"En el transcurs d'aquests dos últims mil·lennis, la civilització haurà passat per quatre era successives marcant quatre formes de poder polític:
1 – L'era de les tribus
Poder exercit segons la força (i menys sobre la base de la saviesa o el coneixement).
Com en els grups d'animals, el poder és exercit per el “mascle dominant”.
2 – L'era dels imperis i dels regnes
Poder hereditari. Naixement de la noció d'estat.
3 – L'era dels estats-nacions
Era oberta per la monarquia parlamentària a Gran Bretanya en 1689, per la revolució francesa en 1789, i per la fundació dels Estats Units.
En un estat-nació, el poder no és més hereditari però exercit per dirigents que suposadament representen el poble, i designats mitjançant eleccions (estat-nació democràtic), o pel sistema de cooptació en el si d'un partit únic (estat-nació totalitari).
4 – L'era dels conglomerats econòmics
Era inicialitzada a partir de 1954, posat en pràctica en el transcurs dels anys 70 i 80, i plenament operacional des dels anys 90.
El poder ja no és de tipus representatiu o electiu, i no està localitzat geogràficament (contràriament a les tribus, als regnes i als estats-nacions).
És exercit directament per aquells que controlen el sistema financer i la producció de les mercaderies. Els instruments d'aquest poder són el control de la tecnologia, de l'energia, de la moneda, i de la informació.
Com tot nou poder, aquest s'erigeix reemplaçant el poder precedent, que el condemna a desaparèixer.
En fi, aquest nou poder és global, mundial o planetari. No té alternativa ni escapatòria. Constitueix un nou nivell d'organització de la civilització, una classe de súper-organisme.
Els grans problemes ecològics econòmics i socials s'han convertit en planetaris, i la seva resolució passa efectivament pel sorgiment d'una forma de poder global. Així mateix, la unificació del món per l'economia i el declivi dels estats-nacions ha estat decidit en part per una noble causa: tornar impossible una nova guerra mundial el qual, en l'era atòmica, significaria la fi de la civilització.
Però la pregunta és de saber al servei de quins objectius i de que interessos ha de ser aquest poder global, o per qui ha de ser exercit, i per quins contra-poders ha de ser controlat i equilibrat.
La mundialització (o “globalització”) no és negativa en si mateixa.
Potencialment, pot permetre l'establiment d'una pau mundial duradora i una millor gestió dels recursos. Però si segueix sent organitzada al benefici d'una elit i si ella conserva la seva orientació neo-liberal actual, no trigarà a engendrar un nou tipus d'autoritarisme, la conversió dels éssers vius en mercaderies, la destrucció total de la naturalesa, i de formes inèdites d'esclavitud".
1 – L'era de les tribus
Poder exercit segons la força (i menys sobre la base de la saviesa o el coneixement).
Com en els grups d'animals, el poder és exercit per el “mascle dominant”.
2 – L'era dels imperis i dels regnes
Poder hereditari. Naixement de la noció d'estat.
3 – L'era dels estats-nacions
Era oberta per la monarquia parlamentària a Gran Bretanya en 1689, per la revolució francesa en 1789, i per la fundació dels Estats Units.
En un estat-nació, el poder no és més hereditari però exercit per dirigents que suposadament representen el poble, i designats mitjançant eleccions (estat-nació democràtic), o pel sistema de cooptació en el si d'un partit únic (estat-nació totalitari).
4 – L'era dels conglomerats econòmics
Era inicialitzada a partir de 1954, posat en pràctica en el transcurs dels anys 70 i 80, i plenament operacional des dels anys 90.
El poder ja no és de tipus representatiu o electiu, i no està localitzat geogràficament (contràriament a les tribus, als regnes i als estats-nacions).
És exercit directament per aquells que controlen el sistema financer i la producció de les mercaderies. Els instruments d'aquest poder són el control de la tecnologia, de l'energia, de la moneda, i de la informació.
Com tot nou poder, aquest s'erigeix reemplaçant el poder precedent, que el condemna a desaparèixer.
En fi, aquest nou poder és global, mundial o planetari. No té alternativa ni escapatòria. Constitueix un nou nivell d'organització de la civilització, una classe de súper-organisme.
Els grans problemes ecològics econòmics i socials s'han convertit en planetaris, i la seva resolució passa efectivament pel sorgiment d'una forma de poder global. Així mateix, la unificació del món per l'economia i el declivi dels estats-nacions ha estat decidit en part per una noble causa: tornar impossible una nova guerra mundial el qual, en l'era atòmica, significaria la fi de la civilització.
Però la pregunta és de saber al servei de quins objectius i de que interessos ha de ser aquest poder global, o per qui ha de ser exercit, i per quins contra-poders ha de ser controlat i equilibrat.
La mundialització (o “globalització”) no és negativa en si mateixa.
Potencialment, pot permetre l'establiment d'una pau mundial duradora i una millor gestió dels recursos. Però si segueix sent organitzada al benefici d'una elit i si ella conserva la seva orientació neo-liberal actual, no trigarà a engendrar un nou tipus d'autoritarisme, la conversió dels éssers vius en mercaderies, la destrucció total de la naturalesa, i de formes inèdites d'esclavitud".
00000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada