 |  |
Sequia d'en Marian - Cisterna del Maset de Cal Llana
Feia molt de temps que tenia previst intentar trobar el camí que marca el mapa, com a sender, entre l'ermita de Santa Marina de Pratdip i el Riu Llastres, passant pel Pouet de Borràs, el del Pressó i per la Caseta del Gorrió. Ja ho vaig intentar una vegada acompanyat per un altre company, però no ho varem trobar.
Avui no tenia intenció d'anar cap allí, volia anar a Tivissa, però com havia d'anar bastant per carena i avui el vent bufa de valent, em decideixo anar a buscar aquest camí ja que molta part del recorregut a fer es per dins del barranc, o almenys molt mes resguardat del vent.
Arribo a Santa Marina, aparco i surto a tres quarts de deu del matí. Només sortir m'adono que han fet treballs forestal, i han deixat a la vista un naixement de l'any 2006, deixat per la Penya Gastronòmica de la Pobla de Mafumet, i a prop el que podria ser les restes d'un pou, encara que ara ja està ple d'esbarzers.
Arribo a la Font de la Duera, poc abans he passat un maset. Aquí marxa amunt el Gr, però jo segueixo per la pista, després de veure aigua de la font. L'entorn està net de brossa, amb una bona neteja forestal, veurem quan de temps dura.
Arribo on hi ha un pal que marca, al Pouet de Borràs, del Pressó, Caseta del Gorrió i Riu Llastres. Aquí deixo la pista, es el mateix lloc on l'altre vegada vaig comença a buscar, però llavors vam deixar el cim de El Pressó a l'esquerra, i ara el deixaré a la dreta, tai i com marca el mapa.
No busco el Pouet de Borràs, penso que ho faré a la tornada, si es que torno a passar per aquí. El començament es confús, per què hi ha una gran quantitat de rastres, però em vaig decantant al que va mes a l'esquerra, però sense baixar, al contrari pujant una mica, per salvar la pendent que baixa del cim. Tot el primer tros vaig molt amb la sensació d'anar perdut, hi han rastres amunt, avall, en mig, i en quantitat; hi ha varis moments que em sembla que he de pujar a una lleixa, però no m'agrada, inclús baixo una mica. En un revolt de la muntanya trobo una fita, i llavors ja estic convençut que ho aconseguiré. Precisament a partir d'aquí el camí es mes clar, encara que no se'm acabat el patir.
On el mapa senyala el Pouet de Pressó hi ha un clot a terra, miro per l'entorn però no se veure cap rastre de pou, si que un munt de pedres com si fos restes d'un marge (no vull dir que no hi sigui el pou, però estic mes interessat en lligar el camí) i de seguida arribo a un coll amb unes fites que em marquen per on he de baixar, que es per una tartera, però que esta bastant marcada per fer ziga-zagues. La tartera no s'ha de baixar fins al final, sinó que a mig aire, encara que pot marcat, hi ha un rastre que et porta fins a uns roquers, i llavors per el que era un tros ample del camí et fa tombar a la dreta, com si tornéssim, i baixant anar a buscar el peu de la tartera, creuar-la, i per camí vell, seguir-lo amb restes de marges en els tombs. Després s'entra en una forta baixada de camí desfet i ple de coscoll, per arribar a un collet.
Aquí es un tros perdedor, no m'és fàcil trobar la baixada, encara que només pot ser per un lloc, es encarant-se a la torre i baixar un grauet i després per corriol, altre vegada brut, arribar a dita torre. He arreglat una fita de referencia, que era petita i estava poc visible.
A partir de la torre el camí es pista, ja que l'han fet per aixecar la torre. Quasi al costat tenim la Caseta del Gorrió i un pou d'aigua, tot envoltat d'un bon herbat. D'aquí hauria de sortir un camí que baixa directament al Riu Llastres, però no el se veure, pel que baixo per la pista. Arribo al riu, on fa un gran retomb, el segueixo aigües avall, i entro a Els Estrets, el tros mes maco del Riu Llastres, s'ha de veure.
Surto dels Estrets i al poc trobo les fites que em marquen per on arriba el sender que buscava a la Caseta del Gorrió. Pujo per ell fins dalt, es una mica treballat de nou, encara que sense aprofitar el camí vell, si es que hi era, per què fa pujar varis marges, encara que caiguts, i els camins vells no pujava mai pel mig dels marges sempre que no haguessin posat escales. Arribo quasi al davant de la caseta, i l'arribada estava tapada, ho destapo una mica, poso una fita, i torno avall al riu. Si es baixa o es puja per aquí un es perd el tros mes maco del riu.
En un altre retomb fort, ara a la dreta, deixo el riu per seguir la Rasa dels Estrets, l'entrada no es veu gens, sort que me'n recordava de les altres vegades que he passat per aquí. Vaig remuntant, trobo el Pr que ve de Masriudoms, i que en aquest tros segueix les restes de la Sèquia d'en Marian. Al poc hi ha el senyal de la Font de l'Anxera, però sense font, hem dona l'impressió que la font es bastant mes amunt, això no vol dir que fins aquí haguessin portat una canalera, però que ja no queda ni rastre (em sona d'haver vist alguna cosa l'última vegada).
No m'entretinc a visitar el toll del que crec es la verdadera font, i em dirigeixo capa el Coll del Marquès, però deixant el camí per veure si hagués algun pas entre el Maset de Cal Llana, i La Serra de Güena. Passo pel costat de les runes i arribo fins a la cisterna, aquí trobo un parell de joves francesos que semblen perduts. No se que em pregunten, ni ells m'entenen quan els explico les direccions de Santa Marina, de Pratdip i de Vandellòs, pel que jo me'n vaig a la meva. Arribo al Coll del Marqués, passant pel costat de l'Anxera, pou que crec devia ser de calç. Quan arribo al coll veig unes marques blaves que marxen a l'esquerra, com voldria estar a casa per dinar i he perdut bastant de temps en el camí que baixa al riu, i penso que el tomb que em queda es bastant llarg, baixar al Riu de la Dòvia i des d'aquí anar a Pratdip i pel Gr fins a Santa Marina, o pujar a la Güena i per dalt de la serra a l'ermita. Em decideixo provar de seguir als senyals per si estic de sort i em puja a la serra. El camí es dolentet encara que està molt ben marcat, hi ha uns petits trossos de mig grimpada, però es va avançant bastant be. El camí porta fins a les mateixes antenes, on el camí de la Serra es bifurca a pujar al cim o a baixar cap la Vinya d'en Joana.
Segueixo la serra, es passa pel costat de varis xalets i arribo per on he vingut. Deixo la recerca del Pouet de Borràs per un altre vegada, paro a veure a la Font de la Duera, visito el maset abandonat del costat i ja cap el cotxe i cap a casa.
He arribat al cotxe a un quart i mig de tres, després de fer deu kilòmetres justos, i amb la sensació d'haver aconseguit la fita principal, però amb feina per uns altres dies (buscar els Pouets de Borràs i de Pressó, un camí que des de la raconada del Maset de Cal Llana sembla que pugi en direcció oposada al Coll del Marqués, etc.), però es que tot no es pot fer el mateix dia.
Avui no tenia intenció d'anar cap allí, volia anar a Tivissa, però com havia d'anar bastant per carena i avui el vent bufa de valent, em decideixo anar a buscar aquest camí ja que molta part del recorregut a fer es per dins del barranc, o almenys molt mes resguardat del vent.
Arribo a Santa Marina, aparco i surto a tres quarts de deu del matí. Només sortir m'adono que han fet treballs forestal, i han deixat a la vista un naixement de l'any 2006, deixat per la Penya Gastronòmica de la Pobla de Mafumet, i a prop el que podria ser les restes d'un pou, encara que ara ja està ple d'esbarzers.
Arribo a la Font de la Duera, poc abans he passat un maset. Aquí marxa amunt el Gr, però jo segueixo per la pista, després de veure aigua de la font. L'entorn està net de brossa, amb una bona neteja forestal, veurem quan de temps dura.
Arribo on hi ha un pal que marca, al Pouet de Borràs, del Pressó, Caseta del Gorrió i Riu Llastres. Aquí deixo la pista, es el mateix lloc on l'altre vegada vaig comença a buscar, però llavors vam deixar el cim de El Pressó a l'esquerra, i ara el deixaré a la dreta, tai i com marca el mapa.
No busco el Pouet de Borràs, penso que ho faré a la tornada, si es que torno a passar per aquí. El començament es confús, per què hi ha una gran quantitat de rastres, però em vaig decantant al que va mes a l'esquerra, però sense baixar, al contrari pujant una mica, per salvar la pendent que baixa del cim. Tot el primer tros vaig molt amb la sensació d'anar perdut, hi han rastres amunt, avall, en mig, i en quantitat; hi ha varis moments que em sembla que he de pujar a una lleixa, però no m'agrada, inclús baixo una mica. En un revolt de la muntanya trobo una fita, i llavors ja estic convençut que ho aconseguiré. Precisament a partir d'aquí el camí es mes clar, encara que no se'm acabat el patir.
On el mapa senyala el Pouet de Pressó hi ha un clot a terra, miro per l'entorn però no se veure cap rastre de pou, si que un munt de pedres com si fos restes d'un marge (no vull dir que no hi sigui el pou, però estic mes interessat en lligar el camí) i de seguida arribo a un coll amb unes fites que em marquen per on he de baixar, que es per una tartera, però que esta bastant marcada per fer ziga-zagues. La tartera no s'ha de baixar fins al final, sinó que a mig aire, encara que pot marcat, hi ha un rastre que et porta fins a uns roquers, i llavors per el que era un tros ample del camí et fa tombar a la dreta, com si tornéssim, i baixant anar a buscar el peu de la tartera, creuar-la, i per camí vell, seguir-lo amb restes de marges en els tombs. Després s'entra en una forta baixada de camí desfet i ple de coscoll, per arribar a un collet.
Aquí es un tros perdedor, no m'és fàcil trobar la baixada, encara que només pot ser per un lloc, es encarant-se a la torre i baixar un grauet i després per corriol, altre vegada brut, arribar a dita torre. He arreglat una fita de referencia, que era petita i estava poc visible.
A partir de la torre el camí es pista, ja que l'han fet per aixecar la torre. Quasi al costat tenim la Caseta del Gorrió i un pou d'aigua, tot envoltat d'un bon herbat. D'aquí hauria de sortir un camí que baixa directament al Riu Llastres, però no el se veure, pel que baixo per la pista. Arribo al riu, on fa un gran retomb, el segueixo aigües avall, i entro a Els Estrets, el tros mes maco del Riu Llastres, s'ha de veure.
Surto dels Estrets i al poc trobo les fites que em marquen per on arriba el sender que buscava a la Caseta del Gorrió. Pujo per ell fins dalt, es una mica treballat de nou, encara que sense aprofitar el camí vell, si es que hi era, per què fa pujar varis marges, encara que caiguts, i els camins vells no pujava mai pel mig dels marges sempre que no haguessin posat escales. Arribo quasi al davant de la caseta, i l'arribada estava tapada, ho destapo una mica, poso una fita, i torno avall al riu. Si es baixa o es puja per aquí un es perd el tros mes maco del riu.
En un altre retomb fort, ara a la dreta, deixo el riu per seguir la Rasa dels Estrets, l'entrada no es veu gens, sort que me'n recordava de les altres vegades que he passat per aquí. Vaig remuntant, trobo el Pr que ve de Masriudoms, i que en aquest tros segueix les restes de la Sèquia d'en Marian. Al poc hi ha el senyal de la Font de l'Anxera, però sense font, hem dona l'impressió que la font es bastant mes amunt, això no vol dir que fins aquí haguessin portat una canalera, però que ja no queda ni rastre (em sona d'haver vist alguna cosa l'última vegada).
No m'entretinc a visitar el toll del que crec es la verdadera font, i em dirigeixo capa el Coll del Marquès, però deixant el camí per veure si hagués algun pas entre el Maset de Cal Llana, i La Serra de Güena. Passo pel costat de les runes i arribo fins a la cisterna, aquí trobo un parell de joves francesos que semblen perduts. No se que em pregunten, ni ells m'entenen quan els explico les direccions de Santa Marina, de Pratdip i de Vandellòs, pel que jo me'n vaig a la meva. Arribo al Coll del Marqués, passant pel costat de l'Anxera, pou que crec devia ser de calç. Quan arribo al coll veig unes marques blaves que marxen a l'esquerra, com voldria estar a casa per dinar i he perdut bastant de temps en el camí que baixa al riu, i penso que el tomb que em queda es bastant llarg, baixar al Riu de la Dòvia i des d'aquí anar a Pratdip i pel Gr fins a Santa Marina, o pujar a la Güena i per dalt de la serra a l'ermita. Em decideixo provar de seguir als senyals per si estic de sort i em puja a la serra. El camí es dolentet encara que està molt ben marcat, hi ha uns petits trossos de mig grimpada, però es va avançant bastant be. El camí porta fins a les mateixes antenes, on el camí de la Serra es bifurca a pujar al cim o a baixar cap la Vinya d'en Joana.
Segueixo la serra, es passa pel costat de varis xalets i arribo per on he vingut. Deixo la recerca del Pouet de Borràs per un altre vegada, paro a veure a la Font de la Duera, visito el maset abandonat del costat i ja cap el cotxe i cap a casa.
He arribat al cotxe a un quart i mig de tres, després de fer deu kilòmetres justos, i amb la sensació d'haver aconseguit la fita principal, però amb feina per uns altres dies (buscar els Pouets de Borràs i de Pressó, un camí que des de la raconada del Maset de Cal Llana sembla que pugi en direcció oposada al Coll del Marqués, etc.), però es que tot no es pot fer el mateix dia.
 |  |
oooooooooooooooooooooo
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada