.jpg) |  |
Mas del Quinto (segons l'Icc) - El Ventador
Avui ens en trobat la Chris, en Joan Josep, l'Esteve i jo i ens hem anat fins a Horta de Sant Joan, seguint per la pista del Mas de Sotorres, i deixant el cotxe al Mas de Fandos, per anar a donar un tomb per aquesta part del Port.
Sortim del costat del Mas de Fandos quan manca mig quart per les vuit. Ens hem aixecat aviat per què els companys semblen al·lèrgics a la calor i d'aquesta manera poder aprofitar les primeres hores que son les mes fresques. Anem seguint el camí que segueixen les barranquistes que fan la baixada d'aquest tros del Barranc del Piquer, però on el camí cap el peu del Ventador baixa a buscar el barranc (el rapel del Ventador està prohibit), nosaltres el deixem a la dreta i per camí senyalitzat pugem en direcció a les Roques Cambretes. Fa poca estona que em començat a veure les Roques de Benet, la visió de les quals ens acompanyarà quasi tot el dia.
Passem les Roques Cambretes, on hi ha unes que ens fa pensar en el cap d'un dofí. El camí passa pel costat esquerra i de seguida ens trobem al Coll de l'Ereta. Ja fa una estona que em entrat en una de les puntes de l'incendi, desgraciat, de fa tretze mesos, i mentre no arribem a l'altura de les Creuetes de Lloà, la visió ens anirà recordant el que va passar. Aquí i ara no es el lloc mes adient per parlar de com es va gestionar, però el que es increïble es que la nostra administració no hagi reconegut públicament els greus errors de gestió i comunicació, i que a mes no hagi dimitit ningú dels alts càrrecs que van considerar a la ciutadania com a menor d'edat i potser com a ximples. Ho deixo aquí ....
Nosaltres des del Coll de l'Ereta per camí net, negre i rodejat de pins cremats i amb forta pendent, ens dirigim al Pas de la Maladona (sembla ser que el nom ve d'una dona que va empènyer al seu home, encara que no el va matar -si es veritat, ves a saber que li fa fer l'home després-). El Pas es un roquer amb una fort desnivell, fàcil, encara que jo he hagut de posar les mans (encara que això en mi no es gens estrany), i arriba a una petita cresta d'uns deu, estreta però que no fa gens de vertigen.
Continuem pujant fort, per seguir aviat per camí bastant planer, ja en mig de les restes de l'incendi. Arribem a una esplanada on es fa el canvi de vessant, a la que no va traspassar l'incendi.
Anem seguint el camí cap les Creuetes de Lloà. El camí es fantàstic, amb bones visions de la part alta del Barranc de Cubars i els contraforts de la Mola d'Atans, si ens girem veurem les Roques de Benet. Deixem el camí als Masos del Capellà i Fandos i arribem al Mas de les Creuetes, deixem a la dreta el camí que després baixarem i només passar pel costat del Pou de les Creuetes i en un roquissal al sol ens parem a esmorzar. El pou es un clot excavat a la pedra i al damunt posades pedres per fer la volta de canó, o sigui on està l'aigua es d'una sola peça.
Pugem fins al Coll de la Gilaberta, però abans i a la dreta, a uns deu metres del camí, hem trobat les restes del que era una cabana de pedra. Des del coll de la Gilaberta pugem pel camí que va al Vacarissal, però al coll (no he descobert mai el seu nom), ens desviem cap a la Punta de l'Aigua, que es el número 12 dels cent cims dels companys Chris i Joan Josep. Una vegada hem fet les fotos corresponents i contemplat el paisatge, que es esplèndid, busquem el Forat de la Punta de l'Aigua, forat del que no em trobat cap descripció, ni d'ell ni de com arribar, excepte en un llibre on hi ha mes de poesia que d'excursionisme, com tots els del seu autor. El vam trobar encara que al llibre diu que no s'ha de perdre alçada, això es impossible si es que estas al cim, i s'ha de baixar a un collet entre el cim i el gran roquer de la punta sud i llavors continuar baixant per la vessant contraria al Vacarissal. El llibre diu que es passa entre mig dels boixos, només vam comptar tres i de petits. El forat es estret i d'uns de tres metres de llarg i al fons, no hi aigua, encara que tot indica que era un lloc on si que hi havia (segons vaig llegir fa molt de temps, en temps de pluja sortia aigua pel forat).
Una vegada que el company ha entrat i ha vist que no passava pugem al collet i mentre en Joan Josep i l'Esteve pugem al roquer de la punta sud, la Chris i jo baixem fins al Vacarissal, on els esperem i ens retrobem tots quatre. En el Vacarissal i a l'altura d'on s'agafa el camí cap a Horta, veiem el que sembla que eren les grans pedres planes on devien posar la sal per les vaques.
Seguim pel Pr en direcció a Horta. En un retomb fort a la dreta, surt un camí recte que seguim i va a un collet, a partir d'allí el camí està molt brut i impossible de seguir.
Tornem a la cruïlla i baixem cap al Mas de les Creuetes de Lloà, però abans deixem a la dreta un pou en mig del barrancó, pou que no surt en cap guia de les que he llegit.
A partir del mas desfem una tros del camí fet anteriorment, fins a la cruïlla del camí al Coll de l'Ereta. Seguim per la Faixa de Mossèn Pere tot passant per les runes d'un possible maset o corral, que hem deixat a la dreta en mig del bosc.
Arribem als Masos del Capellà i Fandos, anem a visitar la font, on la petita bassa està plena, l'entorn es un bon xapoll, però no baixa gens d'aigua pel canaló, una verdadera llàstima. Tornem als masos i al costat de les runes dinem.
Després de dinar anem a buscar el camí del Barranc dels Estrets, passant pel Estret de Boter, creuem dos vegades el barranc abans del Coll de la Barca, lloc on deixem el camí que va al Coll de la Terra, i agafem cap el Coll de l'Ereta. Hi ha un tros de camí empedrat amb uns marges que aguanten el camí, i de seguida entrem en zona cremada. Deixem a l'esquerra el camí que baixa a la part del Ventador, on abans començava la baixada del barranc i ara està prohibit.
Arribem al Coll de l'Ereta i ja només ens queda desfer el camí del matí. Arribem al Mas de Fandos quan manca mig quart per les sis de la tarda, després de fer quasi setze quilòmetres.
Ha estat un dia molt maco, per una zona dels Ports de les que mes m'agraden, amb un temps que ens ha acompanyat, el sol no ha picat massa, no ha plogut (anunciaven pluges a la tarda), i amb molt bona companyia.
Les fotografies estan fetes amb una màquina que es va portar a reparar i mai va quedar be, pel que han quedat pitjor de les que normalment faig jo. Només he pujar a Picasa les que crec que es salven una mica.
Sortim del costat del Mas de Fandos quan manca mig quart per les vuit. Ens hem aixecat aviat per què els companys semblen al·lèrgics a la calor i d'aquesta manera poder aprofitar les primeres hores que son les mes fresques. Anem seguint el camí que segueixen les barranquistes que fan la baixada d'aquest tros del Barranc del Piquer, però on el camí cap el peu del Ventador baixa a buscar el barranc (el rapel del Ventador està prohibit), nosaltres el deixem a la dreta i per camí senyalitzat pugem en direcció a les Roques Cambretes. Fa poca estona que em començat a veure les Roques de Benet, la visió de les quals ens acompanyarà quasi tot el dia.
Passem les Roques Cambretes, on hi ha unes que ens fa pensar en el cap d'un dofí. El camí passa pel costat esquerra i de seguida ens trobem al Coll de l'Ereta. Ja fa una estona que em entrat en una de les puntes de l'incendi, desgraciat, de fa tretze mesos, i mentre no arribem a l'altura de les Creuetes de Lloà, la visió ens anirà recordant el que va passar. Aquí i ara no es el lloc mes adient per parlar de com es va gestionar, però el que es increïble es que la nostra administració no hagi reconegut públicament els greus errors de gestió i comunicació, i que a mes no hagi dimitit ningú dels alts càrrecs que van considerar a la ciutadania com a menor d'edat i potser com a ximples. Ho deixo aquí ....
Nosaltres des del Coll de l'Ereta per camí net, negre i rodejat de pins cremats i amb forta pendent, ens dirigim al Pas de la Maladona (sembla ser que el nom ve d'una dona que va empènyer al seu home, encara que no el va matar -si es veritat, ves a saber que li fa fer l'home després-). El Pas es un roquer amb una fort desnivell, fàcil, encara que jo he hagut de posar les mans (encara que això en mi no es gens estrany), i arriba a una petita cresta d'uns deu, estreta però que no fa gens de vertigen.
Continuem pujant fort, per seguir aviat per camí bastant planer, ja en mig de les restes de l'incendi. Arribem a una esplanada on es fa el canvi de vessant, a la que no va traspassar l'incendi.
