"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 12 de juny de 2009

Cim del Montagut des de Querol

Església i castell de Querol - Mas de l'Aranya
Després de molts dies aturat per culpa d'una sobre-càrrega al genoll, avui em decideixo anar a fer un altre 100 cims, aquest el del Montagut d'Ancosa, encara que he estat diverses vegades a l'església de Sant Jaume, a dalt del cim només he estat una vegada i d'això fa uns quants anys, va ser amb el Gepec, al començament del projecte d'urbanitzar Rocacorba.
Vaig fins a Querol, i surto caminant a tres quarts de nou, per la carretera d'Igualada, fins passat el Pont de Requesens, que es el pont sobre el Torrent Roig, i pujo per la pista que va al Mas de la Torreta i el de l'Aranya, mes amunt deixem a l'esquerra el que va al de la Torreta. Arribo al Mas de l'Aranya on faig una petita aturada (fotos, aigua). Segueixo amunt fins a trobar les pistes que venen de Formigosa, i pel Gr arribo a Sant Jaume de Montagut, per arribar deixo la pista que fa un gran retomb, i segueixo al recte, entrant pel costat del cementiri, el tros final està una mica brut.
Està molt mes arreglada de l'últim dia que vaig estar, i no cal dir de quan feia de control, aquí, en els diversos Montserrat – Reus. Mirant pel pany de la porta es veu que, a mes, a posat bancs.
Creuo el camp del davant, ja no està conreat, i davant mateix hi ha un pal del Gr, amb una placa del Reddis de M-R, està molt bruta i la netejo una mica.
Ja pujo cap el cim, es l'única pujada forta del dia, però es curta. Arribo dalt, les fotografies de rigor, i aprofito per esmorzar.
Veig que aquí dalt hi ha un indicador a un corriol que baixa a buscar el Gr., jo baixo cap a la carretera que be del Coll de la Torre. Des del cim fins a unes antenes, es senderó que baixa fort, des de les antenes es una pista. Segueixo la carretera en direcció a Querol, fins el Coll del Montagut, on agafo a ma esquerra, pel camí nou de Montagut, que encara que ja sabia que era pista, em donava la impressió que seria una pista agradable, però no, es la típica pista polsegosa, que a mes fa poc que l'han retocat i han matxucat les entrades dels pocs senderons que hi havia, senderons que de quedar cap deu ser quasi impossible de seguir pel tapat de punxoses de tota mena.
El mapa de l'Icc em marca un camí que talla la pista i que va a sortir a Cal Carrillo, no trobo l'entrada, i des de Cal Carrillo, si que ho trobo, però impossible de seguir, per cert Cal Carrillo, com es d'esperar, totalment enrunat.
Després d'uns forts retombs de la pista, on m'exaspero per no trobar els possibles senderons que els tallin, deixo a mà dreta una petita cabana, amb una cisterna adossada, preparada, des de dins, per agafar l'aigua de pluja; després unes fites on sembla que surti un camí amunt, que retalla la pista per on he baixat, i després un masset en runes, si fem cas a l'Icc, es el Mas de Moneu, però .....
Ja albiro Querol, però abans d'entrar encara tinc un altre sorpresa, el camí que va recte i que surt a la font de Querol, passa per Cal Pijoan, i hi ha un cartell de prohibit el pas, indicant que a Querol s'ha de baixar fins la carretera. A l'entrada a Querol entro a la font i aquí hi ha l'indicador que per anar al Montagut s'ha de passar per Cal Pijoan, que pel que sembla no han pogut evitar que els que surten hi passin, però els que arriven i no saben on van, els envien cap a la carretera.
Ja arribo al cotxe, a un quart menys cinc de dues, després de fer 13,780 kms.
Una sortida que excepte el tros de pujada al cim es per fer-la en Btt (no cal ser gaire experimentat) abans d'esmorzar, però fer-la a peu quan estem a punt d'entrar a l'estiu .....
Però sempre es bonic veure el que queda del Mas de l'Aranya, l'església de Sant Jaume, i la panoràmica que es veu des del cim.
Mapa - Perfil - Fotografies

1 comentari:

  1. esta vgada t'han quedat les fotos molt justetes, i això que últimament ho estaves fent força bé... a millorar.........

    ResponElimina