 |  |
Pi de Les Planes - Torre d'en Manuel
Vaig quedar amb el company Joan Josep d'anar a intentar trobar la Torre d'en Manuel o dels Moros, a Gallicant, i després si tenim temps anar a visitar l'Abric de Gallicant i les seves pintures, i unes coves prop seu.
Ens trobem a Alforja i ens anem fins a Arbolí, pujant amb el cotxe fins l'aparcament de l'ermita de Sant Pau. Arribem, ens preparem i sortim a dos quarts de vuit del matí, pel camí que ens porta al Maset d'en Nadal, mas arruïnat i això que es prou gran i segons sembla era bastant important.
Seguim, passem per una font, al costat de la part alta d'un barranc que arriba fins el Riu Siurana, i ja ens dirigim cap a Los Clots de Gallicant. Passem un maset nou, al costat de les runes del vell, i arribem a la Font del Pla, amb tres basses, una dels bombers, una al costat de la font i l'altre natural una mica mes avall, quasi a tocar. A la bassa del mig que està al costat de la font (aquesta en una caseta d'obra tancada), algú ha tret el canaló que servia per agafar aigua.
Anem a buscar la pista que puja a Gallicant (Pista dels Clots), i al poc la tallem per un camí ben marcat que ens puja a Gallicant. Seguim el GR, fins a trobar la pista, des d'aquesta ens dirigim a visitar la Font dels Prats amb la seva bassa, el Pi dels Prats, un maset, amb aixeta per l'aigua i amb una taula i bancs d'obra prop d'ell, un altre bassa, tot això completament abandonat i on l'herbat està guanyant terreny. Al costat també hi ha una nau amb llar de foc.
Ara be la part mes interessant del dia, amb això no vull dir que el que hem fet no estigui be. Anem a buscar la Torre d'en Manuel. Primer ens guiem per una referencia estreta de Orto-foto, i decidim que si trobem rastre passant pel barranc ens estalviaríem bastant, es el Barranc de la Canaleta. Amb mes o menys dificultats, sobre tot al tros final, arribem a una pista i al punt de destí, però resulta que no es la torre, sinó les runes d'un mas, podria ser el Mas d'en Manuel. Aquí després d'uns quants tombs decidim anar fins on marca el mapa de l'Icc, resulta que aquesta vegada el Icc es bastant real, no exacte però bastant aproximat. Arribem al peu del turó on està la torre. El turó te per un costat el Barranc de la Canaleta i per l'altre, un altre barranc que s'ajunta amb el de la Canaleta prop del Gorguet.
La Torre del Manuel, del que només queda aixecat un escaire de la torre, devia tenir en la direcció nord-sur uns cinc/sis metres d'amplada, direcció est-oest ja es mes difícil concretar per la quantitat d'herba i pins que han crescut. Segons el escaire que que dempeus no era una torre rodona, al menys totalment. Al peu de la torre es pot veure una gran quantitat de pedres que eren de la construcció i algunes d'elles es veuen treballades per la ma de l'home, per fer escaires, canals, etc.
Amb la satisfacció de la primera fita aconseguida, aprofitem per esmorzar. Seguim camí, anant a buscar el Gr, passant pel Gorguet, amb una quantitat important d'aigua, (i encara hi entra), on un es podria banyar perfectament. Pel Pr, molt brut, arribem a la pista i ens dirigim al Mas de Ribelles, altre gran mas totalment arruïnat, amb una gran era al seu costat.
Aquí ja ens comencem a plantejar de que buscar l'Abric no es massa possible, per l'horari. Baixem una mica pel Grau del Bodró, només per comprovar si el waypoint que tenim podria ser correcte, i sembla ser que si. El que si trobem en un paret al costat del camí, el que a ulls profans com nosaltres, podrien ser unes pintures, a mes al lloc per anar a dita paret hi ha un senyal una mica rara, que deu marcar alguna cosa.
Deixem l'Abric de Gallicant i Portalloret i les Coves del Cup i Tosca per un altre dia, i per pista, on no toca gaire el sol (per sort), anem fins a Sant Pau, no sense abans trobar un maset abandonat a ma esquerra i deixar l'entrada del Mas de Salín a ma dreta junt amb el començament del Barranc de la Polla.
Arribem a l'aparcament a tres quarts de dos, després d'haver fet uns 14,300 kilòmetres.
Un dia aprofitat i molt bonic.
Ens trobem a Alforja i ens anem fins a Arbolí, pujant amb el cotxe fins l'aparcament de l'ermita de Sant Pau. Arribem, ens preparem i sortim a dos quarts de vuit del matí, pel camí que ens porta al Maset d'en Nadal, mas arruïnat i això que es prou gran i segons sembla era bastant important.
Seguim, passem per una font, al costat de la part alta d'un barranc que arriba fins el Riu Siurana, i ja ens dirigim cap a Los Clots de Gallicant. Passem un maset nou, al costat de les runes del vell, i arribem a la Font del Pla, amb tres basses, una dels bombers, una al costat de la font i l'altre natural una mica mes avall, quasi a tocar. A la bassa del mig que està al costat de la font (aquesta en una caseta d'obra tancada), algú ha tret el canaló que servia per agafar aigua.
Anem a buscar la pista que puja a Gallicant (Pista dels Clots), i al poc la tallem per un camí ben marcat que ens puja a Gallicant. Seguim el GR, fins a trobar la pista, des d'aquesta ens dirigim a visitar la Font dels Prats amb la seva bassa, el Pi dels Prats, un maset, amb aixeta per l'aigua i amb una taula i bancs d'obra prop d'ell, un altre bassa, tot això completament abandonat i on l'herbat està guanyant terreny. Al costat també hi ha una nau amb llar de foc.
Ara be la part mes interessant del dia, amb això no vull dir que el que hem fet no estigui be. Anem a buscar la Torre d'en Manuel. Primer ens guiem per una referencia estreta de Orto-foto, i decidim que si trobem rastre passant pel barranc ens estalviaríem bastant, es el Barranc de la Canaleta. Amb mes o menys dificultats, sobre tot al tros final, arribem a una pista i al punt de destí, però resulta que no es la torre, sinó les runes d'un mas, podria ser el Mas d'en Manuel. Aquí després d'uns quants tombs decidim anar fins on marca el mapa de l'Icc, resulta que aquesta vegada el Icc es bastant real, no exacte però bastant aproximat. Arribem al peu del turó on està la torre. El turó te per un costat el Barranc de la Canaleta i per l'altre, un altre barranc que s'ajunta amb el de la Canaleta prop del Gorguet.
La Torre del Manuel, del que només queda aixecat un escaire de la torre, devia tenir en la direcció nord-sur uns cinc/sis metres d'amplada, direcció est-oest ja es mes difícil concretar per la quantitat d'herba i pins que han crescut. Segons el escaire que que dempeus no era una torre rodona, al menys totalment. Al peu de la torre es pot veure una gran quantitat de pedres que eren de la construcció i algunes d'elles es veuen treballades per la ma de l'home, per fer escaires, canals, etc.
Amb la satisfacció de la primera fita aconseguida, aprofitem per esmorzar. Seguim camí, anant a buscar el Gr, passant pel Gorguet, amb una quantitat important d'aigua, (i encara hi entra), on un es podria banyar perfectament. Pel Pr, molt brut, arribem a la pista i ens dirigim al Mas de Ribelles, altre gran mas totalment arruïnat, amb una gran era al seu costat.
Aquí ja ens comencem a plantejar de que buscar l'Abric no es massa possible, per l'horari. Baixem una mica pel Grau del Bodró, només per comprovar si el waypoint que tenim podria ser correcte, i sembla ser que si. El que si trobem en un paret al costat del camí, el que a ulls profans com nosaltres, podrien ser unes pintures, a mes al lloc per anar a dita paret hi ha un senyal una mica rara, que deu marcar alguna cosa.
Deixem l'Abric de Gallicant i Portalloret i les Coves del Cup i Tosca per un altre dia, i per pista, on no toca gaire el sol (per sort), anem fins a Sant Pau, no sense abans trobar un maset abandonat a ma esquerra i deixar l'entrada del Mas de Salín a ma dreta junt amb el començament del Barranc de la Polla.
Arribem a l'aparcament a tres quarts de dos, després d'haver fet uns 14,300 kilòmetres.
Un dia aprofitat i molt bonic.
 |  |
00000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada