"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 14 de febrer del 2010

Castells de Guàrdia, Mur i Miravet. Ermites de Santa Maria, Sant Salvador i Santa LLùcia

Ermita romànica de Sant Feliu - Castell de Mur

Ens trobem l'Estivill, la Chris, l'Esteve, en Josep Maria i jo, ah! i la Castanya (que últimament no me'n recordo mai d'ella), i anem fins a Guàrdia de Tremp, d'on sortim a peu a un quart de nou del matí, fa molt de fred i els camps estan tots gebrats.
Fins al Castell de Mur seguim el camí recuperat de Collmorter (IV Diada del Camí de Muntanya, de la "província" de Lleida), amb la variant d'anar fins al Castell de Guàrdia i tornar.
Sortim pel camí del Calvari, per baixar a creuar el Barranc de la Fonteta o de Mur, i remuntar per l'altre vessant. Al barranc baixa aigua, ara no, per què està completament gelada. El camí està molt ben arranjat i va pujant fent “esses”, creuem la pista que va al castell i arribem a la carretera de Collmorter, dirigint-nos cap el Castell de Guàrdia, tot passant pel cim de El Cogulló i visitant les runes de l'ermita romànica de Sant Feliu. Arribem al castell, està en proces de restauració, encara que de moment molt poc restaurat, lloc on esmorzem.
Retornem per on hem vingut fins a Collmorter i ja ens dirigim fins el Castell de Mur i l'ermita de Santa Maria de Mur, també romànica. L'entorn també està en proces de restauració, i fan visites guiades (a qui l'interessi: dissabtes u diumenges a les 11, 12 i 13 h., trucar a 677701820).
Seguim per pista fins el conjunt de Miravet, però abans es passa pel refugi Josep Vilamolat, que està obert i amb foc encès (algú ho deu habitar avui, encara que no veiem a ningú), es un bon lloc d'esbarjo .
Anem a visitar Miravet, totalment enrunat i aquest no l'estan restaurant, mentre en Josep Maria va en busca de la font, que troba. A Miravet queda en peu un petit tros d'una torre cilíndrica, que encara que tingui falcada la roca on està assentada, sembla que aviat caurà. La resta tot son runes.
Per petits rastres pugem sense problema al cim de les Mosques, on hi ha un vèrtex geodèsic. Baixem, sempre seguint rastres i ens dirigim a Vilamolera, passant pel pla de Los Corrales i el Corral de Carrió.
A Vilamolera hi ha l'ermita de Sant Salvador de la Serra, també romànica, després de visitar l'entorn aprofitem per dinar, ens dona la impressió que un altre lloc una mica arrecerat i amb sol no el tornarem a trobar.
Sortim i de seguida busquem la baixada cap a Santa Llúcia, l'Estivill ha preparat, mitjançant l'orto-foto de l'Icc, un ruta que sembla ens portarà sense massa dificultat, encara que la veritat es que es complica una mica. Tot el camí pel Pla de la Creu no te cap problema, però els rastres per creuar el Llau de la Carrerada i la baixada des de La Llobera, es complica una mica, encara que amb una mica de calma i un bon buscar els llocs adequats, fa que es vagin trobant els millors passos, senderons de cabres i rastres de vells camins per on anar baixant. Passem pel costat d'una bassa natural, completament glaçada, i arribem a una pista, d'allí baixem a Santa Llúcia per un camí vell, encara que una mica brut i degradat. L'arribada es per un entorn molt bonic.
El llogaret està quasi tot enrunat, encara que sembla que alguna casa l'estan rehabilitant, i alguna està en condicions, però de la majoria només queden runes.
Baixem fins l'ermita, altre de romànica, al costat mateix d'un habitatge habitable. Seguim senderó avall i trobem la font de la Moixa, un entorn bonic i frescal (penso a l'estiu s'ha d'estar molt be però ara ja fa prou fred), d'aquí busquem un camí per on baixar, per no haver de tornar a pujar a la carretera a buscar la pista, pel que sembla la hauríem de trobar si seguim avall, a més hi han restes de pintura groga que vol dir que algun dia es passava per aquí, però tot l'entorn està molt malmès degut a la neu que ha degut caure en dies passats i com a tot arreu està ple de arbres i branques caiguts. Costa una mica, però trobem la continuació, el camí està brut, però va baixant a l'esquerra, i a tocar, del Barranc de la Fonteta, el creuem, a partir d'aquí i al dret, per terreny fàcil i ràpidament arribem a la pista, es el Camí Vall de Santa Llúcia de Mur, ja només ens queda seguir la pista per arribar a Guàrdia de Tremp. Entrem per la part alta i ens posem dins de l'alberg, i per dins de l'esplanada baixem a un carrer que entra al poble pels rentadors. Visita al poble i arribem al cotxe quan passen cinc minuts de dos quarts de sis de la tarda, després de fer 18,500 kms.
Un molt bonic dia de muntanya, amb ermites romàniques, castells, rouredes, boixars, llogarets enrunats, fred, sol, glaç, etc., tot això fet amb molt bona companyia. Vistes de la Conca de Tremp, Boumort, Terradets i Montsec (aquest tros l'he copiat del company Esteve). L'única llàstima son les discussions massa freqüents que últimament, al nostre grup, es desencadenen quan alguna cosa no resulta com algú/ns del grup es pensava/em, es una cosa que s'ha d'intentar depurar.

Per baixar el track, aquí. Per les fotografies, aquí



............

3 comentaris:

  1. Vistes de la Conca de Tremp, Boumort,(T)erradets...

    ResponElimina
  2. al wiki no has posat allò de portar piles de sobres pel tram final de gps

    ResponElimina
  3. Rectificat Terradets. Es una mica difícil veure Serradets des d'aquí.
    Si es queden sense piles, en la baixada ja es veu Santa Llúcia, que busquin una mica i baixaran. Després a la pista no hi ha problema ... No puc donar mes explicacions, sinó semblarà que els porti a l'escorxador.

    ResponElimina