"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 14 de maig del 2011

2000 anys d'història

Extret i traduït de la pàgina "El fin programado de la democrácia", del blog "No temas la verdad", del 13 d'abril i que val la pena llegir-ho sencer, encara que jo només hagi copiat el tros del final.

"En el transcurs d'aquests dos últims mil·lennis, la civilització haurà passat per quatre era successives marcant quatre formes de poder polític:
1 – L'era de les tribus
Poder exercit segons la força (i menys sobre la base de la saviesa o el coneixement).
Com en els grups d'animals, el poder és exercit per el “mascle dominant”.
2 – L'era dels imperis i dels regnes
Poder hereditari. Naixement de la noció d'estat.
3 – L'era dels estats-nacions
Era oberta per la monarquia parlamentària a Gran Bretanya en 1689, per la revolució francesa en 1789, i per la fundació dels Estats Units.
En un estat-nació, el poder no és més hereditari però exercit per dirigents que suposadament representen el poble, i designats mitjançant eleccions (estat-nació democràtic), o pel sistema de cooptació en el si d'un partit únic (estat-nació totalitari).
4 – L'era dels conglomerats econòmics
Era inicialitzada a partir de 1954, posat en pràctica en el transcurs dels anys 70 i 80, i plenament operacional des dels anys 90.
El poder ja no és de tipus representatiu o electiu, i no està localitzat geogràficament (contràriament a les tribus, als regnes i als estats-nacions).
És exercit directament per aquells que controlen el sistema financer i la producció de les mercaderies. Els instruments d'aquest poder són el control de la tecnologia, de l'energia, de la moneda, i de la informació.
Com tot nou poder, aquest s'erigeix reemplaçant el poder precedent, que el condemna a desaparèixer.
En fi, aquest nou poder és global, mundial o planetari. No té alternativa ni escapatòria. Constitueix un nou nivell d'organització de la civilització, una classe de súper-organisme.
Els grans problemes ecològics econòmics i socials s'han convertit en planetaris, i la seva resolució passa efectivament pel sorgiment d'una forma de poder global. Així mateix, la unificació del món per l'economia i el declivi dels estats-nacions ha estat decidit en part per una noble causa: tornar impossible una nova guerra mundial el qual, en l'era atòmica, significaria la fi de la civilització.
Però la pregunta és de saber al servei de quins objectius i de que interessos ha de ser aquest poder global, o per qui ha de ser exercit, i per quins contra-poders ha de ser controlat i equilibrat.
La mundialització (o “globalització”) no és negativa en si mateixa.
Potencialment, pot permetre l'establiment d'una pau mundial duradora i una millor gestió dels recursos. Però si segueix sent organitzada al benefici d'una elit i si ella conserva la seva orientació neo-liberal actual, no trigarà a engendrar un nou tipus d'autoritarisme, la conversió dels éssers vius en mercaderies, la destrucció total de la naturalesa, i de formes inèdites d'esclavitud".

00000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada