Extret de la pàgina web: "Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada", amb diferents versions de la llegenda del Gegant Encantat de Montserrat:
"El Gegant Encantat de Montserrat seria un gegant petrificat pel cel perquè no parava de jugar a les bitlles i de canviar de lloc les agulles del massís. Encara avui dia el podem veure rodejat de bitlles per ensenyar-nos el poder superior dels déus sobre els humans, fins i tot si aquests són gegants.
Una altra versió diu que es tracta d’un gegant que feia molt mal als pobles dels rodals, però que tenia el defecte que si veia la llum del sol moria. Un dia, la gent de la rodalia li va preparar una trampa col•locant un animal molt lluny del seu amagatall: com que va funcionar, encara avui dia el podem veure petrificat prop del cim de Sant Jeroni (Amics, 1971; Planes, 2000).
També s’ha dit que era un caçador gegant obstinat a caçar de dia i de nit que un bon dia va decidir anar a practicar aquesta afecció a Montserrat. La Verge el va petrificar per sempre més perquè els seus gossos feien molt soroll a la muntanya santa (Amics, 1971).
També se n’ha dit que regnava sobre la muntanya i que no permetia que els humans hi fessin camins o ponts. Però en el moment de la troballa de la Verge, la sorpresa del gegant va ser tal que va restar petrificat. En aquesta versió es diu que seguirà petrificat fins al moment que la Verge abandoni la muntanya. Fora d’aquest cas, només pot ser desencantat la mitjanit dels canvis de segle, de manera que cada cent anys demana si la Verge encara continua al seu lloc i, com que sempre la resposta ha estat positiva, ell no ha tingut altre remei que continuar en el seu estat pedregós (Amics, 1971).
També hi ha qui diu que el gegant era qui evitava tots els intents dels humans per colonitzar la muntanya. Però un dia va saber que un poble molt desenvolupat s’havia instal•lat a la vora del mar i va marxar per destruir tots els seus treballs. Segons la llegenda, finalment se li va fer clar i es va quedar petrificat de cop. En el moment de ser petrificat, una veu el condemnava per ser enemic del progrés. Cada segle demana si la humanitat segueix progressant i, com que la resposta és que sí, ha de continuar la seva pètria vida (Amics, 1971)."
"El Gegant Encantat de Montserrat seria un gegant petrificat pel cel perquè no parava de jugar a les bitlles i de canviar de lloc les agulles del massís. Encara avui dia el podem veure rodejat de bitlles per ensenyar-nos el poder superior dels déus sobre els humans, fins i tot si aquests són gegants.
Una altra versió diu que es tracta d’un gegant que feia molt mal als pobles dels rodals, però que tenia el defecte que si veia la llum del sol moria. Un dia, la gent de la rodalia li va preparar una trampa col•locant un animal molt lluny del seu amagatall: com que va funcionar, encara avui dia el podem veure petrificat prop del cim de Sant Jeroni (Amics, 1971; Planes, 2000).
També s’ha dit que era un caçador gegant obstinat a caçar de dia i de nit que un bon dia va decidir anar a practicar aquesta afecció a Montserrat. La Verge el va petrificar per sempre més perquè els seus gossos feien molt soroll a la muntanya santa (Amics, 1971).
També se n’ha dit que regnava sobre la muntanya i que no permetia que els humans hi fessin camins o ponts. Però en el moment de la troballa de la Verge, la sorpresa del gegant va ser tal que va restar petrificat. En aquesta versió es diu que seguirà petrificat fins al moment que la Verge abandoni la muntanya. Fora d’aquest cas, només pot ser desencantat la mitjanit dels canvis de segle, de manera que cada cent anys demana si la Verge encara continua al seu lloc i, com que sempre la resposta ha estat positiva, ell no ha tingut altre remei que continuar en el seu estat pedregós (Amics, 1971).
També hi ha qui diu que el gegant era qui evitava tots els intents dels humans per colonitzar la muntanya. Però un dia va saber que un poble molt desenvolupat s’havia instal•lat a la vora del mar i va marxar per destruir tots els seus treballs. Segons la llegenda, finalment se li va fer clar i es va quedar petrificat de cop. En el moment de ser petrificat, una veu el condemnava per ser enemic del progrés. Cada segle demana si la humanitat segueix progressant i, com que la resposta és que sí, ha de continuar la seva pètria vida (Amics, 1971)."
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada