Mes sobre la religió

He llegit un llibre, que fa poc dies he finalitzat, on hi ha uns paràgrafs que coincideixen a la meva forma de pensar:

"Hi ha cert element masoquista en l'educació catòlica, en particular el relacionat amb convents i monestirs. Tal vegada sigui la constant exposició al dolor i al sofriment. No trobava molt plaer ni alegria de viure en crucifixos o estacions de la creu, ni en la miríada d'imatges de dolor amb les quals s'identifica una religió pel que sembla tan terriblement implacable i punitiva, Només un catàleg de coses bones i coses dolentes, de pecats i culpes. Es diria que per aconseguir una vida en un mes enllà que no pot demostrar-se, hagis de renunciar a tot el que té de bo aquesta vida.
Em queien mal els sacerdots que predicaven sobre la vida real quan no podien tenir idea d'ella, des de les seves pròpies vides enclaustrades i "burri-cegues". Mes encara els menyspreava per haver-me donat alguna cosa en el que creure, alguna cosa que de nen em resultava important però que van ser incapaços de demostrar quan em convertí en un adolescent ple de dubtes. Només podien respondre amb la fe. I la fe cega, com enterrar el cap en el sòl, no condueix a cap part. Odiava aquest sentiment de traïció i fracas que m'inundà al comprendre que no tenia fe; que el conte de fades s'havia evaporat. Va ser l'engany definitiu, i no vaig ser capaç de digerir-ho".