"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 26 de novembre de 2015

Pontons, Mas de Pontons, Puig de les Agulles, Fonts del Molinot i San Bernat


Mas de Pontons
Cartell al Puig de les Agulles


Com el company dels dijous avui tenia compromisos més importants, he anat a un lloc a prop que em donés temps de tornar a casa per dinar, encara que fos una mica tard. He triat entre les que tinc preparades i pendents, anar a fer el sostre de l'Alt Penedès, un cim fàcil en quant a recorregut, però que sembla que sigui una mica enutjós trobar el punt exacte del cim. He arribat a Pontons (vaig estar aquí el 18 d'octubre, quan vaig fer el tomb de les ermites), i he sortit quan passaven pocs minuts d'un quart de nou del matí, amb un temps tranquil però una mica fred.
Surto cap a Santa Magdalena, amb parada a la Font Voltada, no m'agraden les fotos que vaig fer l'altre dia. D'allí mateix surt un camí que sembla que era un antic camí de bast, però totalment atorrentat, i amb pujada suau. L'agafo tot pensant que m'estalviaré la forta pujada per camí cimentat. La veritat es que la pujada es suau, però el camí no està del tot be i en dos o tres passos es compromès per la gent que no té agilitat. Marxen ramals de recte, però seguint el principal s'arriba a una primera pista i aquesta et porta prop de Cal Jan Poll, i d'allí pel costat del cementiri a Santa Magdalena. La veritat es que es una marrada però més suau, encara que crec que no val la pena, i més sent al començament de la caminada.
Segueixo per carretera fins a Cal Tiana, que passant entre els habitatges i un magatzem va a a sortir a una pista de terra. Agafo el camí deixant recte una parada que es veu molt xafada per la seva vora, ja que deu ser per on passa la majoria de gent. Com sempre intento agafar els camins vells, encara que, com aquest, estigui una mica brut. Res que no impedeixi el pas. Vaig a sortir al davant de la Font de Soval, on baixa molt poca aigua, en comparació amb la quantitat que baixava a l'octubre. Entro cap a la parcel·la de Cal Bruno a comprovar que si porto per aquí als meus ex-companys, pot ser un bon lloc per esmorzar. Està completament abandonat i la teulada del magatzem adjunt no durarà gaire.
Abans d'arribar a l'alçada de les cases dels Sovals agafo una pista a l'esquerra, tot pujant. La pista està molt retocada i ampliada. Es sent petar el vent per les alçades però no arriba aquí baix, ben emboscats amb arbres alts. Deixo la pista per agafar un altre de vella, a la dreta. Està una mica bruta però només amb un problema, un arbre caigut que em fa que sortir del camí i vagi uns metres per dins del bosc, amb compte amb les punxes, per salvar-ho. Aquest camí hi ha moments que sembla que es tapi del tot, fet que no succeeix. Aqui es el primer dels tres llocs que jo he treballat damunt de mapa, per fer uns enllaços fora dels tracks que he trobat a “inet”. En aquest curt tros sento cantar a uns ocells, em dona una bona alegria. El primer m'ha sortit bé ja que surto sense problemes a un altre, aquests molt retocada i eixamplada, agafo a la dreta per anar a veure el Mas de Pontons. He d'anar i tornar fins aquest punt.
El Mas de Pontons es un antic mas fortificat que va tenir la seva importància en les guerres carlistes, sembla que va servir d'hospital de sang. Quan arribo veig cotxes i gent que sembla que estiguin treballant. Pregunto a un d'ells sobre la possible ermita i diu que no ho sap i va a buscar al capatàs. Surt un noi jove, en Marc, i em diu que es el nou masover (era paleta i restaurador), m'explica una mica de l'historia del mas, dient-me que era el poble vell de Pontons, em porta a la vora de la gran esplanada on està assentat el mas, per que vegi les runes, no queda quasi res de res, del que havien estat una trentena de cases. M'obre la porta de la capella i em diu que no es l'original, aquesta es del segle XVII-XVIII, per després ensenyar-me la que era l'original convertida en magatzem, informant-me que en unes excavacions i al terra han trobar restes de l'anterior. A més al davant hi ha un gran arbre on havia existit una gran torre de l'alçada de l'ermita. Parlem una mica del nou que son les quatre garites cantoneres, noves o restaurades de fa poc. També del matacà, que la part baixa potser es original però la paret es de totxos. L'escut també es nou, però el Marc no sap si es l'escut dels actuals propietaris, persones amb títol nobiliari. Després de agrair-li la seva gentilesa i de que m'hagi explicat una mica com una persona de la Garrotxa, com ell, ha anat a parar a aquestes terres, ens acomiadem i retorno per on he vingut.
Torno per la pista que he arribar, passo la cruïlla i una mica més amunt em desvio per anar a la segona variant de les que m'he preparat. Primer el camí, ample i ple de pedra solta, puja una mica per aplanar-se ràpidament. Al veure la pujada he patit pensant com estava de forma, però he pujat molt be. Arribo a Cal Comes, un habitatge bastant nou però completament arruïnat, ja sense teulades. Tenia com a mínim quatre sales o habitacions. Es por veure el que crec que era una canalització cap un possible aljub del que només es veu un petit tros de l'arcada de dalt. No sembla que hagi estat un mas vell, potser ho havia estat i després reformat a fons amb materials moderns. El que si sembla que hi ha, en una pared, un forat rodó on potser hi havia una figura. Es la impressió que m'ha donat.
Arribo al Coll de Carbons, i ara ve el tros que en “inet”, on he mirat, no estan segurs com s'arriba i on està exactament el cim. Recte, tal i com arribo a la pista hi ha un sender amb un indicador que em senyala el camí al cim. A més hi ha senyals blanques i verdes, no masses, però ben acompanyades per fites. HI ha dos llocs que crec que no han senyalitzat els millors passos, però res a criticar ja que han fet un bon treball de fitar, netejar i potser en alguns punts obrir de nou. Passo pel costat de dos fites de partió de terme on alguns creien que podria ser el cim, després per una clariana on hi ha un gran fita de pedres, on altres creuen que es el cim, on no faig foto de la amplia visió - Montserrat inclosa – pensant que tornaria per aquí o que la podria fer des del cim. El camí reobert o nou segueix, i em porta una petita esplanada (molt petita) on han posat un plafó (A.E.C.) indicant que es el cim. A mi el gps em diu que encara em queda entre 15 i 20 metres, però l'entorn es quasi impracticable. Jo l'intento però quan sembla que m'acosto el gps em diu que m'he allunyat, i això per varies vegades. Hi han petits rastres a terra però es molt difícil bellugar-se. Després de varis intents i amb el convenciment que amb el que he rodat segur que he passat pel punt on marca l'ICGC, torno al plafó on havia deixat la motxilla. Una vegada fetes les fotos i menjat una mica de fruita segueixo. Han fet que no calgui tornar per on es ve, i per cert trobo més fàcil i agradable, encara que una mica més llarg, baixar per aquí. Mentre baixo sento veus, i penso que algú vol fer el cim per aquí, em trobo un boletaire amb el cistell buit i em comenta qui ni un sol bolet. Penso en aquestes dates i aquesta zona no sé el que es pot arribar a trobar. No son gent d'aquí segons confirmen.
Arribo a la pista, també retocada i ampliada de fa poc, i m'avança un tot terreny amb un gran remolc ple de palla, ens saludem. Segons el mapa per aquí baixa un Gr, jo no se si l'han canviat o degut a l'eixamplament de la pista s'han esborrat les marques. Una mica més avall, ve la tercera de les meves variants, que es baixar a creuar la Riera dels Carbons i anar a buscar el camí que baixa dels Carbons. El creuar la riera es per una raconada molt bonica, on remuntant uns pocs metres es pot arribar a on hi ha una presa. Ha valgut molt la pena passa per aquest racó. Per sortir a la pista primer es per sender, ben trillat, i al final per camí ampla amb una bona pujada. Al sortir ho faig al davant de Cal Diable, una casa de colònies, on tenen un petit camp de futbol, i porcs, oques, bens i no sé si alguna bestiola més (bestiola amb molta estima).
Ara be un tros de pista baixant, i en un fort retomb hi ha una drecera ben marcada, però jo la passo ja que vull veure si trobo la font del Molinot. Està a pocs metres del retomb. Hi ha un senyor agafant aigua amb bidons, li pregunto si la Cova del Molinot està a prop i em diu que no es d'allí, però si segueixo recte per la pista de dalt, a uns dos-cents metres trobaré un altre font. Me'n vaig cap allí, no puc fer menys. Son uns cinc-cents metres, i efectivament hi ha una font, i una caseta on agafen aigua i la canalitzen, encara que te la font té un broc per on surt aigua: Hi ha una taula i un seient de pedra. Hi ha un cartell que diu “Captació d'aigües Sant Bernat”, i a la font un cartell on el nom està picat i sembla que posava “Molinot” però ... Quan venia m'he anat fixant a veure si veia un camí que pugés, per intentar esbrinar com es va a la Cova del Molinot. Si han fet excavacions s'ha de veure clar el camí. Només he vist, en un retomb, un sender ben trillat que pujava, penso que deu ser aquest.
Sense més, ja vaig cap a Pontons, per camí cimentat, al costat del rec i arribant al costat del Molí de Dalt. Arribo a l'aparcament a un quart de dues, després de fer més de dotze quilòmetres i mig, amb un dia en que quasi no he vist el sol, al anar emboscat, i amb una mica de fred, no gaire, i poc vent.
Per fer una matinal crec que es molt acceptable, he estat quasi cinc hores i molt a gust, sense que hagi tingut problemes, potser una mica de molèstia als castigats genolls.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.









00000000000000000000000



000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada