Feliç any 2016

0000000000000000000000

Del Vilosell a la Punta Curull per Sant Miquel de la Tosca

Avui he anat sol a fer una excursió que tenia preparada a fi de comprovar si es factible fer-la portant als meus ex-companys, en una data propera. La vaig extreure de l'Ajuntament del Vilosell, i encara que posava un nivell moderat, creia que no resultaria tan forta. Des del Vilosell a la carena de la Llena ja l'havia fet i me'n recordava que la pujada des de l'ermita era bastant terrorífica, i això que llavors estava una mica en forma, però al venir de l'ajuntament em pensava que haurien buscat una pujada molt més suau, encara que fos més llarga, però resulta que no ha estat així.

Arribo al Vilosell quan encara no ha acabat d'arribar total la llum de dia. Surto a caminar a les vuit en punt, donant un petit tomb a la plaça, i passant pel costat de l'ermita de Sant Sebastià, que deixo a l'esquerra. Vaig seguint un Pr, el C184, i a l'alçada del Maset del Pigat, amb pou i bassa, deixo els senyals, per seguir l'antic camí, evitant-me un retomb innecessari. Encara que no sé si m'he saltat alguna cosa digne de veure. El tros que he agafat es el tros lògic i més curt. Vaig rodejant camps conreats, on comença a despuntar el color verd, i es el Camí del Crucifix. De cop el camí, que sempre ha estat pista excepte el tros que he retallat que era de camí de carro, es comença a eixamplar, comprovant que fa poc ho han fet, no acabo d'entendre aquestes eixamplades de les pistes, no vull dir que no s'hagin de fer treballs per aplanar i/o treure les pedres que puguin caure, però aquestes eixamplades no s'entenen. Aquesta pista no va a cap masia i finalitza a poc de passar el Crucifix.

Arribo al Crucifix, una petita capella sota una gran roca, està tancada però amb una reixa que deix veure la creu de dins, i dos retaules, un a cada costat. Esta restaurada de fa poc. A quasi tocar, una mica més amunt i a la dreta, hi ha la font i la petita bassa del Crucifix. D'aquí surt el camí cap a Sant Miquel, que agafo. Al poc hi ha una cruïlla on posa que es per anar a la Font de Marinyana, i que està a 300 metres. Com sempre faig en aquests casos, vaig a veure la font. Veig un camí una mica difús, a l'esquerra i planer, on hi ha unes fites. Com el camí que jo vaig es un sender trillat, segueixo amunt. M'estranya que vagi pujant tant, la pujada no es forta ni molt menys, però m'estranya. Quan porto més de quatre-cents metres i en creuar un petit barranc, i veient que ara la pujada s'encabrita una mica, penso que he fet una marrada. Giro cua i quan arribo a les fites d'abans dubto si seguir-les o no, ja que no vull gastar massa temps en descobertes (per a mi) ja que haig de tornar a dinar a casa. Les segueixo, hi ha un lloc de dubte, però ho endevino. Arribo al Barranc del Crucifix i als pocs metres de barranc amunt ja veig el cartell. Ara la font està tancada amb una petita porta metàl·lica dins una caseta d'obra. Retorno cap el camí cap a Sant Miquel, posant unes fites al lloc on hi havia confusió.

Torno a estar al camí que va a Sant Miquel, deixo a l'esquerra el PR que va directe cap a la carena sense passar per l'ermita, i de seguida passo pel coll dels Bons Aires i baixo fent ziga-zagues amb el petit barranc d'en Cabòries a l'esquerra. Deixo a l'esquerra el que em sembla que era el camí vell o una carrerada; es un camí enlairat sobre un marge a cada costat. Jo segueixo el sender que seguia, una mica aprofundit, que dona un retomb per arriba a l'esplanada de l'ermita. L'ermita va ser reconstruida l'any 1.868, i va servir d'hospital de sang a les tropes franceses durant la lluita napoleònica.

L'entorn de l'ermita està netejat de fa poc. Es un entorn molt obac i on entra el sol poques hores al dia. A la dreta hi ha el camí per pujar fins al Coll de l'Abellar i des d'allí anar a la Punta Curull, a Vilanova o a la Pobla. Per anar cap a la font hi ha dues opcions, per un camí ample deixant el barranc a l'esquerra o deixant-ho a la dreta per unes escaletes fetes amb fustes travesseres aprofitant la pendent. A la font cada u li diu d'una manera diferent (La font de Sant Miquel, les Fontetes, Les 7 Fontetes, font del Set ...), es el naixement del Riu Set, on hi han set canons, encara que no surt l'aigua per tots. Entre mig de les dues pujades hi ha un rocam tot verdós, on segons sembla, quan plou fort salta aigua formant un bonic espectacle. Hi ha una serie de taules i bancs de pedra on aprofito per menjar una mica de fruita.

Ara bé la part complicada de la caminada. A partir d'aquí es on em recordava de la molt forta pujada i que l'altre vegada el terreny arenós estava moll i em va costar pujar el primer tros, i després de creuar un roquer venia un tros més o menys pla, deixava a la dreta un petit corriol que anava a un registre d'aigua de les Fontetes i llavors començava una molt forta pujada per terreny descompost i molt perdut, a trossos difícil de seguir, fins el PR i per aquí, primer amb pujada més o menys suau i després tornem amb forta pujada per camí atorrentat, fins que quasi a la carena es suavitza, i sempre deixant el comellar de Sant Miquel a la dreta. Això es el que vaig fer llavors, però en la guia de les Muntanyes de Prades ..., de l'any 1960, parlaven de a trossos de forta pujada, a trossos fent ziga-zagues però sempre deixant el comellar a l'esquerra, incloent el registre d'aigües, que es veia des del camí. A més deia que a molts moments es veia el camí vell, o sigui que el més vell s'estava perdent. Jo, somiejador, creia que potser havien recuperat el més vell o potser per on van pujar l'Iglésies, el Santasusagna i l'Amigó, però no ha estat així, han netejat el camí per on vaig pujar que tant mals records em portava, i això que llavors estava molt més en forma que no pas ara. L'única diferencia entre l'any 2009 i ara son, primer que la primera pujada han fet esglaons i posat una corda a la dreta i l'altre es que el camins es veuen més o menys clars, pel demés igual. En mig del Pr he de parar a recuperar forces.

Quan arribo a la carena em dirigeixo cap a la Punta Curull. Mirant cap a les antenes es veu una furgoneta i dos individus, però estan bastant lluny per veure més detalls. Al cim em torno a trobat una xapa de l'AEC celebrant els 100 anys (anant deixant andròmines a les muntanyes). Hi ha el pal indicador amb el naixement que fa bastants anys estan aquí, i un plafó indicatiu de tot el que es veu des d'aquí. Veig que el temps va passant, i després de gaudir de la visió, vaig avall, per un senderó molt trillat, cap a la pista cimentada. El tros final i per estalviar-me un retomb excavat per les btt, agafo pel costat d'un petit barranc, que em demostra que era camí vell per anar a les parades que hi han aquí, amb els marges que queden, molt malmesos. Creuo la pista i surto al camí vell de Vallclara al Vilosell. Per aquest camí em creuo amb un corredor, un caminat solitari, i el que sembla dues famílies amb varis nens, que estan discutint si les muntanyes nevades del fons son els Pirineus o no.

Aquest camí, antic de carro, al començament està bastant be, encara que totes les petites pedres i roques que agençaven el camí estan soltes, normal si fa anys que no es passa i la terra ha anat marxant pel aigua corrent, pel pas de motos abans de prohibir-se, el pas de les btt (i no estic en contra d'elles)... Però en sec i a trossos està molt malmès i atorrentat, sobre tot en els moments que la pendent s'accentua. Hem salto dues dreceres amb forta pendent i amb molta pedra solta. Quan s'arriba a les primeres parades conreades i es surt del bosc, el camí, ja pista, es bo i ample.

Passo a tocar la cabana de la Serra-Ballester, que segons el plafó encara està en us, amb una porta metàl·lica tancada amb pany, i un tractor a la vora amb troncs tallats a la seva pala. Als pocs metres trobo el pagès tallant llenya i amb qui garlem una mica. Segueixo avall i em passa el pagès amb el tractor en direcció al poble, al poc em passa un cotxe, també en direcció cap el poble. A l'esquerra deixo pendent una visita a un mirador, està senyalitzat, ja que vaig curt de temps. Arribo al Vilosell a un quart de dues de la tarda, després de fer uns onze quilòmetres quatre-cents metres. El dia ha estat rúfol però no tapat del tot, el fred no s'ha deixat sentir massa.

Referent al nom del “Crucifici” o “Crucifix” el filòleg Ramon Amigó l'anomena com Crucifix, que sembla que es el nom correcte, però els cartells informatius i la pàgina web d'Optimot” (el traductor de Gencat), dona com a bo “Crucifici” però només com a nom de la capella i el barranc, pel que no sé amb quin quedar-me ja que el nom ve per la creu que es va trobar. Un altre dubta es que segons la guia abans comentada la font estava al davant de l'actual capella i més amunt estava el desviament cap Sant Miquel, i ara la font i la cruïlla estan juntes, una mica més amunt de la capella. Son dubtes sense massa importància, però que crec que demostra que alguns dels llocs actuals no son els originaris. No entro si es correcte o no, només son divagacions que a vegades em venen al cap.

El que si queda clar que aquest recorregut no crec que sigui apte per portar als ex de caminada.

  

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

Un altre encert del Reverte: "Indecentes"

Copio sencer l'article d'Arturo Pérez Reverte i en idioma original, no em veig en pit de fer una bona traducció de tot el text.

INDECENTES

Me gustaría transmitirle al Gobierno pasado, al actual, y al que puede venir lo siguiente:

TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos

PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad.

ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.

HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.

INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.

INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.

INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).

INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35/40 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.

INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.

INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)

INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.

INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).

INDECENTE, es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.

INDECENTE, No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que NO se lo bajen.

INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.

INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.

Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno “derecho de pernada” mientras no se cambien las leyes que lo regula.

¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.

Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con “cara y ojos” para acabar con estos privilegios, y con otros.

¡¡¡ Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos !!!

ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.

Autor: Arturo Pérez Reverte

Dibuix del blog de Luis Tárrega
El gran problema es que aquest marrà ja està molt escanyolit de tant que l'han xuclat

0000000000000000000000000

Cançó de Nadal

00000000000000000000

Els humans, la pitjor plaga

Estava llegint un crònica referent a una ermita del Camp de Tarragona i, m'ha fer adonar que acostumem a pensar i dir que ara, una part important de la gent té una despreocupació total sobre la propietat aliena, i que tant li fot si es conserva o es destrossa, i que abans no passava. Doncs resulta que després de la Desamortització, una ermita va passar a mans privades i els propietaris allà al 1.877 (no tinc l'any exacte), pel dia del patró va refer la vella costum de fer un aplec a l'ermita. Començava amb una tronada, seguia un ofici cantat i sota un gran lledoner que hi havia al davant es posaven taules amb refresc i parades de melons i síndries. La gent venia dels dos pobles propers i la concurrència s'escampava per la muntanya adhiacent a dinar. A la tarda ball i xerinola, i per la nit focs d'artifici. Això últim no sé si cada any però segur el 1883. O sigui una bona festa popular, però i copio textualment: "Pels volts de l'any 1890, l'Aplec deixà de fer-se, almenys de forma continuada. Una de les principals causes d'aquesta desaparició foren els atropells en els cultius i els desperfectes

en la mina d'aigua que ocasionava la gent, cosa que determinà als propietaris a deixar-ho córrer"

O sigui que per l'actuació de la gent (una part, segurament) es va acabar a una festa tradicional de gresca i alegria.

0000000000000000000

Feliç solstici d'hivern

Però a més, hauria de ser un temps que ens faci reflexionar interiorment la millor manera d'intentar canviar els nostres pitjors hàbits i així aconseguir la màxima maduresa i felicitat.
Tal i com va dir Fernando Pessoa: "Arriba un moment en què és necessari abandonar les robes usades que ja tenen la forma del nostre cos i oblidar els camins que ens porten sempre als mateixos llocs. És el moment de la travessia. I, si no gosem emprendre-la, ens haurem quedat per sempre al marge de nosaltres mateixos".
I ara que amb l'hivern la naturalesa està una mica endormiscada hauríem d'aprendre d'ella i aprofitar per repassar el que hem estat fent i corregir els errors. Ara es el millor moment si no s'ha fet durant l'any. Tot això sense deixar de gaudir de les festes.

00000000000000000000000000000000

Pessebres a les muntanyes

Avui es el dia on molts clubs, associacions, agrupacions, grups i grupets han anat a posar "pessebres" a les muntanyes. Es una tradició molt arrelada amb la nostra cultura, que encara que provingui d'un entorn religiós ha quedat com un acte tradicional festiu.

Sense entrar a valorar la meva opinió, només voldria demanar que a tots grups que han posat algun, se'n recordi d'anar-ho a recollir una vegada passades les festes, No crec que això que cada vegada veient més de pessebres perpetus sigui raonable, i si el que hi ha es un "pessebre" col·locat per un grup de bastants quilòmetres lluny ja es el gran disbarat. 

Només expresso la meva opinió, discutible com son totes les opinions, però es la meva.

0000000000000000000