"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 28 d’octubre de 2012

Casetes Velles, Fageda, Cirers, Vallcaneres, Casetes Velles

Font de Garrido o de Pataques - Cova dels Cirers

Per avui havia quedat amb tres companys per anar a la Fageda del Retaule, però el divendres es posa en contacte amb mi un dels companys i m'explica que no pot venir, i ahir a ultima hora i degut a la previsió de forts vents, els altres dos també em diuen que no venen, pel que al final em quedo sol. Abans d'anar-me a dormir penso en que faré avui i al final decideixo que ja que tinc tot preparat amb els mapes e informació impresos, els tracks i waypoints passats al gps, m'aniré igualment, ja que sempre he estat dels que he pensat que encara que m'agrada sortir amb els amics, també m'agrada, i molt, sortir en solitari, tot i tenint en compte que degut al meu estat físic i mental no es massa aconsellable.
Agafo el cotxe i enfilo cap a l'A7 on el vent es deix sentir de males maneres. Mercès a les indicacions que em va donar una xicota de Roquetes que estudiava anglès amb mi el curs passat, m'estalvio passar per dins de Roquetes i de Mas de Barberans per poder arribar a l'entrada de la pista a la Vall i a Casetes Velles. A l'entrada llegeixo un cartell que posa a Casetes Velles 15 kms. encara que el meu cotxe em marca 17 quan arribo, no ve d'un. Aparco el cotxe a la vora d'un dels masets-xalets que hi ha. Em preparo i em fixo que hi un tollet al costat d'on he aparcat i aquest està glaçat o sigui que avui ha baixat molt la temperatura per aquests paratges.
Surto a buscar el Pr que passa pel costat del Mas de l'Andresito quan manquen dos minuts per les nou del matí. El vent bufa fort i a més fa un fred que pela, sort que he portat roba suficient, quina forma mes bestial de baixar la temperatura en una setmana!.
Ja pel camí a la Portella de Calça es comencen a veure colors grocs i vermells als arbres de l'entorn. Al poc de deixar la portella, faig una petita equivocació, sort que curta, ja que segueixo uns metres el camí cap el Mas de Pataques quan he d'agafar el del Pla del Torn, segons marca un pal indicador; rectifico aviat. El camí passa pel costat de la font de Garrido o de Pataques i després comença una pujada que ja vaig fer l'altre vegada que van anar al Mas de Sarro. Passa un tros molt rocallós i que rellisca una mica al estar moll. Deixo el camí que va al mas, marxant cap a la dreta. El camí es bonic, obac i queda a resguard del vent, però es continua escoltant amb tota la seva potencia, soroll que no em deixarà en tot el dia. Al arribar al Pla del Torn enllaço amb la pista que baixa cap a la fageda, encara que primer puja una mica. Abans d'arribar al pla trobo una pintada en vermell d'unes fletxes ben grosses, que sembla mentida que en aquest parc es permetin, sempre que no sigui pintat per ells amb algun motiu en concret.
Quan estic baixant per la pista de la fageda em trobo la primera persona, que per cert es un corredor que em pregunta si manca molt pel Faig Pare. Quan arribo al faig ja trobo el primer grup de persones dels varis que em trobaré a partir d'ara. Dels diferents grups que em vaig creuant escolto uns comentaris que em fan gràcia, “Es molt maco però puja molt”, i a la font del Retaule: “Aquesta aigua es bona?, no està tractada, a lo millor es dolenta”. Un altre grup també em pregunta si manca molt, la qüestió es que en el tros entre el faig i la font del retaule em trobo com a mínim a quatre grups, i després entre la font i la cruïlla a la Fou un altre.
En principi des del Faig Pare a la Font del Retaule tenia intenció de baixar pel barranc del Retaule i no per la pista, però trobo que al ser un barranc molt obac està bastant moll i amb una bona doblada de fulles que no deixa veure ben be on poses els peus i anant sol, no em decideixo i baixo per la pista.
Per la pista de les Vallcaneres i abans de l'entrada cap el Barranc dels Cirers em trobo al Joan i al Jordi, de Deltebre, dos excursionistes molt simpàtics, amb els que mes o menys anirem junts fins a la Cova dels Cirers. A l'esplanada al costat del barranc jo pujo a visitar la Cova dels Cirers II (segons nomenclatura d'en Lluis Ibañez, gran coneixedor del Port). La cova es una gran balma. Segueixo camí fins a la Font dels Cirers i els tres junts busquem la Cova dels Cirers, que mercès a les indicacions d'un grup de quatre persones que ens creuem la trobem de seguida. Una cova amb una portalada de fusta i que va estar habitada, conservant una estufa de llenya i els tubs per treure el fum. Aquí ens separem i jo segueixo sol, però he de buscar la continuació ja que les senyals del gps té molts rebots al estar dins del barranc i molt entafonat, pel que el track que porto no es de fiar.
Reculo i prop de la font trobo una traça feble i costeruda que sembla va a la direcció correcta, em costa pujar i al poc arribo a una traça mes ample travessera, tombo a l'esquerra i em torna a porta a la cova o sigui que a més d'equivocar-me de direcció em demostra que el camí correcte es des la mateixa cova. Faig el canvi de direcció i el camí cada vegada es fa més fàcil de seguir, amb un tros on es veu l'empedrat més o menys conservat. Vaig a sortir a una pista molt malmesa que deixo al poc per anar fins a la Cova Trobada, que visito només l'entrada. No m'entretinc ja que tinc dos trossos dels que falta fer que no estic massa segur de com ho trobaré.
Des d'allí vaig a buscar la pista de les Vallcaneres i a partir d'aquí vindrà el tros que no se si hi ha camí. Es tracta d'enllaçar el Mas de les Vallcaneres a la Carrasca Grossa, son només uns 400 metres de distancia. Pujo per la vora de les parades amargenades fins un collet i aquí comença l'odissea del dia, que no pot faltar en cap de les meves sortides. Hi ha una traça que baixa pel mig de la barrancada, encara que està tan tapada que no es deix passar, he de salvar com puc la quantitat de troncs, herbes i roques, sempre intentant no perdre mai de vista el rastre, però en alguns moment se'n fa molt difícil el pas. Es en aquests moments quan penso que jo no estic per fer recerques com aquesta i menys anant sol, però com sempre el cap em pot més que les cames. La veritat es que amb dificultat em surto, i arribo al costat de la Carrasca Grossa, quedant convençut que el sender existia. Si dins del que cap he arribat be es mercès al gps que en tot moment em marcava la direcció exacta on em trobava jo i la carrasca. A la font de la carrasca, molt ben arranjada em paro a menjar, ja que des d'abans de sortir de casa que no he menjat res a banda d'una petita peça de fruita al Pla del Torn.
Des de la font fins les Casetes del Cap Gros la pista va pujant, i poc a poc el terra es va fent verdós. A l'entorn continua havent els colors grocs i vermells, però en majoria predominen els verds llampants. Aquí em passa un tot terreny amb gent. Abans de les casetes busco la possible font de la Rabosa, segons mapa, i pel que em sembla deu ser alguna surgència en mig el barranc, això si està ben senyalitzada. El que si que es troba al costat del camí es la Font del Cap Gros, assecada ja que porta l'aigua a una bassa anti-incendis, que per cert s'està badant per un costat.
Des de les casetes amb molt bona visió de les Serrassoles, i amb camí evident i molt bonic es va baixant, amb algun repetjó entremig, cap a Casetes Velles tot passant pel Mas de Bolero, bastant nou, amb teulada però molt desfet per dins (i ple de brossa), el Mas i font de Socarrat (amb aigua), totalment arruïnat, dos runes i una font que no he sabut els noms, un gran pou (també amb aigua) al costat del Mas del Frare, molt canviat de l'última vegada que vaig estar aquí, i la font del mas del Frare.
Abans del mas de Socarrat el camí passa per un bosquet de pins prims però alts, i degut al vent que continua bufant, grinyolen tots, donant una sensació estranya al passar entre ells.
Arribo on tinc el cotxe a un quart i mig de sis després de fer uns divuit quilòmetres i mig.
El dia en quant al temps ha estat molt dolent ja que el fred ha picat molt i el vent ha estat molt viu, deixant-se notar molt a les zones obertes, on s'intensificava la seva molèstia, i a la resta i durant tot el dia s'ha estat escoltant les seves bufades. En quan al paisatge no puc demanar massa cosa més, els colorits han estat esplendorosos amb les tonalitats de grocs i vermells en les zones solejades i verd llampant i lluminós a les obagues. Les fulles dels faigs encara no han començat a caure de valent pel que hi havia aquesta varietat de colors, en canvi els roures encara que no han perdut tota la fulla, ja van més avançats.
Com sempre he tingut dos errades, encara que que avui han estat curtes, una al sortir de la Portella Calça i l'altre al sortir de la Cova de Cirers, però tal i com he dit han sigut molt insignificants aquesta vegada. El que si que ha estat una mala decisió encara que ha sortit be, es l'enllaç entre el Mas de les Valcaneres i la Carrasca Grossa, ja que eren dos punts que volia visitar i si havia de recular des del mas a buscar el camí de la Carrasca em representava quasi dos quilòmetres de més. Dic mala decisió pel fet d'anar sol i que em podia haver sortit malament i no estic per masses excessos.
Avui tenia moltes ganes d'anar a visitar la carrasca i baixar pel camí des de les Casetes del Cap Gros a Casetes Velles sense anar a buscar el Gr per un motiu, a l'any 2006 vaig visitar per primera vegada aquesta zona amb una sortida amb guia, i quan vam visitar la carrasca van veure que les arrels estaven molt descarnades degut a la ampliació de la pista i ens va dir el guia que s'estava morint, fet que no ha passat, segurament, amb altres possibles motius, al marge de contenció que li han fet i ara està esplendorosa. Igual d'arranjada està, ara, la font. I la baixada volia fer-la pel que el guia ens va dir que ell havia intentat fer-la i no va poder passar pel brut que estava, i a mi sempre m'havia semblat que si havia masos no podia ser que no es pogués passar, però ..., llavors va ser quan vaig trobar un track que hi passava, encara que el track que jo vaig trobar era del 2008, i des de llavors també podia haver passat moltes coses.
Resumint un gran dia de muntanya, però he de donar la raó a un amic meu que sempre em diu que la part mental ha d'anar en consonància a la part física d'una persona i en el meu cas no van sincronitzades, potser algun dia ho aniran.

El track està retocat i tret les errades. El tros de la zona del Barranc de Cirers pot haver errors per la rebotades de les senyals al meu gps.

Per baixar el track, teclegeu aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


00000000000000000000000
No se el perquè però quan pujo el vídeo al "youtube" em dona alguns errors en les transicions d'algunes fotografies. L'original no m'ho fa i quan ho pujo, si Em penso que deu ser error en la pujada a "inet", ja he provat de pujar-ho quatre vegades i sempre hi ha alguna falla pel que decideixo deixar-ho tal i com ha quedat. 

Es pot veure en diferents resolucions.


00000000000000000000000

2 comentaris:

  1. és una llàstima no haver tingut tardor, de cop l'hivern i a fer matinals pel Pere Mata..., i també llàstima de no haver disfrutat en solitari també del Faig Pare

    ResponElimina
  2. Home, fer matinals pel Pere Mata ja està be, però encara que faci fred es poden fer sortides mes llargues, això si abrigant-se de valent. La veritat es que d'anar en samarreta en una setmana em passat a anar amb quatre mànigues.
    El del Faig Pare em penso que si no es en ple hivern, i segons com, es impossible de gaudir-ho en solitari. Potser a primera hora o a última hora de la tarda.

    ResponElimina