0000000000000000000000
dijous, 31 de desembre del 2015
dimecres, 30 de desembre del 2015
Del Vilosell a la Punta Curull per Sant Miquel de la Tosca
Avui he anat sol a fer una excursió
que tenia preparada a fi de comprovar si es factible fer-la portant
als meus ex-companys, en una data propera. La vaig extreure de
l'Ajuntament del Vilosell, i encara que posava un nivell moderat,
creia que no resultaria tan forta. Des del Vilosell a la carena de la
Llena ja l'havia fet i me'n recordava que la pujada des de l'ermita
era bastant terrorífica, i això que llavors estava una mica en
forma, però al venir de l'ajuntament em pensava que haurien buscat
una pujada molt més suau, encara que fos més llarga, però resulta
que no ha estat així.
Arribo al Vilosell quan encara no ha
acabat d'arribar total la llum de dia. Surto a caminar a les vuit en
punt, donant un petit tomb a la plaça, i passant pel costat de
l'ermita de Sant Sebastià, que deixo a l'esquerra. Vaig seguint un
Pr, el C184, i a l'alçada del Maset del Pigat, amb pou i bassa,
deixo els senyals, per seguir l'antic camí, evitant-me un retomb
innecessari. Encara que no sé si m'he saltat alguna cosa digne de
veure. El tros que he agafat es el tros lògic i més curt. Vaig
rodejant camps conreats, on comença a despuntar el color verd, i es
el Camí del Crucifix. De cop el camí, que sempre ha estat pista
excepte el tros que he retallat que era de camí de carro, es comença
a eixamplar, comprovant que fa poc ho han fet, no acabo d'entendre
aquestes eixamplades de les pistes, no vull dir que no s'hagin de fer
treballs per aplanar i/o treure les pedres que puguin caure, però
aquestes eixamplades no s'entenen. Aquesta pista no va a cap masia i
finalitza a poc de passar el Crucifix.
Arribo al Crucifix, una petita capella
sota una gran roca, està tancada però amb una reixa que deix veure
la creu de dins, i dos retaules, un a cada costat. Esta restaurada de
fa poc. A quasi tocar, una mica més amunt i a la dreta, hi ha la
font i la petita bassa del Crucifix. D'aquí surt el camí cap a Sant
Miquel, que agafo. Al poc hi ha una cruïlla on posa que es per anar
a la Font de Marinyana, i que està a 300 metres. Com sempre faig en
aquests casos, vaig a veure la font. Veig un camí una mica difús, a
l'esquerra i planer, on hi ha unes fites. Com el camí que jo vaig es
un sender trillat, segueixo amunt. M'estranya que vagi pujant tant,
la pujada no es forta ni molt menys, però m'estranya. Quan porto més
de quatre-cents metres i en creuar un petit barranc, i veient que ara
la pujada s'encabrita una mica, penso que he fet una marrada. Giro
cua i quan arribo a les fites d'abans dubto si seguir-les o no, ja
que no vull gastar massa temps en descobertes (per a mi) ja que haig
de tornar a dinar a casa. Les segueixo, hi ha un lloc de dubte, però
ho endevino. Arribo al Barranc del Crucifix i als pocs metres de
barranc amunt ja veig el cartell. Ara la font està tancada amb una
petita porta metàl·lica dins una caseta d'obra. Retorno cap el camí
cap a Sant Miquel, posant unes fites al lloc on hi havia confusió.
Torno a estar al camí que va a Sant
Miquel, deixo a l'esquerra el PR que va directe cap a la carena sense
passar per l'ermita, i de seguida passo pel coll dels Bons Aires i
baixo fent ziga-zagues amb el petit barranc d'en Cabòries a
l'esquerra. Deixo a l'esquerra el que em sembla que era el camí vell
o una carrerada; es un camí enlairat sobre un marge a cada costat.
Jo segueixo el sender que seguia, una mica aprofundit, que dona un
retomb per arriba a l'esplanada de l'ermita. L'ermita va ser
reconstruida l'any 1.868, i va servir d'hospital de sang a les tropes
franceses durant la lluita napoleònica.
L'entorn de l'ermita està netejat de
fa poc. Es un entorn molt obac i on entra el sol poques hores al dia.
A la dreta hi ha el camí per pujar fins al Coll de l'Abellar i des
d'allí anar a la Punta Curull, a Vilanova o a la Pobla. Per anar cap
a la font hi ha dues opcions, per un camí ample deixant el barranc a
l'esquerra o deixant-ho a la dreta per unes escaletes fetes amb
fustes travesseres aprofitant la pendent. A la font cada u li diu
d'una manera diferent (La font de Sant Miquel, les Fontetes, Les 7
Fontetes, font del Set ...), es el naixement del Riu Set, on hi han
set canons, encara que no surt l'aigua per tots. Entre mig de les
dues pujades hi ha un rocam tot verdós, on segons sembla, quan plou
fort salta aigua formant un bonic espectacle. Hi ha una serie de
taules i bancs de pedra on aprofito per menjar una mica de fruita.
Ara bé la part complicada de la
caminada. A partir d'aquí es on em recordava de la molt forta pujada
i que l'altre vegada el terreny arenós estava moll i em va costar
pujar el primer tros, i després de creuar un roquer venia un tros
més o menys pla, deixava a la dreta un petit corriol que anava a un
registre d'aigua de les Fontetes i llavors començava una molt forta
pujada per terreny descompost i molt perdut, a trossos difícil de
seguir, fins el PR i per aquí, primer amb pujada més o menys suau i
després tornem amb forta pujada per camí atorrentat, fins que quasi
a la carena es suavitza, i sempre deixant el comellar de Sant Miquel
a la dreta. Això es el que vaig fer llavors, però en la guia de les
Muntanyes de Prades ..., de l'any 1960, parlaven de a trossos de
forta pujada, a trossos fent ziga-zagues però sempre deixant el
comellar a l'esquerra, incloent el registre d'aigües, que es veia
des del camí. A més deia que a molts moments es veia el camí vell,
o sigui que el més vell s'estava perdent. Jo, somiejador, creia que
potser havien recuperat el més vell o potser per on van pujar
l'Iglésies, el Santasusagna i l'Amigó, però no ha estat així, han
netejat el camí per on vaig pujar que tant mals records em portava,
i això que llavors estava molt més en forma que no pas ara. L'única
diferencia entre l'any 2009 i ara son, primer que la primera pujada
han fet esglaons i posat una corda a la dreta i l'altre es que el
camins es veuen més o menys clars, pel demés igual. En mig del Pr
he de parar a recuperar forces.
Quan arribo a la carena em dirigeixo
cap a la Punta Curull. Mirant cap a les antenes es veu una furgoneta
i dos individus, però estan bastant lluny per veure més detalls. Al
cim em torno a trobat una xapa de l'AEC celebrant els 100 anys (anant
deixant andròmines a les muntanyes). Hi ha el pal indicador amb el
naixement que fa bastants anys estan aquí, i un plafó indicatiu de
tot el que es veu des d'aquí. Veig que el temps va passant, i
després de gaudir de la visió, vaig avall, per un senderó molt
trillat, cap a la pista cimentada. El tros final i per estalviar-me
un retomb excavat per les btt, agafo pel costat d'un petit barranc,
que em demostra que era camí vell per anar a les parades que hi han
aquí, amb els marges que queden, molt malmesos. Creuo la pista i
surto al camí vell de Vallclara al Vilosell. Per aquest camí em
creuo amb un corredor, un caminat solitari, i el que sembla dues
famílies amb varis nens, que estan discutint si les muntanyes
nevades del fons son els Pirineus o no.
Aquest camí, antic de carro, al
començament està bastant be, encara que totes les petites pedres i
roques que agençaven el camí estan soltes, normal si fa anys que no
es passa i la terra ha anat marxant pel aigua corrent, pel pas de
motos abans de prohibir-se, el pas de les btt (i no estic en contra
d'elles)... Però en sec i a trossos està molt malmès i atorrentat,
sobre tot en els moments que la pendent s'accentua. Hem salto dues
dreceres amb forta pendent i amb molta pedra solta. Quan s'arriba a
les primeres parades conreades i es surt del bosc, el camí, ja
pista, es bo i ample.
Passo a tocar la cabana de la
Serra-Ballester, que segons el plafó encara està en us, amb una
porta metàl·lica tancada amb pany, i un tractor a la vora amb
troncs tallats a la seva pala. Als pocs metres trobo el pagès
tallant llenya i amb qui garlem una mica. Segueixo avall i em passa
el pagès amb el tractor en direcció al poble, al poc em passa un
cotxe, també en direcció cap el poble. A l'esquerra deixo pendent
una visita a un mirador, està senyalitzat, ja que vaig curt de
temps. Arribo al Vilosell a un quart de dues de la tarda, després de
fer uns onze quilòmetres quatre-cents metres. El dia ha estat rúfol
però no tapat del tot, el fred no s'ha deixat sentir massa.
Referent al nom del “Crucifici” o
“Crucifix” el filòleg Ramon Amigó l'anomena com Crucifix, que
sembla que es el nom correcte, però els cartells informatius i la
pàgina web d'Optimot” (el traductor de Gencat), dona com a bo
“Crucifici” però només com a nom de la capella i el barranc,
pel que no sé amb quin quedar-me ja que el nom ve per la creu que es
va trobar. Un altre dubta es que segons la guia abans comentada la
font estava al davant de l'actual capella i més amunt estava el
desviament cap Sant Miquel, i ara la font i la cruïlla estan juntes,
una mica més amunt de la capella. Son dubtes sense massa
importància, però que crec que demostra que alguns dels llocs
actuals no son els originaris. No entro si es correcte o no, només
son divagacions que a vegades em venen al cap.
El que si queda clar que aquest
recorregut no crec que sigui apte per portar als ex de caminada.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
000000000000000000000000000
Etiquetes.
Excursionisme,
Les Garrigues
dissabte, 26 de desembre del 2015
Un altre encert del Reverte: "Indecentes"
Copio sencer l'article d'Arturo Pérez Reverte i en idioma original, no em veig en pit de fer una bona traducció de tot el text.
INDECENTES
Me gustaría transmitirle al Gobierno pasado, al actual, y al que puede venir lo siguiente:
TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos
PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad.
ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.
HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.
INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.
INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.
INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).
INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35/40 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.
INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.
INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)
INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.
INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).
INDECENTE, es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.
INDECENTE, No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que NO se lo bajen.
INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.
INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.
Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno “derecho de pernada” mientras no se cambien las leyes que lo regula.
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.
Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con “cara y ojos” para acabar con estos privilegios, y con otros.
¡¡¡ Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos !!!
ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.
Autor: Arturo Pérez Reverte
![]() |
| Dibuix del blog de Luis Tárrega El gran problema es que aquest marrà ja està molt escanyolit de tant que l'han xuclat |
0000000000000000000000000
Etiquetes.
Denuncia,
Endollisme,
Incompetència,
Indignació
divendres, 25 de desembre del 2015
dimecres, 23 de desembre del 2015
Els humans, la pitjor plaga
Estava llegint un crònica referent a una ermita del Camp de Tarragona i, m'ha fer adonar que acostumem a pensar i dir que ara, una part important de la gent té una despreocupació total sobre la propietat aliena, i que tant li fot si es conserva o es destrossa, i que abans no passava. Doncs resulta que després de la Desamortització, una ermita va passar a mans privades i els propietaris allà al 1.877 (no tinc l'any exacte), pel dia del patró va refer la vella costum de fer un aplec a l'ermita. Començava amb una tronada, seguia un ofici cantat i sota un gran lledoner que hi havia al davant es posaven taules amb refresc i parades de melons i síndries. La gent venia dels dos pobles propers i la concurrència s'escampava per la muntanya adhiacent a dinar. A la tarda ball i xerinola, i per la nit focs d'artifici. Això últim no sé si cada any però segur el 1883. O sigui una bona festa popular, però i copio textualment: "Pels volts de l'any 1890, l'Aplec deixà de fer-se, almenys de forma continuada. Una de les principals causes d'aquesta desaparició foren els atropells en els cultius i els desperfectes
en la mina d'aigua que ocasionava la gent, cosa que determinà als propietaris a deixar-ho córrer"
O sigui que per l'actuació de la gent (una part, segurament) es va acabar a una festa tradicional de gresca i alegria.
0000000000000000000
Etiquetes.
Denuncia,
Ermites,
Indignació
dimarts, 22 de desembre del 2015
Feliç solstici d'hivern
Però a més, hauria de ser un temps que ens faci reflexionar interiorment la millor manera d'intentar canviar els nostres pitjors hàbits i així aconseguir la màxima maduresa i felicitat.
Tal i com va dir Fernando Pessoa: "Arriba un moment en què és necessari abandonar les robes usades que ja tenen la forma del nostre cos i oblidar els camins que ens porten sempre als mateixos llocs. És el moment de la travessia. I, si no gosem emprendre-la, ens haurem quedat per sempre al marge de nosaltres mateixos".
I ara que amb l'hivern la naturalesa està una mica endormiscada hauríem d'aprendre d'ella i aprofitar per repassar el que hem estat fent i corregir els errors. Ara es el millor moment si no s'ha fet durant l'any. Tot això sense deixar de gaudir de les festes.
00000000000000000000000000000000
Etiquetes.
Felicitació,
Festes,
Naturalesa
diumenge, 20 de desembre del 2015
Pessebres a les muntanyes
Avui es el dia on molts clubs, associacions, agrupacions, grups i grupets han anat a posar "pessebres" a les muntanyes. Es una tradició molt arrelada amb la nostra cultura, que encara que provingui d'un entorn religiós ha quedat com un acte tradicional festiu.
Sense entrar a valorar la meva opinió, només voldria demanar que a tots grups que han posat algun, se'n recordi d'anar-ho a recollir una vegada passades les festes, No crec que això que cada vegada veient més de pessebres perpetus sigui raonable, i si el que hi ha es un "pessebre" col·locat per un grup de bastants quilòmetres lluny ja es el gran disbarat.
Només expresso la meva opinió, discutible com son totes les opinions, però es la meva.
0000000000000000000
Etiquetes.
Denuncia,
Festes,
Irracionalitat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
















