on jo m'ho vaig baixar, el penjo igual, però com es normal a cada visita hi han tombs i retombs voltant el visitat.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

000000000000000