Los Pesells

Horta de Sant Joan

Vèrtex de Los Pesells

Avui es un dia dels que quedes molt satisfet. Volia fer el vèrtex geodèsic de Los Pesells, prop d’Horta de Sant Joan, i no he trobat, per «inet», cap track que passés ni que s’apropés, al menys jo no l’he trobat, pel que l’altre dia em vaig posar davant dels mapes de l’Icgc, tant el topo com el orto, i m’he fabricat un track que, tal i com a mi m’agrada, fes un tomb rodó. Un dels inconvenients ha estat que els mapes no marquen cap camí que pugi dalt del cim, que hi ha trossos que per lligar-ho s’havia de passar per camps de conreu, encara que els mapes marquen camí per la vora, sabem que a la realitat no sempre es així, i que hi ha un senderó, abans de la pujada cap el cim, que marxa de la vora d’un camp, i penso que segons com, serà complicat trobar el començament. Però comptant les possibles dificultats, m’he fet un track amb minuciositat, i la veritat es que m’ha funcionat perfecte exceptuant un lloc.
Com el companys està de viatge, avui he tornat a anar sol, jo no tinc cap problema per això. He anat cap a Horta de Sant Joan, però sense arribar-hi. A poc de sortir de Reus tenia al davant una nuvolositat molt lletja que m’ha fet témer el pitjor, ja que com la previsió no marca aigua, no porto res per això.
Una vegada passat el quilòmetre 6 de la carretera, marxa a la dreta el Camí Vell de Batea, i allí hi entrat. A l’entrada que a més del camí Vell de Batea, hi ha un altre camí, que precisament es per on tornaré, no veig un lloc idoni per deixar el cotxe, pel que he seguit una mica i als dos-cents metres he trobart un lloc molt bo per fer-ho, sota uns arbres. Aparco després de girar el cotxe, ja que tinc el costum de deixar-ho sempre encarat cap a fora.
Em preparo i començo a caminar quasi a un quart de deu. El temps està «entorbolinat» i l’aire es una mica fresquet, però de seguida, al sortir a terreny obert, tot allò passa i començo a notar la calor. Fins que es deix el Camí Vell de Batea, gran part del terra està asfaltat, encara que alguns trossos s’està desfent. Hi ha tanca «treu-pors» als trossos adients. Com sempre l’ha de fer, veig el que era el camí (més) vell on sembla que es pot fet una tallada, però finalitza a nivell superior del camí actual, ja que ha quedat tallat al fer les obres. He de recular. Aproximadament al quilòmetre quatre-cents deixo aquest camí a Batea agafant una pista de terra, amb cadenat a l’entrada. Hi ha senyals de passar tractors i tot-terrenys encara que està en bastant mal estat. A l’arribar a uns camps on ja han segat, a la dreta i dalt d’un turó arrodonit sento gossos i veig a un caçador, penso que potser avui es dia de caça, però a l’entrada des de la carretera, haurien d’haver posat el cartell corresponent. He de vorejar el camp i buscar el començament d’un sender. Al mateix punt que tinc marcat el gps surt, i encara que està bastant brut es pot seguir. Aquí penso que he de deixar de caminar amb pantalons curts o de mitja cama.
Arribo on tinc marcat «a dreta cap a cim», es un tros molt ample, però no pista sinó perquè el terreny es feréstec. La veritat es que no veig per on hauria de continuar si no pugés a cim. Per evitar una forta pujada, pel dret la rodejo. Hi ha unes parades abandonades i al seu final surten dos rastres, estic a menys de 100 metres de cim. Segueixo el de la dreta que es el menys brut, però va pla i amb tendència a baixar, reculo i agafo l’altre. El rastre costa de seguir fins que quedo completament tapat per tot arreu, amb vegetació que m’impedeix el pas. Estic a menys de 60 metres. Barallant-me amb la vegetació i buscant els millors llocs, arribo al cim per un lateral.
Fotografia de cim amb el trípode i menjar una poma que porto. La visió es quasi nul·la, només una mica entre l’arbreda i no de gaire lluny. Davant i a tocar hi ha un bon esvoranc. Ara toca baixar, fet que faig al dret per on em sembla millor, no hi ha quasi problemes. Veig un rastre difús que em portaria avall ràpidament, però a l’esquerra em surt un de més clar que va en direcció cap el camí que enllaçaria si no hi ha pujada a cim, es aquest el que agafo, poc a poc es va tapant, i fastiguejat reculo a buscar el primer, que efectivament em porta als conreus en un no res. Ara he de vorejar una parada d’ametllers. Al final de la parada, hi han varies paral·leles  amunt i avall, i en una de més amunt hi ha una persona asseguda, li pregunto si està de caça i em contesta que no, que està en els ametllers. Segurament que erro, però em dona mala impressió. Hi ha un tot-terreny que sembla d’aquella persona i em surten dos gossos petits que encara que ell els crida, en van seguint tot bordant, fins que em canso i els amenaço, un marxa de seguida i l’altre em segueix fins que el camí dona un fort tomb a la dreta i desaparec de la seva visió. Tot això ha estat a l’alçada del Mas del Milionari, que sembla força arranjat. Abans m’he trobat un Peugeot vermell sense matricula, ple de fullaraca i que sembla abandonat.
A partir d’aquí he d’anar amb compte amb el gps, ja que hi ha una combinació de pistes, vorejar camps amb sortida a camins, sempre amples, fins arribar al Mas d’Emiliano. Abans he passat a tocar un tros de rec, un recol·lector d’aigua i una bassa completament menjades per els esbarzers. El mas sembla que estigui en us. Més endavant hi ha un moment que faig una marrada. Arribo a un maset que està reformat del 1948, amb aprofitament de l’aigua de la pluja, que per un costat el tub està encastat a la paret i per l’altre costat abans anava a un aljub i ara també va cap dintre del maset. Al davant hi la el que queda un tros d’una era, la resta ha estat menjada per la pista, encara que es completament visible el marge rodó. Una vegada recuperat el camí correcte, encara que l’errat m’hauria portat al Camí Vell de Batea, ve un tros amb un magatzem nou i altre més enlairat enrunat, i on a les dues vores del camí hi han escampades un munt d’andròmines fora d’us i deixalles de volum. Ara ja queda poc fins el cotxe, i en quan arribo al Camí Vell de Batea, quasi a tocar la carretera, primer vaig a fotografiar un pal indicador i la columna del que devia ser una creu. Després de 200 metres ja arribo al cotxe, que per sort continua a l’ombra. Son les dotze en punt i he fet una mica més de set quilòmetres. Mentre m’estic canviant de sabates i de samarreta passa un cotxe a gran velocitat aixecant una gran quantitat de pols, sort que el veig venir i tanco ràpidament les portes del cotxe. Ha estat un dia molt calorós, però atenuat per l’aire, que corria una mica. He tingut una bona visió, quasi tot el dia, d’Horta de Sant Joan, la Muntanya de Santa Bàrbara i les Roques de Benet, i al final de la caminat Bot i les serres del seu darrere. Els camps de conreu, ametllers, ceps ... de la Finca del Milionari, de Cireró, de la Vall de la Sénia que estaven dins de la rodona del meu recorregut, amb la seva verdor han donat un gran colorit a la caminada, sense menysprear la verdor dels pinars de la Serra de Los Pesells i els pinars entre finques i parades.
Curta però agradable caminada, sense dificultat exceptuant la pujada a cim

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000