"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 25 de març de 2016

L'Aleixar, Ermita de Sant Antoni, Serret del Cisa (Rocabruna o Feredat)


Ermita de Sant Antoni
Vèrtex geodèsic del Serret del Cisa



Avui he volgut aprofitar per anar a buscar farigola i de passada pujar a un cim amb vèrtex geodèsic. Com feia temps que tenia preparada la pujada al cim que abans es deia Roca Brun, pujant des de l'Aleixar, he aprofitat per fer-ho avui, encara que només tenia preparada la pujada, deixant la baixada per fer-ho per qualsevol dels camins, senders o rastres que em pugui trobar.
He arribat a l'Aleixar i he aparcat en una esplanada de la carretera vella, la que ha quedat en desús al fer el pont nou d'entrada, i he començat a caminar quan manquen cinc minuts per les nou del matí, anant a buscar el camí de l'ermita de Sant Antoni. L'ermita està en runes, encara queden part de les parets, però molt degradades. Quasi a tocar hi ha un xalet bastant modern.
El camí continua pujant fort, es deix a la dreta un dipòsit d'aigua i a l'esquerra el camp municipal de futbol, completament abandonat i fet malbé. Al poc es deix el cimentat que seguíem des del poble, i que se'n va a l'esquerra cap un altre xalet, i es segueix per camí de terra. Aquest camí en el trossos de pujada, alguns amb forta pendent, estaven cimentats, ara amb unes plaques de ciments destrossades i a moments a trossos. Aquest camí comunicava un munt de parades de conreu on els marges encara aguanten però l'herba s'ha fet l'amo i senyor de les parades.
Vaig seguint el camí de Rocabruna, fins a creuar el Barranc de Roquesbrunes, on a pocs metres hi ha un pal indicador que m'envia cap a «l'Enllaç Camí de les Valls», que es cap on em dirigeixo. Es un camí, molt atorrentat i per acabar-ho d'adobar m'he d'apartar ja que baixen dos motos. La veritat es que elles s'han parat perquè passi jo, però les he fet passar a elles, això no vol dir que en un camí de menys d'un metre d'amplada no hi poden passar, a més de l'atorrentat que ja està. Agafo una petita variant per terreny netejat de fa poc, encara que ja hi ha cartutxos d'escopeta, que no sé si es millor o pitjor, anant a enllaçar amb l'altre. El camí, en realitat va a desembocar a una esplanada i no entenc com es que l'han desviat, fent un petit tomb per arribar a la pista. Quan arribo a ella he vist que aquella esplanada, ara, queda dins dels terrenys d'un mas, i que si hagués sortit a ella hauria d'haver saltat un cadenat.
Ara he de seguir per una ampla pista, molt retocada, ampla i lletja. Al poc veig unes senyals grogues a la dreta, en un sender bastant visible, que em dona la impressió que deu tallar la pista. En un retomb d'aquesta pista ha posat un mirador, unes tanques de fusta i un plafó informatiu de tot el que es veu, magnífica plana del Baix Camp. Més amunt hi ha un altre mirador, en la mateix direcció i en la oposada, aquesta última amb plafó, però la vegetació no deix veure quasi res. A aquesta esplanada, amb seients de fusta arriba el camí de les senyals vermelles, i surt el que hauré de seguir per fer cim.
El camí puja de valent, però res que no es pugui superar. Hi han algunes variants i no sé si totes van cap el mateix lloc. Veig dalt el pal on hi havia una senyera i em dirigeixo cap allí buscant la traça que crec més fàcil. Em creuo amb sis joves que baixen corrent, encara que més avall s'han d'aturar a buscar qual es el camí correcte, per ells. Quan arribo al cim, veig que la senyera està a terra, al peu del pal, arrancada pel vent, i que no es el cim del vèrtex, es el de la dreta, Fixant-me amb el pal no he mirat el gps, però penso que es igual, avui hauré fet dos cims al preu d'un. La baixada cap el coll intermedi es una mica forta, amb alts «esglaons». Es fàcil per la majoria de la gent, però no per a mi desprès d'haver estat debilitat pels antibiòtics presos, degut a la meva última malaltia.
Al coll, trobo el camí que ve de baix i ja sense problemes arribo al cim. Una gran base de pedra on segurament, fa temps devien posar una bandera, un pal indicador de cim de Roca Bruna i el vèrtex geodèsic. El vent que fa no es gaire calent, pel que m'he de tapar una mica. Faig les fotografies de rigor i menjo una mica de fruita. De seguida tiro avall, tinc previst baixar per un sender que recorre avall tot el Serret del Cisa, i per pista anar a buscar el camí d'Alforja a l'Aleixar. Però a la cota 513, veig que han obert o reobert un camí a la dreta, l'agafo i deixo el que tenia previst. No pot faltar en cap excursió el tros amb les cintes de plàstic. El camí baixa fort, i la veritat es que gracies a les cintes es pot anar seguint, encara que el mateix servei faria unes fites i no embrutarien la muntanya. Quan ja estic bastant avall, i el camí ja es veu clar, camí emboscat però ben marcat el terra, ja no hi han cintes. S'arriba a una pista, al costat d'una font i bassa.
Podria haver seguit cap a l'esquerra i hauria estalviat una mica, però agafo a la dreta. Al poc trobo un pal indicador que senyala el camí al cim. Passo pel costat d'una casa en construcció, crec que abandonada, al costat d'un altre on em surt a rebre un gos, que després de bordar-me marxa corrent.
Una mica més avall em creuo amb un tot-terreny que puja i veig que dos gossos el segueixen, un de molt gros i l'altre de mitja, penso que potser tindré problemes, però els que s'espanten quan em veuen a mi son ells. Que marxen amunt escopetejats, però per fora del camí, cada un per una banda dels terrenys abandonats.
A partir d'aquí no té massa historia, ja que vaig per pista, primer per la partida de Rocabruna i després per de Camps del Vent, amb petites i grans masies escampades i camps, uns conreats i altres abandonats. Arribo al Camí d'Alforja i de seguida a on tinc el cotxe, lloc que arribo a les dotze en punt, després de fer una mica més de set quilòmetres. El temps ha estat més aviat calorós però on bufava el vent, aquest era fresquet. El sol l'he vist tot el dia, però fins passades les deu, el cel sempre ha estat una mica «entorbolinat». Com anècdota diré que no he trobat farigola en tot el dia.
Com sempre i buscant els tres peus al gat, com vulgarment es diu, i referent-met al cim, he de dir que als mapes de l'any 1919 l'anomenen «Rocabruna» o «Roca Bruna», resulta que està a la confluència de les serres de Els Pedrets, Rocabruna i del Serret del Cisa, i els mapes actuals de l'I.C.G.C li posen del Serret del Cisa i actualment ja marquen, també, com a «La Feredat». I els cartells de l'entorn li posen, també «La Feredat», o sigui un bon joc d'ous, amb perdó per l'expressió.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.









00000000000000000000000



000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada