"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 8 de febrer del 2009

Excursió a la capçalera del Riu Glorieta

La Foradada de Mont-ral i Les Fonts del Glorieta
Es una sortida preparada pels Caminants de Tarragona, de la Associació del Personal de l'empresa de la que estic jubilat.
Hauria d'haver-se fet el dia 1, però degut al temps que feia, fortes pluges, s'ha retardat fins avui.
A les 9 del matí i davant de l'Ajuntament de Mont-ral ens hem trobat una vintena de companys, familiars i acompanyants i hem sortit tot seguint el Gr en direcció al Bosquet.
Quan el senderó creua la pista hem tingut una marrada, l'entrada del camí estava completament tapada per un pi caigut. Durant tot el dia hem hagut de salvar una quantitat considerable de pins caiguts en mig del camí. Les ventades dels dies anteriors han fet bastant de destros al bosc, i dels pins poc arrelats per la seva envergadura han caigut molts, i dels que tenien les copes massa gran, s'han trencat bastants.
Arribem a El Bosquet i pugem en direcció a la Foradada de Mont-ral, tot pujant per la dreta del Serrat.
A un quart d'onze arribem dalt i parem a esmorzar. Bona companyia, menjar i una mica de gresca, aquí no falla el cafè de la Dolors, ni el descafeïnat d'en Víctor, altres portem “gotetes” però com no en bec no em preocupo. Mentre esmorzem han passat un grup que va en direcció a la Punta de la Barrina.
Després de mig hora baixem, ara per la dreta de la foradada i anem a desfer el camí de pujada, fins el Bosquet, d'aquí al Mas del Cisterer i cap a l'Aixaviga. Petita visita al poble, no hi ha molta cosa a veure, si que veiem, per fora, la casa que havia estat residencia d'estiu dels Comtes de Prades. I cap el Bosc de la Serra, on hi ha uns veïns que estan serrant un pi bastant gros, que barra el pas per la pista, i després d'una bona estona, ja baixem a buscar el camí que ve de l'Albiol pel Grau del Mal Pas, i tot avall, creuar el Glorieta (quasi que ens mullem els peus, però passem be, encara que es fa embus per la gent que anem), i una mica avall a veure les cascades d'aigua, pugem pel camí que ve de la Central i baixem a veure les Fonts del Glorieta. Avui baixa aigua per tot arreu, pel que la visió es esplèndida. Ja pugem fins a Mont-ral, els conductors fins el cotxe i la resta fins el Restaurant El Racó, on tenim reservat la taula. Mentre pugem baixa en direcció a l'Ermita del Remei un grup molt nombrós.
En Josep Maria Casanoves i jo, ens confonem d'hora i creient que sobrava mes d'un hora pugem a veure, des de fora, l'església de San Pere.
Arribem al cotxe, a dos quarts de tres i cap el restaurant. Allí ens estan esperant els companys i els nostres cònjuges que, amb dues dones mes, no han vingut a caminar.
Dinem amanida, escudella (jo tres plats), fricandó i postre, amb vi, aigua i gasosa, per ultim cafès. Dinar amb molta conya i molt bon humor. I després tothom cap a casa, que hem de fer si no .......

TrackMapa - Perfil - Fotografies

1 comentari:

  1. Només volia agrair-te la feina que has fet, gràcies a la qual he gaudit del plaer de fer la vostra ruta, encara que sigui "virtualment",doncs la Dolors me n'havia parlat superbé d'aquest volta. També m'he baixat el track i l'he pogut seguir sobre el mapa. Ara toca repetir-la un altre dia. De tot cor, moltes gràcies, Joan..i molts ànims per la feina que fas i que penso seguir de prop.

    ResponElimina