 |  |
Torre dels Moros - Plafó del Castell de Boixadors
Cogulló de Cal Torre
Fa dies que vaig veure trastejant per inet, un track del Prc-137, per la comarca del Bages, i des del primer moment vaig creure que aquesta ruta la havia de fer.
Vaig preparar tot i avui en vaig anar, como es dia laboral vaig sol i no dic res a ningú.
Arribo a Castellfollit del Boix, aparco el cotxe davant del pavelló i surto a dos quarts de nou del matí, per una pista, que en realitat es del Prc-132, el 137 el trobaré després. Arribo a una cruïlla que posa al Cogulló per la drecera, sendera que agafo, va creuant una pistota, per després seguir-la, llavors em fixo en el mapa que mes amunt hi ha una cruïlla, que em farà passar per un camí mes prop de l'estimbat (sense perill), camí que agafo, i surt quasi al Cogulló, fet que a més farà que vagi per camí i no pista, avui ja en tindre prou. La veritat es que val la pena, per les vistes que es veuen.
Arribo a la pista de dalt i veig un senderó que baixa a la dreta i em dona l'impressió que l'he baixat i al arribar al Cogulló m'adono que ja vaig ser-hi, precisament el 12 de gener de l'any passat, però pujant des de Rajadell, amb el company Jordi Juanpere, i el senderó a mà dreta es per on van marxar del cim.
Fotos i descans per contemplar el paisatge; es curiosa la vista de les Muntanyes de Montserrat, es veuen de costat, quan estem acostumats a veure-la al llarg. Segueixo pista carenera, portant a la dreta la fonada del Torrent de Palomes. Deixo la pista per un camí que segueix recte, que per cert va millor per visitar les runes de Sant Miquel de Grevolosa, només queda un tros de paret.
Torno al camí i el mapa del gps, aquí a la vora en marca un pou o alguna cosa similar, pujo a un turonet ho busco i no trobo res de res, ho deixo estar i segueixo. Arribo a Santa Cecília de Grevalosa, la veritat es que no se si es Santa Cecília, per que alguns mapes posen Sant Marc i altres la Cecília El que sigui, dono un tomb per l'encontorns i llavors em dono compte que he perdut els papers (mapes i anotacions que portava a la butxaca), vaig enrere, perquè estic segur que ho he perdut o a les runes o quan buscava el no se que; al final els trobo i retorno a l'ermita. He fet mes d'un kilòmetre de mes, però .....
Vaig pista avall, deixo un ramal que va a una bassa de bombers, la pista baixa i quan fa revolts, en tallo un parell, per restes de camí vell, deixo Cal Ton a l'esquerra, creuo la Riera de Grevalosa, al lloc que segons mapes es la Resclosa, creuada que em fa mullar les bambes. El camí va fort a la dreta per sortir a una pista asfaltada que passa pel davant mateix, a mes altura, trobo un rastre que puja, per evitar el retomb. Aquest tros es una mica pesat, la pista es asfaltada i es quasi un kilòmetre, entre mig a ma dreta hi ha la Bassa de Cal Montaner, un petit pantà.
Ja es deixa aquesta pista i es creua la Riera de Grevalosa, per la cua del pantà, aquí quasi no porta aigua, i es pot passar a gual molt be.
Entre camps de conreu i boscos va passant el camí, tenint a la dreta, dalt de la carena, uns quants ventiladors. Passo per la Casanova, que estan arreglant, i en poc de temps arribo a El Grau, El Clot del Grau i l'ermita de Sant Jaume del Clot del Grau, on paro un moment per menjar unes peces de fruita.
El camí segueix, pujant, hi ha una serie de cruïlles, entre mapa, gps, i alguna senyal del Pr, es va seguint molt be. Es passa pel mig de dos construccions a Can Regordosa, la de la dreta enrunada i la de l'esquerra, un tros be i l'altre enrunar, i ja em dirigeixo fins a la Torre dels Moros, aquí tinc una alegria, per dins esta buida, només queden les parets circulars, i això fa que no m'hagi de pensar si pujo dalt, si no pujo, o que faig, no hi ha res, res puc fer. M'acabo la fruita que porto i segueixo, estic pensant que no he menjat res, a part d'una mica de fruita que portava. Arribo a Cal Paleta, que esta abandonat, al costat hi ha uns tancats amb prohibició de passar per excavacions, el tros està amb herbes que quasi superen la meva altura, o sigui que ho tanquen i es despreocupen, tenim una administració que crec no nos la mereixem......
Passat Can Paleta, s'arriba a un altre pista asfaltada, però veig un cartell que parla d'una font, retrocedeixo, es passa per la vora d'un camp de cereals, hi ha rastre, i veig a l'altre costat del barranc dos pous, un de mes nou que l'altre i una passera de fusta, passo encara que esta ple d'esbarzers, miro, fotos i retorn, d'aquí el camí es fa agradable i arriba a una esplanada amb una gran font d'aigua fresca, Bec i omplo la cantimplora, marxo pel camí, però els senyals del Pr t'envien per un senderó per dalt de la font, que segueixo. D'aquí fins Can Prat, tot brut, esbarzers i de tot, al final arribo dalt i ja agafo pista, fins l'altre asfaltada que he deixat al cartell. Veig que hi han pagesos segant amb grans maquinaries, i de cop el track se surt de l'asfalt i m'envia per un camí entre els camps, el començament desdibuixat però després ben marcat, fins el Collet de les Forques.
Del coll, camí que baixa fins un nucli d'habitatges, on trobo un altre carretereta, que ja puja cap Castellfollit, la deixo pel camí vell i ja em porta directe a l'Ajuntament i d'allí a on tinc el cotxe
He arribat a un quart de quatre, després de fer 20,680 kilòmetres
Encara que he fet molta pista, ha estat una excursió que m'agradat, he visitat dos ermites (por fora), un cim (encara que ja l'havia fet), quan he estat per les carenes, tenia molt bona vista i quan no els trossos han estat agradables. A mes ha estat un dia no massa calorós i que corria l'aire.
Vaig preparar tot i avui en vaig anar, como es dia laboral vaig sol i no dic res a ningú.
Arribo a Castellfollit del Boix, aparco el cotxe davant del pavelló i surto a dos quarts de nou del matí, per una pista, que en realitat es del Prc-132, el 137 el trobaré després. Arribo a una cruïlla que posa al Cogulló per la drecera, sendera que agafo, va creuant una pistota, per després seguir-la, llavors em fixo en el mapa que mes amunt hi ha una cruïlla, que em farà passar per un camí mes prop de l'estimbat (sense perill), camí que agafo, i surt quasi al Cogulló, fet que a més farà que vagi per camí i no pista, avui ja en tindre prou. La veritat es que val la pena, per les vistes que es veuen.
Arribo a la pista de dalt i veig un senderó que baixa a la dreta i em dona l'impressió que l'he baixat i al arribar al Cogulló m'adono que ja vaig ser-hi, precisament el 12 de gener de l'any passat, però pujant des de Rajadell, amb el company Jordi Juanpere, i el senderó a mà dreta es per on van marxar del cim.
Fotos i descans per contemplar el paisatge; es curiosa la vista de les Muntanyes de Montserrat, es veuen de costat, quan estem acostumats a veure-la al llarg. Segueixo pista carenera, portant a la dreta la fonada del Torrent de Palomes. Deixo la pista per un camí que segueix recte, que per cert va millor per visitar les runes de Sant Miquel de Grevolosa, només queda un tros de paret.
Torno al camí i el mapa del gps, aquí a la vora en marca un pou o alguna cosa similar, pujo a un turonet ho busco i no trobo res de res, ho deixo estar i segueixo. Arribo a Santa Cecília de Grevalosa, la veritat es que no se si es Santa Cecília, per que alguns mapes posen Sant Marc i altres la Cecília El que sigui, dono un tomb per l'encontorns i llavors em dono compte que he perdut els papers (mapes i anotacions que portava a la butxaca), vaig enrere, perquè estic segur que ho he perdut o a les runes o quan buscava el no se que; al final els trobo i retorno a l'ermita. He fet mes d'un kilòmetre de mes, però .....
Vaig pista avall, deixo un ramal que va a una bassa de bombers, la pista baixa i quan fa revolts, en tallo un parell, per restes de camí vell, deixo Cal Ton a l'esquerra, creuo la Riera de Grevalosa, al lloc que segons mapes es la Resclosa, creuada que em fa mullar les bambes. El camí va fort a la dreta per sortir a una pista asfaltada que passa pel davant mateix, a mes altura, trobo un rastre que puja, per evitar el retomb. Aquest tros es una mica pesat, la pista es asfaltada i es quasi un kilòmetre, entre mig a ma dreta hi ha la Bassa de Cal Montaner, un petit pantà.
Ja es deixa aquesta pista i es creua la Riera de Grevalosa, per la cua del pantà, aquí quasi no porta aigua, i es pot passar a gual molt be.
Entre camps de conreu i boscos va passant el camí, tenint a la dreta, dalt de la carena, uns quants ventiladors. Passo per la Casanova, que estan arreglant, i en poc de temps arribo a El Grau, El Clot del Grau i l'ermita de Sant Jaume del Clot del Grau, on paro un moment per menjar unes peces de fruita.
El camí segueix, pujant, hi ha una serie de cruïlles, entre mapa, gps, i alguna senyal del Pr, es va seguint molt be. Es passa pel mig de dos construccions a Can Regordosa, la de la dreta enrunada i la de l'esquerra, un tros be i l'altre enrunar, i ja em dirigeixo fins a la Torre dels Moros, aquí tinc una alegria, per dins esta buida, només queden les parets circulars, i això fa que no m'hagi de pensar si pujo dalt, si no pujo, o que faig, no hi ha res, res puc fer. M'acabo la fruita que porto i segueixo, estic pensant que no he menjat res, a part d'una mica de fruita que portava. Arribo a Cal Paleta, que esta abandonat, al costat hi ha uns tancats amb prohibició de passar per excavacions, el tros està amb herbes que quasi superen la meva altura, o sigui que ho tanquen i es despreocupen, tenim una administració que crec no nos la mereixem......
Passat Can Paleta, s'arriba a un altre pista asfaltada, però veig un cartell que parla d'una font, retrocedeixo, es passa per la vora d'un camp de cereals, hi ha rastre, i veig a l'altre costat del barranc dos pous, un de mes nou que l'altre i una passera de fusta, passo encara que esta ple d'esbarzers, miro, fotos i retorn, d'aquí el camí es fa agradable i arriba a una esplanada amb una gran font d'aigua fresca, Bec i omplo la cantimplora, marxo pel camí, però els senyals del Pr t'envien per un senderó per dalt de la font, que segueixo. D'aquí fins Can Prat, tot brut, esbarzers i de tot, al final arribo dalt i ja agafo pista, fins l'altre asfaltada que he deixat al cartell. Veig que hi han pagesos segant amb grans maquinaries, i de cop el track se surt de l'asfalt i m'envia per un camí entre els camps, el començament desdibuixat però després ben marcat, fins el Collet de les Forques.
Del coll, camí que baixa fins un nucli d'habitatges, on trobo un altre carretereta, que ja puja cap Castellfollit, la deixo pel camí vell i ja em porta directe a l'Ajuntament i d'allí a on tinc el cotxe
He arribat a un quart de quatre, després de fer 20,680 kilòmetres
Encara que he fet molta pista, ha estat una excursió que m'agradat, he visitat dos ermites (por fora), un cim (encara que ja l'havia fet), quan he estat per les carenes, tenia molt bona vista i quan no els trossos han estat agradables. A mes ha estat un dia no massa calorós i que corria l'aire.
 |  |
Castell de Boixadors
Com del tomb al Cogulló de Cal Torre he acabat força mes aviat del que em pensava, he decidit anar a fer el Castell de Boixadors, per cert que ja ho portava preparat per si de cas.
Agafo el cotxe i li dic a la Maria (el meu gps del cotxe), que em guii fins a Boixadors, ella em diu que per anar si vull evitar les carreteres sense asfaltar o no, jo li dic, en mala hora, que no, hi em porta per pistes a creuar la carena que he fet aquest matí al anar del Cogulló a Santa Cecília, i em fa baixar per per la pista que varem pujar, a peu, en el mes de gener, quan venien des de Rajadell, pista que encara que semble que està en bon estat, hi ha uns rocs en mig, que per salvar-ho et fa anar a ras de l'estimbat. A Rajadell ja agafo la carretera i cap al Moli de Boixadors i d'allí a Boixadors, prop d'on deixo el cotxe, es una esplanada a tocar a la cruïlla on es baixa a Boixadors, està a 100 metres.
Surto a dos quarts i cinc de cinc, per la pista, es el Gr, i per on pugen els cotxes, arribo al Coll del Castell, on hi ha les runes de la Casa Nova del Castell. Amunt a la dreta, hi ha una cadena pels vehicles, i en poc ja arribo al castell. El castell està en obres, tancat amb una tanca metàl·lica, o sigui que no es pot arribar al vèrtex, però es igual, al costat està l'ermita de Santa Maria i un gran mirador. Faig fotos ràpid per què el vent comença a ser una mica fresquet.
Quan estic marxant arriba una patrulla de la G.C. Rural, jo em vaig fins on els mapes posen que es el Cementiri dels Moros, hi ha una gran esplanada, amb uns bons marges, però res mes.
Ja baixo, i tinc preparat un retomb d'uns 6 kms, totalment de pista, i l'últim tros d'asfaltada, passat el Coll del Castell, segons el mapa que porto imprès i que coincideix amb el del gps, hi ha un camí, no pista, que retalla i va a sortir quasi al cotxe, camí que agafo, i en realitat sense problemes arribo a la pista on tinc el cotxe, i molt a prop d'ell.
Arribo quan manquen 10 minuts per les sis, hi fet 3,400 kms.
Ha estat un complement de l'excursió del matí, per aprofitar el dia i fer un 100 cims. Es una zona de boscos que pins, que en ple estiu deu fer una calda que deu-ni-do.
Agafo el cotxe i li dic a la Maria (el meu gps del cotxe), que em guii fins a Boixadors, ella em diu que per anar si vull evitar les carreteres sense asfaltar o no, jo li dic, en mala hora, que no, hi em porta per pistes a creuar la carena que he fet aquest matí al anar del Cogulló a Santa Cecília, i em fa baixar per per la pista que varem pujar, a peu, en el mes de gener, quan venien des de Rajadell, pista que encara que semble que està en bon estat, hi ha uns rocs en mig, que per salvar-ho et fa anar a ras de l'estimbat. A Rajadell ja agafo la carretera i cap al Moli de Boixadors i d'allí a Boixadors, prop d'on deixo el cotxe, es una esplanada a tocar a la cruïlla on es baixa a Boixadors, està a 100 metres.
Surto a dos quarts i cinc de cinc, per la pista, es el Gr, i per on pugen els cotxes, arribo al Coll del Castell, on hi ha les runes de la Casa Nova del Castell. Amunt a la dreta, hi ha una cadena pels vehicles, i en poc ja arribo al castell. El castell està en obres, tancat amb una tanca metàl·lica, o sigui que no es pot arribar al vèrtex, però es igual, al costat està l'ermita de Santa Maria i un gran mirador. Faig fotos ràpid per què el vent comença a ser una mica fresquet.
Quan estic marxant arriba una patrulla de la G.C. Rural, jo em vaig fins on els mapes posen que es el Cementiri dels Moros, hi ha una gran esplanada, amb uns bons marges, però res mes.
Ja baixo, i tinc preparat un retomb d'uns 6 kms, totalment de pista, i l'últim tros d'asfaltada, passat el Coll del Castell, segons el mapa que porto imprès i que coincideix amb el del gps, hi ha un camí, no pista, que retalla i va a sortir quasi al cotxe, camí que agafo, i en realitat sense problemes arribo a la pista on tinc el cotxe, i molt a prop d'ell.
Arribo quan manquen 10 minuts per les sis, hi fet 3,400 kms.
Ha estat un complement de l'excursió del matí, per aprofitar el dia i fer un 100 cims. Es una zona de boscos que pins, que en ple estiu deu fer una calda que deu-ni-do.
 |  |
0000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada