Visita a Gallicant amb un erudit del "Temple"

De resultes de la nostra caminada del 7 de gener, el Josep Maria i jo, en la que ens vam aturar una bona estona al poble enrunat de Gallicant, fet que vaig explicar en aquest blog, «Arbolí, poble i cim de Gallicant, Torre de Manuel, Arbolí», en la mateixa data, i amb les dubtes que ens vam quedar, referent a la vella construcció de les bases dels habitatges i d'una creu gravada en una de les pedres de la base d'una de les arcades, primer em vaig posar en contacte, mitjançant tercers, de l'autor del llibre «Occitans i Càtars a Montsant i Muntanyes de Prades», referent si Gallicant ho incloïa en territori càtar, però tal i com em temia no em va contestar. Com no tinc les dades de contacte de l'autor, m'he hagut de posar en contacte mitjançant tercers, i al no respondre'm m'ha quedat el dubte si l'omissió es del tercer (ho dubto) o que ell no ha cregut convenient fer-me la resposta.
Mentre, el company s'havia posat en contacte amb un erudit de l'Ordre del Temple, i avui aquest senyor, el seu cònjuge, el Josep Maria i jo ens hem arribat al poble. Hem portat el cotxe fins a uns dos quilòmetres prop i hem fet la resta a peu. No ens hem apropat més degut al fang que hi havia a la pista, per la pluja dels últims dies.
Només estar al davant sense entrar a les runes, el nostre acompanyant ja ens comunica que la nostra idea de que hi va haver una construcció més antiga i que al damunt d'aquesta es va construir el que serien els nou habitatges, es completament errònia. Ens fa saber que era la forma de construir d'aquells segles XII i XIII. Feien unes arcades de pedra molt ben tallades i que la seva base la aprofundien fins a troba terreny compacte i que la construcció del damunt ja no tenia tanta importància, ja que amb una bona base la resta aguantava perfectament. També ens recalca un fet que ja havíem notat, i es que la resta de construcció, no tot es del mateix període, si no que van fer la base i unes construccions dalt i amb el temps es va anar ampliant a mida que les necessitats ho anaven demanant. Aquesta forma de construir era típica des de Síria fins el Mediterrani, passant per Grècia, Malta, Itàlia ...
Referent a la creu els nostres invitats diuen que hi son en molts habitatges antics, i ho comparen als «Cors de Nostre Senyor» que hi ha en moltes cases. I de la inscripció al arrebossat de «PSUC» encara riem ara.
Una vegada enllestida la visita, recorrent el que era el carrer on donen les entrades dels habitatges i per la part del darrera, on no hi ha res significatiu a veure, retornem cap el cotxe, amb plàcida conversa i cap a casa.

000000000000000000000