Anem seguint el camí cap les Creuetes de Lloà. El camí es fantàstic, amb bones visions de la part alta del Barranc de Cubars i els contraforts de la Mola d'Atans, si ens girem veurem les Roques de Benet. Deixem el camí als Masos del Capellà i Fandos i arribem al Mas de les Creuetes, deixem a la dreta el camí que després baixarem i només passar pel costat del Pou de les Creuetes i en un roquissal al sol ens parem a esmorzar. El pou es un clot excavat a la pedra i al damunt posades pedres per fer la volta de canó, o sigui on està l'aigua es d'una sola peça.
Pugem fins al Coll de la Gilaberta, però abans i a la dreta, a uns deu metres del camí, hem trobat les restes del que era una cabana de pedra. Des del coll de la Gilaberta pugem pel camí que va al Vacarissal, però al coll (no he descobert mai el seu nom), ens desviem cap a la Punta de l'Aigua, que es el número 12 dels cent cims dels companys Chris i Joan Josep. Una vegada hem fet les fotos corresponents i contemplat el paisatge, que es esplèndid, busquem el Forat de la Punta de l'Aigua, forat del que no em trobat cap descripció, ni d'ell ni de com arribar, excepte en un llibre on hi ha mes de poesia que d'excursionisme, com tots els del seu autor. El vam trobar encara que al llibre diu que no s'ha de perdre alçada, això es impossible si es que estas al cim, i s'ha de baixar a un collet entre el cim i el gran roquer de la punta sud i llavors continuar baixant per la vessant contraria al Vacarissal. El llibre diu que es passa entre mig dels boixos, només vam comptar tres i de petits. El forat es estret i d'uns de tres metres de llarg i al fons, no hi aigua, encara que tot indica que era un lloc on si que hi havia (segons vaig llegir fa molt de temps, en temps de pluja sortia aigua pel forat).
Una vegada que el company ha entrat i ha vist que no passava pugem al collet i mentre en Joan Josep i l'Esteve pugem al roquer de la punta sud, la Chris i jo baixem fins al Vacarissal, on els esperem i ens retrobem tots quatre. En el Vacarissal i a l'altura d'on s'agafa el camí cap a Horta, veiem el que sembla que eren les grans pedres planes on devien posar la sal per les vaques.
Seguim pel Pr en direcció a Horta. En un retomb fort a la dreta, surt un camí recte que seguim i va a un collet, a partir d'allí el camí està molt brut i impossible de seguir.
Tornem a la cruïlla i baixem cap al Mas de les Creuetes de Lloà, però abans deixem a la dreta un pou en mig del barrancó, pou que no surt en cap guia de les que he llegit.
A partir del mas desfem una tros del camí fet anteriorment, fins a la cruïlla del camí al Coll de l'Ereta. Seguim per la Faixa de Mossèn Pere tot passant per les runes d'un possible maset o corral, que hem deixat a la dreta en mig del bosc.
Arribem als Masos del Capellà i Fandos, anem a visitar la font, on la petita bassa està plena, l'entorn es un bon xapoll, però no baixa gens d'aigua pel canaló, una verdadera llàstima. Tornem als masos i al costat de les runes dinem.
Després de dinar anem a buscar el camí del Barranc dels Estrets, passant pel Estret de Boter, creuem dos vegades el barranc abans del Coll de la Barca, lloc on deixem el camí que va al Coll de la Terra, i agafem cap el Coll de l'Ereta. Hi ha un tros de camí empedrat amb uns marges que aguanten el camí, i de seguida entrem en zona cremada. Deixem a l'esquerra el camí que baixa a la part del Ventador, on abans començava la baixada del barranc i ara està prohibit.
Arribem al Coll de l'Ereta i ja només ens queda desfer el camí del matí. Arribem al Mas de Fandos quan manca mig quart per les sis de la tarda, després de fer quasi setze quilòmetres.
Ha estat un dia molt maco, per una zona dels Ports de les que mes m'agraden, amb un temps que ens ha acompanyat, el sol no ha picat massa, no ha plogut (anunciaven pluges a la tarda), i amb molt bona companyia.
Les fotografies estan fetes amb una màquina que es va portar a reparar i mai va quedar be, pel que han quedat pitjor de les que normalment faig jo. Només he pujar a Picasa les que crec que es salven una mica.
Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.
 |  |
0000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada