"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 22 de març de 2016

Visita a Gallicant amb un erudit del "Temple"


De resultes de la nostra caminada del 7 de gener, el Josep Maria i jo, en la que ens vam aturar una bona estona al poble enrunat de Gallicant, fet que vaig explicar en aquest blog, «Arbolí, poble i cim de Gallicant, Torre de Manuel, Arbolí», en la mateixa data, i amb les dubtes que ens vam quedar, referent a la vella construcció de les bases dels habitatges i d'una creu gravada en una de les pedres de la base d'una de les arcades, primer em vaig posar en contacte, mitjançant tercers, de l'autor del llibre «Occitans i Càtars a Montsant i Muntanyes de Prades», referent si Gallicant ho incloïa en territori càtar, però tal i com em temia no em va contestar. Com no tinc les dades de contacte de l'autor, m'he hagut de posar en contacte mitjançant tercers, i al no respondre'm m'ha quedat el dubte si l'omissió es del tercer (ho dubto) o que ell no ha cregut convenient fer-me la resposta.
Mentre, el company s'havia posat en contacte amb un erudit de l'Ordre del Temple, i avui aquest senyor, el seu cònjuge, el Josep Maria i jo ens hem arribat al poble. Hem portat el cotxe fins a uns dos quilòmetres prop i hem fet la resta a peu. No ens hem apropat més degut al fang que hi havia a la pista, per la pluja dels últims dies.
Només estar al davant sense entrar a les runes, el nostre acompanyant ja ens comunica que la nostra idea de que hi va haver una construcció més antiga i que al damunt d'aquesta es va construir el que serien els nou habitatges, es completament errònia. Ens fa saber que era la forma de construir d'aquells segles XII i XIII. Feien unes arcades de pedra molt ben tallades i que la seva base la aprofundien fins a troba terreny compacte i que la construcció del damunt ja no tenia tanta importància, ja que amb una bona base la resta aguantava perfectament. També ens recalca un fet que ja havíem notat, i es que la resta de construcció, no tot es del mateix període, si no que van fer la base i unes construccions dalt i amb el temps es va anar ampliant a mida que les necessitats ho anaven demanant. Aquesta forma de construir era típica des de Síria fins el Mediterrani, passant per Grècia, Malta, Itàlia ...
Referent a la creu els nostres invitats diuen que hi son en molts habitatges antics, i ho comparen als «Cors de Nostre Senyor» que hi ha en moltes cases. I de la inscripció al arrebossat de «PSUC» encara riem ara.
Una vegada enllestida la visita, recorrent el que era el carrer on donen les entrades dels habitatges i per la part del darrera, on no hi ha res significatiu a veure, retornem cap el cotxe, amb plàcida conversa i cap a casa.





000000000000000000000


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada