"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 11 de setembre del 2011

Formigosa des de Esblada i masos i llogarets enrunats

Puig de Formigosa - L'Albereda

Per explicar la sortida d'avui he de fer, primer, referència al dimecres, ja que aquest dia vaig anar al traumatòleg per visita rutinària dels genolls, agreujat que de la sortida dels dos últims diumenges, els dijous següent encara estaven molt sensibles. El cas es que el metge em diu que sobretot el genoll dret ha empitjorat molt i que m'he de fer unes radiografies i nova visita, que per cert me la donen pel mes d'octubre, encara que intentaré a la setmana que ve colar-me. El cas es que el genoll el tinc ben cascat.
Tornant avui. Tota la setmana he estat pensant que avui no sortiria, pel que no he quedat amb els companys, però ahir a la nit em va venir el rampell, i vaig buscar alguna cosa suau, que ja tingués preparat i no fos massa lluny. Entre elles he trobar un tomb a Formigosa, pujant des d'Esblada. Fa temps entre una serie de tracks i el mapa de l'Institut Cartogràfic vaig preparar un tomb, d'onze quilòmetres, pujant al cim del Formigosa (que no he estat mai), visitant el llac artificial, i que només eren 400 metre de desnivell acumulat, tot pista i com a única possible dificultat la baixada del cim, 100 metres de desnivell en 600 de recorregut.
Vaig fins a Esblada i ja començo que no se massa on deixar el cotxe, no el vull deixar a la plaça de l'església, ja que la caminada es a l'altre banda de la carretera, però per fin entre varies alternatives trobo el lloc que m'agrada, em preparo i surto a les vuit del matí. Passo per davant de les runes de les cases del llogaret, runes a les que la vegetació se les està menjant. Al començament ja m'embolico, endavant, enrere, fins que veig clar per on he d'anar, però llavors mirant els mapes veig que hi ha un camí, que no es pista i que tallaria una mica. El començament del camí es veu bona traça, pel que deixo el que tinc preparat i agafo el camí.
El camí es boscà i ràpidament arribo a una font, amb dues petites basses recol·lectores, i aquí s'acaba el camí. Penso que ja està be, he vist la font i decideixo tirar enrere, però ben mirat veig que m'he deixat una traça que es per on em marca el mapa del gps, està una mica brut, però decideixo provar-ho. El camí va pujant, per Es Clota d'Esblada (nom extret del cadastre), el terra es veu clar, però hi ha estones una mica tapat, a més hi ha gran quantitat d'arbres caiguts, pins i alzines. Vaig seguint amunt, a vegades els rastres es divideixen i he de fiar-me del gps, altres el camí està ben visible.
Fins que arribo a una pistota, on al poc, conflueix la que tenia programada. En temps no se si hi guanyat, però la veritat m'ha agradat pujar per aquest camí mig abandonat.
Ara si que s'ha de seguir el que tenia programat, primer seguint la pistota, després agafant una pista vella i boscana, per sortir a un camí pedregós però de bon caminar, i finalment sortir a la pista de la carena.
Des de que he sortit a la pistota, exceptuant el tros de camí pedregós, m'he trobat, o les pistes amples recent eixamplades o senyalitzades per fer-ho, incloent les pistes boscanes i sense trànsit.
Arribo al cim, exactament no se sap on es, a on sembla mes no es pot arribar, ja que al eixamplar la pista ha deixat de ser accessible, però a la vora del camí hi ha un mesurador de velocitat de vent i al seu pal un naixement (no poden faltar).
Faig les fotografies de rigor i baixo cap a les cases de Formigosa. El baixador es una mica dificultós, per gent minvada de recursos com jo, però amb calma i sense estressar-se s'arriba be a la pista.
Aquí decideixo anar fins a la Font de Jovany, son 600 metres d'anar. Arribo, hi han dos tot-terrenys omplint garrafes d'aigua. Jo paro i aprofito per esmorzar una mica. Després torno per on he vingut, fins a les cases de Formigosa. El lloc me'n recorda (igual que la font), de quan feia el Montserrat a Reus, el que passa es que anant amb calma com avui, veus que de cases hi havien mes de dues, que son les que veies a la marxa, i malament perquè jo passava quan ja era fosc. Baixo fins el llac, artificial, per tornar i seguir pista cap a l'Albereda, lloc on encara estaré estona per arribar. Primer em desvio (no ho tenia previst) fins les runes de la Serra, era un mas grandiós, tot enrunat. Al baixar trobo el que crec deu ser la Font de la Clota, o al menys una sortida de la font. Llavors sento un grupet de gent que estan pujant cap al cim i son mes escandalosos que jo, que ja es dir.
Mirant el mapa, veig que per veure el mas de la Collada (tampoc estava previst), no hi ha massa, pel que decideixo anar. Aquí s'he ajunten quatre gossets que no em deixaran fins el cotxe. El mas una part enrunada i altre que encara es conserva, però tot rodejat de deixalles, entre elles una furgoneta plena d'andròmines. Miro al mapa i sembla que la Casa de la Font no es lluny, aquí faig una petita marrada, però arribo fàcilment. Mas enrunat, amb un cotxe i una caravana abandonats en una pineda que deu pertany als propietaris del mas, i al costat una font, on l'aigua cau a una pica, i la que sobreeix, per sota la pista es replega en una bassa abandonada. Retorno cap el camí programat, on si que tenia marcat una possible edificació, sempre que hi hagi camí, que al mapa no es veu. La realitat es que no veig per on baixar si no es anant al dret per dins del bosc, si hi havia algun camí al eixamplar la pista s'han carregat l'entrada o jo soc una mica “cegato” i no l'he sabut veure.
On hi ha una bassa contra-incendis, hi ha uns quants olms, que ja comencen a perdre la fulla. Des d'aquí veig l'edificació anterior, enrunada com es normal a aquestes contrades. Arribo a l'Albereda, unes quantes cases completament enrunades i arruïnades on la vegetació aviat impedirà veure les poques parets i columnes que queden. Ja només queda rodejat, deixant-la a la dreta, la Tossa, passar a tocar les runes d'un forn (lloc que aprofito per donar-lis als gossos el menjar que m'ha sobrat – una llesques de pa – i que se'ls mengen en un tres i no res) , i ja arribo on tinc el cotxe, quan son un quart i mig de tres, després de fer setze quilòmetres tres-cents (hi això que eren 11 i al començament he retallat). Aquí els gossets que m'han acompanyats comencen a notar alguna cosa, i quan arranco en segueixen bordant per la carretera, però jo no puc fer-lis res.
El dia ha estat be, la majoria dels camins els he fet sense sol, o per bosc o amb núvols, però als trossos oberts i amb sol, aquest ha picat de valent. Com sempre una cosa fàcil i curta l'ha he hagut de complicar, la qüestió es que tal i com m'esperava he arribat coix. Esperem a veure que em dirà el metge a banda de renyar-me.

Per baixar el track arreglat. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000



000000000000

4 comentaris:

  1. vols dir que els gossos no eren xacals que esperaven la teva fi....

    ResponElimina
  2. hola:
    M´ha sorprés trobar aquesta ruta de senderisme. Jo també tinc un blog i a l´index del mateix, trobarás els capítols "Esblada i Puig Formigosa" i un altre "Joan Senserric". Si els mires, podràs entendre lo dels gossos de La Collada. Aquest pertanyen a Senserric. Nosaltres el vam trobar casualment i vam rodar aprofitant el tema, un documental. L últim cop que vam anar per rodar, ja s´el havien emportat cap una residència molt malalt. Pèro el tenim fet (es en fase de postproducció). Les dates eren cap a l´abril del 2011. Els gossos van romandre abandonats tot i que es va comentar a l ajuntament de Querol. M´ha sorprés dons el seguiment dels animals.

    BLOG: www.franclips.blogspot.com

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabo de llegir els teus dos reportatges del blog, i m'ha donat molta tristesa, no per la solitud en si sinó per la forma de vida esperant que la gent passi i que li doni menjar.
      Referent als gossos crec que quan em van veure es devien pensar que potser els cuidaria jo, ja que els vaig donar de menjar i potser feia dies que no passava ningú. Quan vaig marxar i els corrien darrera meu em va donar molta llàstima però jo no puc cuidar-los.
      Ens veiem.

      Elimina