"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 17 de juny de 2016

El Vilosell, la Punta de les Guàrdies, Font de la Teula i Cova del Cintet


Font de la Teula
Cova del Cintet



He tornat al Vilosell però aquesta vegada per anar en un altre direcció, acompanyat amb el Josep Maria, hem fet una caminada cap el nord-oest. Hem arribat a la Plaça Sant Sebastià, hem aparcat i hem sortit a caminar, quan estàvem a punt de deixar la plaça, des del bar de davant on hem aparcat, ens han cridat per dir-nos si podíem apartar el cotxe, ja que allí es posa una furgoneta per vendre fruita; encara que lis retrec que ho hi hagi un cartell indicant-ho, trec el cotxe i el porto a l'altre costat de la plaça. Sortim a poc més d'un quart de nou del matí, tombant pel carrer Raval (sembla ser que es deia carrer de la Muralla) fins a la part nord del poble. Arribem a la Plaça de la Creu, on, si no hagués estat pel company, no hauria vist la creu, arrecerada a la paret i confonent-se amb ella. Miro el gps per veure per on hem de seguir, veig el track i seguim recte, es el camí de Cervià de les Garrigues i també de l'Albi.
Després de deixar el camí de Cervià, seguim pel de l'Albi deixant a l'esquerra, a tocar, un peiró amb una mare de déu i al poc m'adono que alguna cosa no està bé,  ja que devíem haver baixat cap el Riu Set i en canvi a la nostra esquerra hi han camps cerealístics i pujols boscosos. Llavors comprovo que al sortir del Vilosell, en comptes de començar el tomb per l'esquerra com estava previst, ho he començat per la dreta. Ja que estem aquí continuem el tomb a l'inrevés. Des del camí veiem a la llunyania el poble d'Albi i al poc entrem a veure una barraca de pedra seca, en trobarem més durant el dia. Anem deixant dos camins cap a l'Albi, i ja encarem cap a la Punta de les Guàrdies. Passem pel costat del que sembla havia estat una bassa i que ara serveix per una bomba (m'ha semblat) i claus de pas dels grans tubs que porten l'aigua d'una gran bassa (Bassa Sud) que hi ha més amunt i que passarem pel seu costat, però abans encara hem de visitar un antic pou d'aigua, ara sec, i un altra barraca de pedra seca.
La pujada cap el cim no està gens clara. En les descripcions de com arribar al vèrtex tant de l'ICGC com de l'IGN parla d'arribar al dret pel bosc i a l'ortofoto no he vist cap sender. En principi semblava que per un costat de la bassa hi ha un rastre, però no veiem factible arribar-hi. Seguim cap a l'esquerra per les restes d'una pista, segurament feta quan les obres de la bassa, ara menjada per l'herba, i quan aquesta finalitza veiem que al dret, potser podríem pujar a la carena. Ho fem, cada u per un lloc diferent i amb no massa problemes arribem a dita carena, aquí hem de seguir un rastre i ens porta dalt. Fem les fotos de rigor, esmorzem i gaudim del paisatge,
Ara ve baixar, i per això seguim la carena a l'inrevés, deixem a l'esquerra el lloc per on hem pujat i una mica més endavant baixem al dret, cada u per un lloc diferent, un altre vegada. Sembla ser que el lloc del Josep Maria es més fàcil que el meu. Sortim a una pista de conreus que ens porta al Camí Vell de Cervià de les Garrigues al Vilosell, que seguim a l'esquerra. Estem rodejats de camps amb cereals ja completament marrons, que també té el seu encant. Entrem a visitar un altre barraca i allí mateix deixem un altre a la dreta, una mica separada. En aquest camí i de fa poc, han fet una bona neteja forestal, creiem degut a que passa una línia elèctrica. Deixem el camí cap a Cervià decantant-nos cap a l'esquerra. Ara baixem cap el Riu Set, que el creuem per un pont vell, molt maco però que quasi no es veu per la vegetació. Ens desviem a l'esquerra, passant pel costat d'una taula de pedra, un banc de pedra adossat a un gran roc, a una barbacoa construïda a recer d'un gran roc, les tres a tocar el camí, i arribem a una esplanada on hi ha una gran balma, bancs, taules, i el que era una barbacoa per fer foc, destruïda. Aquí per unes escales baixem cap la Font de la Teula. Un lloc petit molt ombrívol, quasi a ras de riu, que sembla netejat però que l'herba de les vores ja intenten entrar-hi. De la font no surt aigua, i el canó de teula està trencat i amb herbes. Pugem i comprovo que en el que era un àrea d'esbarjo surt un camí que va al Vilosell, es el camí que fan o feien servi els de la travessa Montblanc a Borges Blanques. Ara ens toca anar a la Cova del Cintet. Davant d'una gran esplanada hi ha la balma on a la gran roca es que la teulada, i a la part frontal hi ha una figura d'una mare de Déu, tota blanca, que ressalta amb la grisó de la paret. La cova, es una gran balma, molt ampla, la que han netejat de no fa massa, deixant un terra molt pla i net. Inclús ens ha sembla que una part de les parets estan rascades.
Venen trossos de pujada i ara el sol pica una mica. Fa estona que anem sota el sol, però no era massa fort, i en els trossos més oberts feia un airet agradable, però ara no bufa o al menys no ens arriba. Mentre pugem aquest repetjó veiem un mas, i des del començament ja estem mirant si es podrà arribar o no. En una cresta trobem les runes d'un maset i ens adonem que el mas que hem vist pujant està darrera d'aquest i no veiem com arribar-hi des d'aquí. Seguim i al poc trobem un camí que porta al mas. Per arribar-hi hem de passar o pel mig de dues tires d'arnes o per la vora dreta, que es el que fem. Sembla que passarem be però al final una abella ataca al Josep Maria, té un bon ensurt però no l'arriba a picar. El mas del 1866 està arruïnat. Per tornar intentem i aconseguim sortit entre el mas i les arnes, a la dreta, i sembla ser que era el camí vell. Arriba a les runes del maset anterior.
Fem un tros per la pista de Cervià i passem pel costat de la Masia del Xel, on dins del magatzem, vorejant una taula gran hi han dos bancs d'església, curiós sinó més. Hi han altres estris a dins, a més d'una llar de foc. El maset pròpiament dir, està tancat. Baixant fins a creuar el Riu Set. Mentre anem baixant veiem que la nuvolositat que ve per darrera la Llena es bastant fosca i pensem que potser si que els meteoròlegs ho endevinaran avui. Veiem unes runes a l'esquerra i resulta que només queda en peu, un tros de paret, i quasi a tocar un altre barraca com les que hem estat veient. Creuem el riu, es un tros molt bonic ple de noguers que estan amb una fulla verda llampant. En una parada a l'esquerra del camí hi han les restes d'uns tubs d'amiant, en una parada que sembla que estiguin arrencant els arbres plantats. Al poc veiem un camí a l'esquerra i com segons el mapa va a lligar amb el track que porten, una mica més endavant, i com anem per pista, ens aventurem a agafar-lo. Resulta que es el camí vell, que va pujant suaument, i que el camí previst enllaça des de la pista, amb un camí pedregós i que puja fort al dret. Quina sort!, pujar suau en comptes d'anar pla i després pujar fort. Mentre pugem, sota el sol, corre un airet molt agradable. La pista que hem deixat va a sortir a la carretera, a un quilòmetre del poble. El camí vell finalitza amb uns conreus a l'esquerra i una pista que ve de front, que es la que hem de seguir. Encara ens queda una pujada forta, amb senyals de passar algun/s tractor. En un canvi de pendent ja veiem el poble, ens toca una baixada suau i la pujada al poble. Entrem pel costat de «El Maset» i del «Recer dels Jubilats» i pugem fins el «Mirador» que es del poc que queda del castell. Allí aprofitem per dinar.
Uns vegada alimentats i fet algunes fotos, bona visió sobre la Llena, comencem una petita visita al poble. Hi han un munt de cases amb plaques que indiquen que son del segle XVIII. Arribem a la plaça on tenim el cotxe i abans d'anar cap a casa entrem a un bar a fer uns cafès. Arribem quasi a les quatre de la tarda i hem fet quasi quinze quilòmetres. Un dia de caminada bastant fàcil i no massa forta, en un dia amb un sol que no ha picat massa, encara que els braços demostri un altre cosa una vegada arribat a casa. Avui havíem d'arribar aviat a casa i ho hem aconseguit.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.










00000000000000000000000



000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada