La Fou, Plans de Valldebous, Lo Teixet, Faig Pare, Pi Gros, Retaule i La Fou

Font de la Fou - Povet dels Plans

Seguint amb la tònica que m'he volgut marcar aquestes últimes setmanes, avui he anat a un altre fageda per contemplar els colors de la tardor. Aquesta vegada a tocat la Fageda del Retaule, als Ports.
L'Esteve i jo hem sortit de casa tenint molt en compte el canvi d'horari i ens em dirigit cap a La Sénia, d'allí al pantà d'Ulldecona, per seguir per la pista fins a la Fou. Estaven convençuts que avui era el dia de trobar bastant de gent, però el que no ens esperàvem es que l'entrada a la pista estès emboçada. Costa que la cua arrenqui i compten 11 cotxes davant nostre. Com la majoria son turismes la velocitat que agafen per la pista es lentíssima, però xanet-xanet també s'arriba a tots els llocs, encara que ens passa una btt. Un o dos cotxes es queden pel camí, deuen fer altres rutes, els altres aparquem a l'àrea de la Fou, on nosaltres també ho fem, i ja hi ha d'altres aparcats. Ens preparem mentre que tres sembla que faran la nostra mateixa ruta i els altres es dirigeixen cap a la Cova dels Bous. Nosaltres sortim a dos quarts de deu, retrocedint per la pista per anar a agafar el camí als Plans de Valldebous.
Es una pujada de tres quilòmetres i que salva un desnivell de quasi quatre-cents metres, però es de les que valen la pena. Va pujat per la dreta del Barranc del Racó del Tabac, i es la típica pujada d'aquestes zones del Port amb camí ben marcat i bo, entre pinedes i amb vistes al barranc. Pugem a un ritme lent, ja que jo no dono per a més.
Arribem als Plans de Valldebous i tinc una petita desil·lusió per dos motius, una que les visions llunyanes estan entorpides per les boirines, que no ens deixa veure massa lluny, i la segona que em pensava (no se d'on havia tret la idea) que eren plans de pastura i son uns plans (això de plans (??)...) de roquer i boixos. Per cert els boixos ja no estan verds si no que han agafat el color daurat de la tardor. Trobem la cruïlla de Prs i el Povet dels Plans, està senyalitzat, i està sec, i una mica mes enllà parem a fer un mos.
Sortim i ens dirigim a la Mola del Boix, tot per camins molt trillats, aquí hi ha alguns repetjons que es deixen sentir, ja que a més de la pendent hi ha molta pedra solta. A la Mola de Boix anem alternant la carena amb la nostra vessant dreta i quan canviem a la nostra vessant esquerra ens trobem amb un camí una mica obac, on els boixos encara son verds i de seguida arribem a Lo Teixet, no sense abans passar pel costat d'uns aurons groguencs.
Lo Teixet es un arbre dels considerats monumentals i com la majoria té ben visible el pas del temps, ja que el tronc sembla que estigui tallat al llarg. Mentre estem fent les fotografies de rigor arriben una parella d'excursionistes de la meva edat, amb els que xarrem una mica, i quan estem a punt de marxa em trobo amb una bona alegria, arriben el bloguero Àngel i el seu company José, els de “Vamos de Ruta” i de seguida ens reconeixem mútuament (ens coneixem mútuament pels blogs) i aprofitem per saludar-nos i xarrar una mica, no massa ja que a ells encara els hi queda una bona tirada, encara que jo comento amb l'Esteve que segur que arribaran al seu destí abans que nosaltres al nostre.
Sortim a la pista i la seguim en direcció al Retaule, agafant una drecera que ens estalvia un bon retomb, quan la pista canvia de sentit totalment, i que per cert es molt bonica i agradable de fer. Després agafem un altre drecera que segons l'ortofoto arriba directament al Pare Faig, però aquesta no està gens clara, a partir de la seva meitat i ja tenim la primera “ensigalada” del dia, menys mal que es curta, i l'arribada davant del Pare Faig, ple de gent, es fàcil, sinó quin ridícul.
Després de les fotografies, no aconsegueixo fer cap sense gent, nosaltres en comptes de baixar per la pista ho fem per dins del Barranc del Retaule. El que hem constatat, en aquest tros, es que els fajos ja han perdut les fulles i els colors de la tardor es pels aurons, principalment. La baixada pel barranc es molt bonica però molt lenta al estar completament moll de les pluges de la setmana, amb perill d'una bona relliscada; en alguns llocs m'he de seure per baixar pel roquer moll i amb molsa.
Sortim a la pista del retaule que hem de remuntar una mica per arriba a la Font del Retaule. Tornem a trobar gent, amb el bé que anàvem pel barranc sense ningú. A l'esplanada del costat de la font aprofitem per dinar. Mentre passen alguns grups pel davant, uns marxant i altres venint. Com sempre hi ha qui saluda i qui ens ignora, ells s'ho perden ...
A continuació pugem a veure el Pi Gros, amb gent dalt, gent pujant i baixant, però sense aclaparaments. Baixem a la pista amb la intenció d'agafar la drecera i no donar tot el tomb del Racó de l'Avellanar, però no em fixo bé ni en el mapa que porto ni en el gps i quan m'adono ja portem una estona de pista, per agafar el camí s'havia de recular una mica. Per la pista, amb uns quants cotxes que ens passen ja marxant, deixem a l'esquerra la entrada al camí de la Canal dels Burros, i ja comença a enfosquir. Passen la Font del Teix i de seguida arribem a la Fou, on tenim el cotxe.
Arribem a un quart i mig de set, després de fer mes de disset quilòmetres i mig. El dia ha estat espectacular, encara que ja he comentat el que dels Plans de Valldebous i que els fajos ja no tenien color ni fulles, però encara quedaven els aurons per donar el color de la tardor. I encara sense colors els Ports, amb la Fageda inclosa, sempre val la pena. I que s'ha de dir de trobar gent que només ens coneixíem per “inet” i ara ja ho hem fet vis-a-vis. La temperatura ha estat mes aviat calorosa, però amb una mica de vent fresquet en les parts altes i al marxar el sol.
Hi ha un tros que no m'ha marcat el gps, després del canvi de piles no me'n recordat de tornar-ho a posar en marxa, però com el mapa de la Tinença els camins surten clavats, fet que no m'havia trobat mai en cap mapa, el tros no marcat no m'ha costat gens refer-ho.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aqui.

0000000000000


000000000000

Per què no augmentem el deute públic i deixem caure la banca?

Molt bon article de "El blog Salmon", que val la pena llegir-ho tot, però que jo he traduït i copiat l'últim tros:

El problema per produir això és que s'ha creat el mite que sense el sistema financer gens pot funcionar. Es creu que és la profunda interconnexió del sistema financer la que facilita la vida a la Terra i que sense una banca funcionant les 24 hores del dia tornaríem a l'edat de pedra. Això és fals.
Si Goldman Sachs, JP Morgan, Deutsche Bank o Credit Suisse desapareguessin de la faç de la Terra tot seguiria exactament igual. En canvi, si tanquessin les escoles, els hospitals, els pous petroliers o els laboratoris, aquí sí que ocorreria alguna cosa greu. La riquesa real es mesura per la capacitat productiva d'una economia i no per la capacitat de fer fraus financers.
És cert que un cessament total de la banca generaria ones de xoc en termes d'augment en les taxes d'interès i caiguda en el valor de les accions. Però aquest xoc transitori no duraria més d'un any si els governs reemplacen la part real i formal de la banca i abandonen la part fictícia. Aquesta és l'única manera de generar un món en el qual els països visquin “segons les seves possibilitats” i allunyats dels préstecs que, de la forma en què es volen pagar avui els deutes passats, poden tenir un cost molt més brutal en anys de llarg estancament. Ja portem quatre anys de crisis, quants més vol tenir?

La banca i els beneficis trucats

Copiat i traduït un tros d'un article de "escolar.net"

Com és possible que el sector financer malalt, rescatat amb diners públics, no hagi deixat de repartir beneficis? Novacaixagalicia va declarar haver guanyat 146 milions en 2010. La Caixa del Mediterrani es va apuntar en l'últim exercici 244 milions de beneficis. Uns mesos després, ambdues caixes van ser intervingudes. Assumiran alguna responsabilitat els polítics que van nomenar als consellers que van signar aquests balanços trucats? Ho farà el supervisor que va donar el seu vistiplau des del Banc d'Espanya?

Eleccions 20-N (II)

El dia 17 d'agost feia aquesta valoració dels principals partits que, per Catalunya, es presentaven a les eleccions de les espanyes:

PSOE (Psc inclòs), Ha seguit els dictats de "los mercados" i ha portat a les espanyes a la ruïna.
PP, No té pebrots de dir que si ells haguessin manat haurien fer el mateix que el PSOE, o sigui que si guanyen seguirà mes del mateix.
CiU, Han fet el que no deien a la campanya electoral (retallada a tope dels serveis socials) i no han fet el que deien ("Fer camí cap a la independència").
ICV, No saben el que volen. Van donar cops de cec tot i saber que no guanyaran mai.
ER, Son una olla de grills.
Democràcia Catalana, Les celebracions es fan "amb dones, puro i xampany", segons el seu lider.
Cs, Porten l'anti-catalanisme per bandera.
SI, L'independentisme està totalment trencat i fraccionat

Encara que la valoració no ha canviat, en tot cas a pitjor, si que voldria remarcar uns apunts d'una serie de partits.
PSOE (PSC inclòs), els aspirants catalans no diuen gaire cosa, les poques que diuen son ximpleries, però el candidat oficial, es fot un fart de dir bajanades i les poques coses series que diu, no es poden creure que les facin, ja que son coses que ja van prometre i no les han fet, amb el candidat dins del govern actual.
PP, continua sense mullar-se, no sigui que la gent s'assabenti del que vol fer, només diu "baixar impostos", però res mes. Encara que es molt clar per on aniran els trets, però ells no ho diuen no sigui que espantin a la clientela. El que si que deixa clar es que ajudaran a la banca pels actius immobiliaris (aquí). Als ciutadans que tenen problemes per pagar les deutes, no, a la banca, si.
CiU, aquest encara es pitjor, ja que et diu clarament "Si explico les meves idees, perdré les eleccions". Molt be per ell. Encara en "mas" té els pebrots de dir que en aquestes eleccions no el castiguin per les retallades, en tot cas que ho facin en les de dins de tres anys. Ah no!, donarem carta blanca per que doni suport al PPSOE a fer retallades.
Cada u ha de saber el que vota, però s'ha de saber que els vots que vagin a aquests partits seran per uns partits que el que menys miraran serà pel poble. Tots tres i altres (PNV, CC, etc.) estan a favor de la privatització dels serveis (ensenyament, sanitat, etc.), del co-pagament i retallades en la sanitat, degradació per manca d'inversió en l'ensenyament, en no actualitzar i despolititzar la justicia per fer-la ràpida i moderna (no sigui que als corruptes els jutgin rapit), en nul·la inversió en I+D, en retallar la poca protecció social que queda.
No se massa si era un filòsof o economista que deia que cada euro estalviat en educació son quinze euros a invertir en policia en la pròxima generació.
I dels altres partits oficials, no he canviat per res d'opinió.

El TSJC anul·la les traves d'Interior a una protesta del 15-M

Segons el diari ABC el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat al Departament d'Interior, comandat pel "f.p." per els entrebancs posats per una manifestació del 15M i a més el condemna a pagar les costes.
Però el bo del cas es que aquestes costes no les pagarà els dirigents del departament, ni en "f.p." que es el màxim mandatari, si no que el pagarà íntegrament els ciutadans de Catalunya.
No va sent hora que les "cagades" dels dirigents polítics les paguin de la seva butxaca?. Fins quan haurem d'aguantar que aquests politicastres (inútils i corruptes) que la societat tria per manar-nos tinguin carta blanca?. I fins quan el poble no es donarà compte que amb aquesta gent al capdavant de les nostres institucions no anem en lloc?.
Per a qui vulgui veure deixo el link d'una entrada al meu blog que titulava "Mouseland", val la pena recordar-ho.

De la Font de Passavets al Turó de l'Home, i tornar

Pujant i baixant del Turó de l'Home, per la fageda.

Avui cap dels companys han pogut sortir amb mi ja que tenien uns altres compromisos, i jo els tinc per demà, pel que he agafat el cotxe i m'he anat cap el Montseny amb l'idea de fer l'Empedrat de Morou, a Santa Fe del Montseny, que feia alguns dies que tenia pel cap fer-ho i com en aquestes dates les parts del Montseny que no estan tapades pels pins, hi val la pena contemplar els seus colors, em decideixo anar-hi, a més com es un tomb d'uns vuit quilòmetres m'anirà be per anar-me recuperant.
Quan estic per la autopista veig que les carenes del Montseny estan tapades però la part mes baixa està molt visible, pel que confio que al llarg de les hores s'anirà aclarint. Passat Campins començo a trobar-me boira i a moments molt espeses. Quan arribo a Santa Fe, veig que el tomb que tenia previst no el podré fer, i que hauré de deixar-ho per un altre dia, ja que aquí la boira es molt espesa. Segueixo la carretera, molt enfadat, amb intenció de canviar de lloc, però quan estic arribant a la Font de Passavets la boira es mes clara, pel que decideixo anar al Turó de l'Home, tot i en recordar-me que quan vaig estar, al juliol del 2009, vaig veure que passava per una fageda i penso que son bones dates per tornar-hi.
Aparco al parking de la font, on ja hi han tres cotxes. Es molt curiós sentir el que parla la gent, una dona li diu als altres tres del seu grup: “Como puede ser que en el parking de un parque natural no hayan papeleras para dejar la basura”, i jo penso; “Si acabes de baixar del cotxe, com es que no la deixes al cotxe i te l'emportes cap a casa”. Hi ha gent per tot.
Surto a caminar a quasi dos quarts de deu, i pel que sembla la gent puja per la font amunt, però jo vaig a buscar el camí de l'altre vegada que es pel costat esquerre de la Riera. D'aquí fins el turó no hi han gaire que explicar, només que hi han un munt de variants, totes de camins amples, i sembla ser que jo aquesta vegada he agafat una de les menys transitades, això si, en perfecte estat, la llàstima es que m'he saltat la font del Brianço, no te cap importància però es que m'agrada beure de totes les que trobo pels camins. Una mica abans he sentit un grunyit d'un senglar i l'he sentit com marxava corrent, però no l'he arribat a veure. No veig a ningú però sento moltes veus, que deuen pujar per altres camins mes a la dreta, el que sento es que son mes d'un grup, i la veritat es que comprovo que hi ha gent tant o mes escandalosa que jo.
Com mes em vaig acostant al Turò, la boira va fent acte de presencia, i al Turó amb boira espesa i pixadora i amb vent, m'he de posar el polar, el anorac i els guants per poder fer la foto de cim. La vista, nul·la totalment. Fins aquí no he trobat ningú, però aquí ja em trobo gent, uns pujant i altres baixant..
Poc estic dalt, encara que la meva intenció era menjar una mica tot contemplant el paisatge, i em dirigeixo avall seguint el GR, parant-me a menjar en una esplanada, on el camí tomba a la dreta i a l'esquerra hi ha un roquer amb una molt bona miranda, avui nul·la està clar. Mentre menjo vaig veient gent, uns baixant, altres pujant, i una parella que aquí abandona. Després segueixo avall, poc a poc i fent fotografies, em creuo amb bastant de gent, molts amb nens, son entre les 12 i les 12,30; es veu que es l'hora que puja la gent, i com no podia faltar un, mentre camina pujant va parlant de negocis amb el mòbil (torno a dir, hi ha gent per a tot). Bastant avall, ja ho tenia previst, deixo el GR agafant un altre camí, poc transitat, jo a partit d'aquí ja no trobo a ningú, fins a la carretera, on surto a uns 250 metres de l'entrada a Santa Fe, i llavors per un camí per sota la carretera, arribo on tinc el cotxe. Si quan he marxat érem quatre cotxes ara son mes de 25.
Arribo a la una del migdia, després de fer entre 9,5 i 10 quilòmetres. El dia atmosfèric ha estat una mica dolent, però per veure la fageda ha valgut la pena. Tot el dia he estat per dins de la fageda, a excepció del tros de dalt del turó. La fageda per la part baixa encara verda, però mentre vas pujant va canviant al groc i al vermell. Un espectacle esplèndid, del que fan afició, la prova es que tant com pujant hi han dreceres, encara que poques, però es el dia de no agafar cap, ja que el compte es gaudir de la natura, no de anar ràpit. Només cal veure les fotografies per comprovar de que parlo.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000

00000000000000

Font Cova Avellanes, Bassis i Teixos del Marturi, Tres Pins

Bassis i teix del Marturi

Per avui teníem una agenda molt complerta, encara que els pronòstics del “Meteocat” no eren massa favorables pel matí, no així a partir del migdia (deia a les 8, “gotetes”, a les 12 sol i a les 20 sol i núvols). La sorpresa ha estat quan enfilàvem cap a Tortosa, veure Caro totalment tapat. Els últims retombs del caragol ja els hem fet dins de la boira. Arribem a l'aparcament de la Font Avellanes, sota unes “gotetes” com deia la previsió, però les parts superiors de la muntanya ni es veuen.
Sortim a dos quarts de deu, passant per la Font Cova Avellanes, que per cert està seca, amb una boira no massa espesa, però boira a la fi. Mentre anem pujant la boira es va fent mes espesa. Jo no pateixo massa ja que fins el Coll de Marturi ja ho conec, i de la resta porto el track del gps, però el dia em don “mal rotllo”.
Arribem als bassis del Marturi, tenen aigua però el aigua no corre. No parem ja que està plovent. Primer per pla i després en pujada arribem al Coll de Marturi, amb una boira que no ens deix veure ni el cim, ni inclús la seva base, ja que a prou feina es veu a deu metres. Seguim cap els teixos, el camí no te pèrdua, a més hi ha algunes fites i algunes marques vermelles.
Al peu dels teixos i protegits de la fina pluja que està caient fent les fotografies programades i aprofitem per esmorzar una mica, no estem massa estona ja que la humitat es molt forta.
Després pugem a la Serra del Boix, deixant per un altre ocasió fer el cim, amb la boira i la “rasca” que fa no apeteix i es anar a fer el “ximple” ja que la boira no ens deixaria veure res. Jo ja he estat dues vegades al cim i la veritat es que si no hi ha boira, la visió no millora gaire de la que es veu al coll de Marturi, no la d'avui, està clar.
Per sortir de la Mola del Boix i anar cap l'entrada de l'Embarronat o seguir cap a Serrassoles he de mirar contínuament el gps, ja que es un gran roquer bastant ample, ple de boixos baixos, però amb cinglera als dos costats i no puc veure cap de les referencies visuals que conec.
Arribem a l'entrada de l'embarronat, cruïlla així mateix de camí que ve de la Font de la Llagosta i de camí a Serrassoles, que es on ens dirigim, ja que decidim no abandonar, encara. Zona bastant visitada per mi, fa uns quants anys, però que avui em costa una mica seguir els camins, poc marcats. Intentem anar a veure el teix de Serrassoles, però amb la boira i sota la pluja ens es una missió impossible. Seguim fins a Tres Pins i ja decidim deixar la fageda de les Ombries de Carlares per un altre dia, i baixem pel camí de Tres Pins, deixant-ho quan aquest travessa la pista que va de la carretera del Port a quasi Casetes Velles, agafant-la i baixant fins la carretera i d'allí a l'aparcament, que arribem a un quart i mig de cinc, després de fer una mica mes de catorze quilòmetres.
El dia, pel que es refereix a la meteorologia, ha estat nefast, amb pluja, no massa forta però molt continuada, amb boira espesa a les parts altes i mes fluixes a la baixa, però l'ambient i el recorregut es mereixa continuar, el Port ja està començament a acolorir-se de tota mena de colors grogs i vermells de la tardor. Els aurons tots grogs, els corners, vermellosos, els grèvols ja vermells, etc. Com el company ben diu, el Port està començant a “tardorejar”.
Ens ha quedat varies coses a fer, Teix de Serrassoles, fageda de les Ombries de Carlares, i en cotxe volíem anar a visitar el teix de la Cadireta i altres teixos del barranc de Millers, però les muntanyes, els arbres i els boscos no es belluguen i sempre podrem tornar-hi.

No poso el track al wikiloc ja que de segur no hem anar pels millors llocs i seria una mica estúpid que la gent segueix el nostre track, i dels lloc on hem estat ja hi ha algun track.

Si vols baixar el track, tecleja aquí. Si vols veure o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000