 |
| Font del Cabrer |
 |
| Castell de Cérvoles |
Al juny del 1994 la Secció Excursionista del Club de Futbol Reddis va organitzà el Campament Català de Muntanya a l'ermita de Sant Miquel de la Tosca, que pertany al Vilosell. Dins de les activitats dels campaments d'aquella època, sempre hi havia una excursió portada pel club organitzador. L'excursió d'aquell moment va ser anar des de el pla de l'ermita a la Pobla de Cérvoles, pujar a la carena de la Llena i baixar cap el campament. El que va fer de guia, un reconegut excursionista de Reus, a més d'un dels pioners dels Grs entre moltes altres facetes molt interessants, tenia una lleugera idea per on podia anar el camí vell, però no ho tenia del tot segur. Vam seguir pista avall i a l'estona ens vam desviar a l'esquerra, tot creuant el Riu Set, i agafant, a la dreta, per entre mig d'uns antics camins de marges i algun tros de camins a camps de conreu, ara abandonats, vam empalmar als vells camins de carro (ja convertits en pistes) i vam arribar a la Pobla. Des de feia temps me'n recordava d'haver fet aquest tros i volia intentar repetir-lo. Vaig entrar a «inet» i em vaig trobar amb sorpresa que ara estava enllaçat perfectament per la ruta «Transllena», i que hi han un munt de tracks pujats al «wikiloc». Aprofitant un d'ells i retocant-lo a la meva mida, sobre tot a la baixada per poder passar pel Castell i Granja de Cérvoles, vaig preparar la sortida i la vaig guardar per quan fos adient.
Aquesta setmana, que per cert ha tocat fer l'excursió el divendres, i com encara no estic del tot recuperat, i no em veia en pit de fer res més fort, he decidit fer-la. No m'hauria pensat mai que em costés tant recuperar-me, deu ser l'edat. Per avui hem quedat en Joan Josep, el Josep Maria i jo per anar a la Pobla de Cérvoles i fer el recorregut.
Des de que m'ha aixecat del llit fins a la sortida amb cotxe de l'aparcament he tingut tres petites distraccions que em fa témer que avui podria tenir un mal dia, per ampliar els dubtes està plovent quan sortim de Reus. Fem el viatge cap a la Pobla entre petites pluges, plugims i moments sense res, amb una visió ben negre del cel, damunt dels nostres caps. Durant el viatge anem especulant si en comptes d'anar a caminar ens anem fins l'Albi on fa uns deu anys (menys que més) hi havia (potser encara hi es) un bar on feien uns peus de porc per xuclar-se els dits. Quan arribem el temps està en calma, pel que ens preparem i sortim a intentar fer el que tenim preparat.
Sortim fent la ruta de Transllena, però a l'inrevés, son un quart i mig de nou. En el moment que creuem la nova carretera, sembla ser que es un desviament per no calgué entrar a la Pobla, cauen quatre gotes i quedem a l'espera de com es desenvoluparà el temps. Aquest desviament de la carretera es molt nou ja que encara no hi figuren en els mapes de l'ICGC. El temps sembla que aguanti. Per estalviar-nos un retomb de pista, agafem un camí marcat que retalla; el camí puja suau al començament però després s'encabrita, sort que es un tros molt curt i es fa sense problemes, sortint davant mateix d'unes granges.
Continuem per pista, deixem la cruïlla al Mas de Peret (de lluny sembla força maco i conservat), i parem una estona al costat d'un camp ple d'orquídies. Val la pena contemplar el colorit del camp, ja que a més hi ha un esclat de farigola florida. Quan portem una mica més de dos quilòmetres i mig de caminar, hem de deixar la pista i baixar per rodejar un camp llaurat, d'ametllers, per entrar en un camí vell, encara que el començament no crec que fos el vell, arribant a anar paral·lel al Barranc del Mas del Peret, que ens portarà per un tros molt maco, fins a la pista de l'ermita de Sant Miquel de la Tosca. En el moment de deixar la pista d'abans i a la dreta hi han les runes d'un maset o corral apegat a la roca, les teules estan amuntegades a la seva vora. A la pista de Sant Miquel ens torna a ploure i cada vegada amb més força. A l'esquerra hi ha una bonica barraca de pedra, una mica deteriorada, però amb la teulada de volta de canó, sencera. En Joan Josep puja fins a una balma obrada on tenim un waypoint que posa que hi ha una sorpresa, però no troba res anormal. Quasi al peu hi ha una escletxa entre roques, no l'havien vist ja que està mig tapada per la vegetació, on també miren amb el mateix resultat. Continua plovent i quan ens arribem a Sant Miquel ens refugiem on hi ha un cobert que en principi semblava que fos per fer foc, quan es podia, però ara no ho veig tan clar ja que no hi ha on haurien estat els fogons.
Al blog «Trepitjant el territori» explica una bonica llegenda del perquè es va construir aquesta ermita.
Esmorzem tranquil·lament mentre es referma la pluja. Quan estem acabant decidim que el millor es retornar per on hem vingut i si para la pluja intentar desviar-se cap el Castell de Cérvoles, i això ho fem quan sortim. Quan estem arribam al Camí del Barranc del Mas del Peret, la pluja comença a parar. Quan arribem a les runes del maset on hem deixat les pistes, ens adonem que a la vora i ha les restes d'un pou, sembla més un pou que un petit forn, però ens es difícil esbrinar, podria ser un pou d'aigua però que faci molts anys que ja no tingués líquid. També hi ha un cartell, trencat en dos, que posa que es ven, creiem que el tros, aquest o un altre de la vora.
Quan arribem a la granja d'abans, ens surt a rebre uns gossos i darrera els possibles propietaris, mentre estàvem mirant el mapa i ens expliquen el que més o menys ja havien descobert, com arribar-hi des d'aquí al castell. A mes ens expliquen una mica sobre el castell i les poques pedres que veurem. Nosaltres abans d'anar cap el castell ens desviem fins a la Font del Cabrer, passant abans per una bassa rodona de ciment on està entrant aigua, segurament de la font. La font està en una esplanada on arriben els cotxes i d'allí surt un sender paral·lel al barranc, que després de visitar la font seguim amb l'esperança que creui el barranc i tallem per anar cap el castell. La gran sorpresa es que trobem una mina d'aigua, a la que podem entrar d'un en un, jo amb dificultat. Al fons hi ha aigua i al sostre uns ratpenats. Seguim camí amunt fins que la vegetació ens barra el pas. A més si aquest camí s'hagués pogut continuar no hauríem enllaçat amb cap camí fins a la primera carena, a uns 500 metres de distancia.
Retrocedim, avui es la segona vegada i agafem la pista que ens porta primer a l'Àrea de Pícnic del Fontanet i després al Pantà de la Pobla. Al davant tenim dos turons i dubtem quin dels dos pot ser. Al peu del primer trobem unes pedres molt ben tallades i ens pensem que podria ser aquest. Amb dificultat, uns més que els altres, pugem dalt, però no hi ha cap vestigi més, i aquest turó es veu molt petit, pel que ens pensem que deu ser l'altre. Baixem i ens dirigim cap l'altre, i només entrar ja veiem que era aquí, el voregem pel mig entre de dos grans roques, amb forats de possibles cairats entre les dues. Podem pujar a la de la dreta, on quasi dalt ja es veuen restes de les pedres del castell. Dalt es gran, hi ha les restes d'un possible aljub, un bon clot quadrat amb les quatre parets de pedres ben tallades i col·locades. Aquí hi ha les restes de dos geocachings, dic restes perquè ja no hi ha res i les senyals (Unes «G» i fletxes) estan ratllades. A l'altre punta del gran pla de dalt també es veuen unes restes de pedres ben tallades.
Quan baixem i el voregem veiem unes grans parets de pedra molt ben possades que encara es conserven, eren uns trossos de parets del castell. Una mica més enllà, hi han les runes de la granja, una gran construcció però tota enrunada. Conserva encara una arcada interior, es veuen l'arranque de dos arcades més i l'arranque d'unes escales. Entre mig del castell i la granja, picat a la roca, hi ha un receptacle per la sang de sacrificis animals i un abeurador.
Ens tornem cap a l'àrea del Fontanet per dinar asseguts, ja que hi ha dos taules amb bancs de fusta, tot d'una peça. Una vegada finalitzem seguim camí, al poc passem pel costat d'una petita bassa metàl·lica, ara tapada amb una lona, un maset amb magatzem incorporat molt enrunats i un pou d'aigua, de pedra, amb aigua al fons.
De cop el camí queda tallat per les obres de la nova carretera, amb un bon saltiró. Baixem com podem per la dreta a un camp, creuem la carretera. Les senyals actuals ens haurien portat carretera a la dreta, i entrant per un camí cimentat, però nosaltres anem a buscar la continuació el camí tallat, i el trobem, el que ja no tinc tan clar si la baixada que fem es la més fàcil. De seguida trobem una cruïlla i agafem a la dreta, que ens fa baixar per un grauet, fàcil i curt que ens fa entrar pel costat de l'escola. Mirant al mapa, ja a casa em fa la impressió que si haguéssim seguit recte l'entrada hagués sigut amb pendent suau.
Arribem al cotxe a dos quarts de cinc després d'haver fet més de tretze quilòmetres, en un dia sempre tapat, amb estones de pluja, que han estat bastant fortes mentre esmorzaven sota sopluig. Avui que no hem trobat cintes com m'estic trobant en totes les últimes sortides, si que hem trobat una fet indignant, son les pintades d'uns geocachings que van haver i que ara estan tatxats rallant les pedres. La incultura i el tant-fotisme pels altres i per tot ha arribat a tots els àmbits.
No cal dir del cafetó, al mateix poble, abans d'anar cap a casa.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada