"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 11 de gener del 2009

Vallespinosa a Castell de Saburella i posterior pujada a Sant Miquel de Montclar

Vallespinosa i Castell de Saburella

PRIMERA PART:
Avui he anat d'excursió amb els companys del Club Excursionista Aritjol, de La Selva del Camp. En total hem estat 22 persones i 4 gossos.

La convocatòria del Club era:
Diumenge 11 de gener de 2009
Vallespinosa és un llogarret enclavat dins l’actual terme municipal de Pontils, a cavall de les comarques de la Conca de Barberà i de l’Alt Camp, solcat pel torrent de Comadevaques, afluent per la dreta del Gaià, i envoltat pel muntanyam que configura els primers vessants del Montclar, per un costat, i pels de la serra de Comaverd i el Puig Cristià per l’altre. La trentena de cases del lloc arredossades a sota mateix del Castellot, l’antic castell de la Marca que presideix el poble, avui es troben gairebé totalment arranjades, i per la seva situació i pel seu aïllament respecte als altres pobles de la comarca ja foren objecte de pintoresques descripcions per part dels primers excursionistes que van trepitjar aquesta contrada a les acaballes del segle XIX.
Des de Vallespinosa, aigües avall del torrent de Comadevaques i seguint l’antic camí de Selmella i del Pont d’Armentera, guanyarem ràpidament alçada fins el coll de les Agulles, abocat a les terres del Camp, des d’on ens dirigirem a visitar el castell de Saburella, el castell del segle XII que senyoreja aquestes terres enlairat al capdamunt d’un petit turó. Per un ample camí baixarem al curs del torrent i, resseguint-lo aigües amunt, tornarem al poble de Vallespinosa visitant la font i el Mas de la Paua, el vell molí fariner del Racó, la clotada de Rojals i l’ombrívola font de Vallespinosa.
És una excursió d’uns 9 quilòmetres de recorregut i amb desnivell acumulat d’uns 250 metres. L’àpat de dinar el farem a l’ermita dels Sants Metges de Sarral.
Concentració: A les 8,00 hores al Pavelló d'Esports de La Selva del Camp
Dificultat: Fàcil. Apta per a tota la família.
Cal portar: Esmorzar i dinar de motxilla, calçat i roba adient, aigua, etc...
Inscripcions: Gratuïtes. Fins el dissabte 10 de gener a info@aritjol.org o al 626 67 80 25 (Pepe)
Llicència: Tots els participants han de posseir la llicència tipus A (mínim). Qui no en tingui se li tramitarà la temporal a un preu de 5 Euros.
Desplaçament: En cotxes particulars. Qui no en tingui l'encabirem, compartint les despeses de benzina.
Recomanacions: Porteu calçat de recanvi, doncs els camins estan bastant enfangats.
Descripció extreta de la revista Grau dels Barrots de la Secció Excursionista del Reus Deportiu.
Tots els participants, pel fet de inscriure's en aquesta activitat, son sabedors del seu estat físic per tal de poder realitzar-la. Els menors han d'anar acompanyats del seu tutor.

Ha estat una excursió suau, fàcil i agradable. El que no em pensava es que encara hi hauria fang a la pista, tant de pujada com de baixada. Jo ja havia estat al Castell de Saburella, amb els companys de feina, on no havia estat es a Vallespinosa.
Hem esmorzar al costat d'unes parades, mentre pujàvem, al resguard del vent. Per la pujada al castell hem seguit el senderò que entra entre les dos torres. Després de visitar les runes, i de fer les fotografies de rigor, entre elles la de grup, hem baixat, del castell per la pista (el senderò fa massa pendent per segons qui), i després seguint la pista pel costat del torrent de Comadevaques.
El que no hem visitat es ni la font i el Mas de la Paua ni el vell molí fariner del Racó, però es el que hi ha.....
Hem sortit a un quart i cinc de deu i hem arribat a un quart d'una.



SEGONA PART:
Sant Miquel de Montclar i cim del Montclar

Després d'arribar a Vallespinosa i com tot el grup ja volien agafar els cotxes per anar-se a dinar, en Josep Maria i jo decidim intentar fer el cim del Montclar, per uns camins que ell s'havia “currat” mirant els mapes de les orto-fotos, això si, fent molt poca pista. El que no estava gens clar es si podríem arribar dalt per camí.
Agafem el cotxe i el deixem a uns dos kilòmetres de la cruïlla entre la carretera de Vallespinosa i la pista a Pontils. A dos quarts d'una seguim carretera, dirigint-nos al nord-oest. Com la vora de la carretera està netejada, ens permet no anar per l'asfalt. Abans d'agafar el camí que ens portarà dalt, i per la carretera, passen, amb els cotxes, els companys d'excursió que es dirigeixen cap a Sarral. Nosaltres trobem el camí, al principi sembla una pista vella de desemboscar i poc a poc es va enlairant, passa per uns roques i ja dalt el camí segueix amb traça de ser un camí vell.
Ja ens trobem la pista que ve de Montbrió i a la poca estona un cartell que ens indica per on hem de seguir. Fa molt de vent, hi ha boira i trobem clapes de neu. El camí es torno molt pedregós.
Arribem a les restes del castell (no queda res) i a l'Ermita de Sant Miquel de Montclar.
Decidim dinar aquí, però rapit, fa vent i fred. No podem visitar l'ermita per què la porta està tancada.
Seguim cap el cim, i la veritat es que anem molt rapits a fer la foto de rigor (es un 100 cims). El vent, la boira i el fred es molt fort.
Baixem per la carena, es la de l'esquerra, potser sense boira es veuria clar, però tal i com anem agafem la que sembla millor. Baixa molt fort, al costat esquerra hi ha un patí, el terreny es pedregós, però en calma es pot fer perfectament, fins arribar al barranc de la dreta, on comença una altre pista vella de desemboscar. Hi ha moments que sembla que la boira s'aixequi i ens deixa a la vista una panoràmica molt bonica de la serra que deixem darrera.
Ja només queda anar seguint avall i ràpidament arribem a la carretera on tenim el cotxe, son les tres de la tarda.
Un dia que aprofitat la sortida de Vallespinosa, hem fet un 100 cims, per una zona que creiem que poca gent ho haurà fet.

2 comentaris: