"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 10 de febrer de 2010

L'Albiol, Mas d'en Coll, Pou de gel i Font Major

Mas d'en Grau i Pou de gel de la Font Major

Estivill i jo quedem per sortir avui, però amb la particularitat que he de tornar aviat, degut a que torno a tenir hora al traumatòleg, els meus genolls cada vegada estan per menys esforços.
Anem a donar un tomb per l'Albiol, amb l'intenció de veure el Pilar dels Gats i el pou de gel de la Font Major.
Aparquem a l'Albiol, a la cruïlla de la pista de la Mussara i la del Mas de Tinet. Fa molt de vent, pel que hem de portar compte al obrir les portes del cotxe.
Sortim a caminar quan manquen cinc minuts per tres quarts de nou, tot i seguint la pista.
Deixem a la dreta la pista del Mas Nou, i de seguida agafem a ma esquerra un camí ample que puja suaument per després d'una petita estona dirigir-se, un altre vegada, cap a la pista, llavors agafem un senderó a l'esquerra, el camí es molt bonic, molt boscós d'alzines, llavors veiem que no es el Grau de l'Estelada, per on, en un principi, volíem pujar, però com tenim temps, aprofitem per conèixer un camí nou, aquest camí només te un lloc una mica dubtós, i de seguida s'arriba a la part alta del barranc de la Cuallarga, per on va el camí, que ara es bastant planer.
Com que si seguim per aquest camí aniríem en un moment al camí de la Serra del Pou, però no veuríem el pilar, i com trobem una fita a l'entrada d'un senderó a la dreta, decidim anar a buscar el camí del Grau de l'Estelada, al començament el camí està molt marcat, però arriba un moment que es desdibuixa, i anem seguint un rastre, que per cert no es massa difícil de seguir, i que ens porta en la direcció bona. S'arriba a una carbonera i aquí s'acaba, però estem molt aprop del camí del grau, i al dret, en un moment, arribem. Aquest camí ja es ample, es el que es puja normalment des de l'Albiol a la Serra del Pou. Retrocedim una mica fins on el camí comença a baixar i damunt d'un roquer que ens fa de miranda, veiem el Pilar dels Gats, una roca en forma de pilar dels molts que anem trobant per tot arreu.
Seguim enrere, anant a buscar el camí de la Serra del Pou, que el seguim cap a l'esquerra. Toquem el Gr però de seguida el deixem, anem a visitar el Mas d'en Grau, que te una torre circular, enrunada igual que el mas (no se on vaig llegir que la torre va ser una ocurrència del propietari, i que no tenia res a veure de torre de vigilància ni de res, no se la veracitat d'això.)
I de seguida a veure el Mas d'en Coll, on vam llegir que havia tingut un pou de gel. L'entorn del mas es un bon esbarzerar, i el mas està completament tapat per l'esbarzers, i com no tenim les dades del possible pou, es impossible trobar-ho.
Aquí anem a buscar el Gr que el seguim fins a creuar la pista cimentada que va a les antenes - a les Saleres - on després de veure la vista i prop de l'espadat, aprofitem per esmorzar una mica.
Seguim el Gr, però on comença la baixada forta cap a la Font del Roure, agafem senderó a l'esquerra, que ens va baixant molt mes suau, però per camí molt menys marcat, i quan estem prop de la carretera, ja hem de baixar fort per uns petits rastres.
Creuem la carretera i ens dirigim cap el Mas de Nebot, també completament enrunat i tapat d'herbes, una mica abans hi ha un cotxe abandonat. Anem cap la Font Major, on una mica abans ens trobem al pou de gel, que te l'entorn net i acordonat, les parets estan una mica conservades, no així el sostre, del que encara que poden veure algunes pedres, les altres segurament estaran sota tapat per terra caiguda a posteriori.
Passem per la font Major, a l'entrada del Mas del Mercader, les senyals -molt despintades- porten a esquivar-ho, que es per on passa l'Estivill, jo passo pel camí vell, que passa a tocar l'esplanada del mas i que està tallat per les obres d'un altre habitatge, que es nou. Com em trobo sense camí segueixo la netejada de les torres d'electre, fins que arribo a la pista que puja a la que va a l'Albiol. Intentem seguir el camí vell del Mas de l'Esporgat, però esta molt brut i hem de recular, agafant la pista asfaltada que va a l'Albiol, on arribem a un quart de dos de la tarda, després de fer 12,360 kms.
Una bona matinal, amb un dia de molt de vent, encara que a nosaltres només ens ha molestat al sortir i arribar a l'Albiol. Hem trobat molt de glaç, tolls completament glaçats a les pistes, a més d'una sortida de descoberta, senderons i rastres molt poc freqüentats
El track ha estat retocat, traient les marrades, pel que només marca 10.800 kms.

Per baixar el track, aquí. Per les fotografies, aquí


.................

6 comentaris:

  1. Bonica excursió.
    Avui amb la dona em fet de l'Albiol fins el Mas de Nebot passant per la font Major i el pou de gel. He anat a parar al teu blog buscant més informació sobre el po de gel.

    ResponElimina
  2. Si necessites alguna informació de més, diga-m'ho, si la tinc te la donaré.
    Salutacions

    ResponElimina
  3. Al final heu tornat a veure si es pot arribar als peus del Pilar del Gat? He intentat arribar-hi però no trobu per on.

    ResponElimina
  4. Bon dia! Al final heu tornat per arribar als peus del Pilar dels Gats? Saps per on s'hi pot arribar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, jo no estic per aquestes embolicades. Quan sortia amb el company ell s'embolicava i si veia que jo podia fer-ho m'ajudava, però ja he passat dues o tres vegades contemplant la seva visió i jo no crec que sigui capaç d'arribar-hi. I menys quan el company no ho va aconseguir. Que jo sàpigui ell no a ha tornat a buscar la forma de pujar. A més no està en els meus objectius.
      Ho sento.

      Elimina
    2. Moltes gracies!! Jo ara estic posat en aquestes embolicades de decoberta... xdddd... a veure si trobu la forma de arribar-hi.

      Elimina