La Secció Excursionista del Club de Futbol Reddis ha arrivat al final, o no ....

Avui finalitzarà qualsevol activitat de la Secció Excursionista del Club de Futbol Reddis. La junta actual té intenció de dissoldre's i pel que sembla ningú es farà càrrec. Des de que es va fundar el Club Excursionista Reddis, la junta d'aquest s'ha anat fent càrrec de la secció i últimament ja eren aquests els que ho portaven tot. La veritat es que hauria molts problemes de tota mena, inclús legals, si algú es volés fer càrrec de la secció.
Aquí no es el lloc per explicar els motius que han portar la secció a dissoldre's, crec que la finalitat es correcta, el que no crec sigui correcta es la forma de fer-ho, de les moltes maneres han triat la mes dolenta i inapropiada, però allà cada u amb les seves responsabilitats i que s'atenguin les possibles conseqüències, i tant de bo que no hi hagin.
El que vull expressar que després de quasi cinquanta anys en el club, em sap molt de greu que tot s'hagi acabat i per molt que ens diguin que serà la continuació, per a mi no ho serà. Pot ser es que soc un sentimental (algú ha comentat que això no es sentimentalisme si no que es ser “gilipolles”).
Se que últimament m'he anat distanciant del club de tota la vida, però es que en realitat un entitat son les persones que el porten, i els últims anys el que anaven davant ho han portat d'una manera que no es corresponia a la meva forma de pensar i de fer, i si no estic d'acord com s'ha portat els últims anys i ara continuen els mateixos es fàcil deduir que no estaré d'acord amb ells.
El que sí que jo no em donaré de baixa de la Secció, ja què en realitat no quedarà dissolta ja què el Club de Futbol Reddis no ha fet cap assemblea per la seva dissolució, el que tan com he dit abans quedarà sense activitats ni junta directiva.
Per dissoldre una secció de qualsevol entitat, ha de fer-se una assemblea extra-ordinària a l'entitat en que el punt de l'ordre del dia sigui la dissolució, i s'ha de debatre el que es fa amb el patrimoni (diners, eines, mobles, etc.) que es feien servir a la secció, encara que en reslitat es totalment propietat de l'entitat. Des de la junta de la secció no s'ha volgut mai forçar l'assemblea, encara que hauria estat la solució legal, segons l'escrit del Departament Jurídic de la Generalitat de Catalunya, amb resposta a una consulta de part meva, ells sabran el per què no ho han volgut forçar ...
Sense més desitjo al nou club, el Club Excursionista Reddis, un bon futur.

Que fàcil es criticar quan s'està a l'oposició

I després, quan estàn al govern, fer el mateix i incomplir el que havien promès:

El Pais d'avui:
Artur Mas: primer decreto, primer incumplimiento.
El presidente rompe su promesa de dar a las Universidades un departamento propio.
Ortega será vicepresidenta, cargo que CiU tildó en 2006 de "humillante"

Frases de la pel·lícula "V de Vendetta"

Vaig trobar al blog de mevalemangos's Weblog, una serie de frases de la pel·lícula “V de Vendetta”, que he traduït:

((quan li disparen a “V”))
-Mor. Mor. Per que no mors? Per que no mors?
-Sota aquesta màscara hi ha alguna cosa mes que carn i os. Sota aquesta màscara hi ha uns ideals, Senyor Creedy. I els ideals són a prova de bala.

((fragment de la carta que llegeix "Ivy" quan aquesta presa))
Espero, siguis qui siguis, que t'escapis d'aquest lloc. Espero que el món canviï i que les coses millorin.
Però el que espero per sobre de tot és que entenguis el que vull dir quan et dic que encara que no et conegui, i encara que pot ser que mai arribi a veure't, a riure amb tu, a plorar amb tu o a besar-te, t'estimo. Amb tota la meva ànima, t'estimo.

(("V"))
El poble no hauria de témer als seus governants, són els governants els que deurien témer al poble.

(("V"))
Moriràs aquí, protegint a algú al que li importes una merda.

(("Ivy"))
Ens diuen que recordem els ideals, no a l'home, perquè un home es pot acabar. Poden detenir-li, poden matar-li, poden oblidar-li, però 400 anys més tard els ideals poden seguir canviant el món.

(("Ivy"))
He vist amb els meus propis ulls el poder dels ideals. He vist gent matar per ells i morir per defensar-los. No es pot besar un ideal, ni tocar-ho o caçar-ho; els ideals no sagnen, no sofreixen, i tampoc estimen. Però jo no trobo a faltar un ideal, trobo a faltar un home.

(("V"))
Quantes vegades amb el semblant de la devoció i l'aparença d'accions piadoses enganyem al diable mateix.

((“V” en el seu primer atemptat 5 de nov.))
Aquest concert l'hi dedico a la senyora Justícia en honor a les vacances que sembla s'està prenent.

(("V"))
Mentre pugui utilitzar-se la força per a què el diàleg. No obstant això, les paraules sempre conservaran el seu poder, les paraules fan possible que alguna cosa agafi significat, i si s'escolten, enuncien la veritat.

(("V"))
Justícia, igualtat i llibertat són una mica més que paraules, són metes.

(("Ivy"))
Els artistes menteixen per dir la veritat mentre que els polítics menteixen per ocultar-la.

(("V"))
Nostra integritat val tan poc… però és tot el que tenim, és l'últim centímetre que ens queda de nosaltres, si salvaguardem aquest centímetre, som lliures.

(("V"))
Hi ha un rostre sota aquesta màscara però no sóc jo. Aquest rostre no em representa més que els músculs i els ossos que hi ha sota.

(("V"))
Aquest país necessita una mica més que un parlament, necessita esperança.

(("V"))
Jo, igual que Déu, ni jugo a l'atzar ni crec en la casualitat.

(("Ivy"))
Ningú oblidarà mai aquesta nit, i el que va significar per a aquest país, però jo mai oblidaré a l'home i el que va significar per a mi.

(("V"))
La coincidència no existeix, només la il·lusió de la coincidència

(("V"))
Res és segur i tot és possible.

((quan v salva i coneix a "Ivy"))
Voilá! A primera vista un humil veterà de vodeville en el paper de víctima i vilà per vicissituds del destí. Aquest vissatge, ja no més vel de vanitat, un vestigi de la vox-populi, ara defallit. No obstant això, aquesta valerosa visió d'una extinta vexació se sent reviscuda i ha fet vot de vèncer el vil verí d'aquests escurçons en avançada, que vetllen pels violents viciosos i per la violació de la voluntat. L'únic veredicte és venjança, vendetta, com a vot i no en va, doncs la vàlua i veracitat d'aquesta, un dia vindicarà al vigilant i la victòria. La veritat, aquesta vichysoisse de “verborrea” s'està tornant molt verbosa, així que solament afegiré que és un veritable plaure conèixer-te, i que pots cridar-me V…

(("V"))
Anarquia significa sense líders, no sense ordre.

(("V"))
Una ment oberta pot canviar el món

((quan “V” li respon a "Ivy" qui és))
–Qui ets la teva?
–Qui… ‘qui’ és només la forma de la funció ‘quina’ i què sóc? Un home amb una màscara.
–Sí, això ja ho veig.
–Naturalment. No em qüestiono la teva capacitat d'observació, simplement assenyalo el paradoxal que és preguntar-li a un home amb màscara qui és.

((separació d'”Ivy” i “V”))
-D'això es tracta tot això? t'estàs venjant pel que et van fer.
-El que em van fer em va crear. Un principi de l'univers és que cada acció provoca una reacció oposada i igual.
-Així ho veus? Com una equació?
-El que em van fer va ser monstruós.
-? I van crear un monstre.


((“V” mata a la forense))
-Gràcies. És inútil demanar perdon?
-Mai
-Ho sento molt

((“V” a punt de morir))
-Estic acabat i m'alegro. He dit només la veritat. He passat 20 anys esperant aquest dia, era l'única cosa que m'importava fins que et vaig veure. Llavors tot va canviar; em vaig enamorar de tu, Ivi. Com no vaig creure que mai podria fer-ho.
-No et moris V
-És el més bell que em podies haver-me regalat.

((fragment de la carta a “Ivy” en la prision))
- La primera vegada que ens besem vaig sentir que no volia tornar a besar altres llavis que no fossin els seus.

0000000000000000

Un tomb per la Mussara

Pedra de moldre a l'era de Cal Canet - Cova del Colomer

Després de estar uns dies aturat degut a una petita operació que em vam fer el dia 30, ahir em vaig provar anant a la Marxa pro Marató de TV3, a Reus i com vaig respondre la mar de be, per avui hem quedat en Joan Josep i jo d'anar a un tomb per la Mussara.
Pugem amb el cotxe d'en Joan Josep, aparcant-ho al costat de la bassa del poble de la Mussara, que per cert està glaçada, i sortim quan passem cinc minuts de les nou del matí. La nostra intenció es intentar catalogar el màxim de masos (tots enrunats), fonts, pous, eres, coves, etc., o sigui tot el que puguem trobar.
Sortim pel camí de la font, passem pel costat del que era la font i després de la cisterna, amb restes del que era el tub que portava l'aigua.
Seguim deixant a la dreta el camí d'Arbolí i a l'esquerra el camí a Vilaplana per les Torres. Arribem a Cal Manco, enrunat, amb la seva era al costat, el camí ara passa per ell, on encara queden dos pedres de moldre. Intentem buscar la font però amb tota la vegetació circumdant ens es impossible.
Mes avall trobem les runes de Cal Canet, amb el seu pou, la seva basota, una basa, la seva era amb un pedra de moldre. A l'altre costat de la pista trobem un altre pou, sembla que el recollidor d'aigua ha estat destrossat al fer la pista.
Seguim el Camí dels Masos que el deixem només per visitar les runes de Cal Llebrot i Cal Manró, amb un pou d'aigua entre mig d'ells. Després anem seguint el Camí dels Masos, deixant a esquerra i dreta el camí de les Torres i després el de les Campanilles.
Deixem el camí dels Masos per anar a buscar el camí de les Tosques, que el deixem una mica mes enllà per resseguir un tros dels últims contraforts del Cingle del Colomer, veient una serie de vies d'escalada i anant a visitar la Cova del Colomer i el començament del Grau del Colomer, grau que deixem per un altre dia, sembla que segueix bastant be i va a parar al camí dels Masos.
Remuntem el Barranc del Colomer, trobant-nos una bassa abandonada i una font prop de unes parades abandonades amb uns grans marges ben conservats. Arribem al dipòsit i a la font del refugi de la Mussara, i de seguida al mateix refugi. Prop d'ell hi ha una pedra caiguda que sembla com si fos restes d'un dolmen o d'una llobera (hi ha qui diu que a la Mussara hi ha un dolmen, potser es això ...).
Ja des del refugi, pel camí vell del poble arribem al cotxe quan son dos quarts menys cinc de dues.
Un dia interessant, amb una gran quantitat de dades extretes que intentarem posar-les en ordre, i posar-ho en un nou blog que intentarem fer referent a la zona. El dia ha estat fred però solejat.

Per aquestes recerques que estem fent no posaré ni els tracks ni els waypoints, si algú està interessat en cap zona o lloc en concret que no dubti posar-se en contacte amb e-mail que amb molt de gust l'informarem.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.

00000000000

No a la LLei Sinde

La entrega del pis no liquida el deute hipotecari

Un govern d'esquerres (ja ja ja) ha tret endavant amb l'ajuda del principal partit de l'oposició, que en cas de morositat, l'embargament i posterior subhasta del pis no liquida el deute, la diferencia entre el deute i el preu de subhasta continuarà sent un deute, inclús el podran embargar el sou i/o altres bens immobiliaris. La proposta de que ho liquidés era de C. i U.
Un exemple, fa uns anys un compra un pis que el banc el taxa en 150.000 euros, i encara que la nòmina era molt justa, al banc l'interessava fer operacions i li van concedir l'hipoteca a pagar en 25/30 anys. Han passat uns pocs anys, el capital retornat en els rebuts mensuals, els primers anys, es molt poc, pel que posem que han retornat uns 13.000 euros, l'altre pagat han estat interessos. La persona que ja tenia uns ingressos una mica justos, encara que el banc li va donar el crèdit, i es fàcil que a més li dones alguna/es targeta/es, ha perdut la feina o ara li han pujat les despeses, amb el pagament de quotes de les targetes o altre; el cas es que no ha fet front a les quotes, en quan deixes de pagar una els interessos pugen a uns nivells insuportables. La qüestió es que el banc t'embarga i et subhasta la casa (tot amb els seus terminis legals), però com ara l'habitatge està a un preu molt interior, posem pel cas a 120.000 euros, i la teva deute eren 150.000 - 13.000, a més de despeses judicials i interessos de demora, pot ser ben be que perdis la casa i deguis mes de 20.000 euros. Als U.S.A., l'entrega de la casa liquida el deute, però a espanya no.
El govern diu que esta disposat a parlar d'una proposta de C.i U.:
"CIU también pide que se favorezca la contratación de seguros de protección de pagos que permitan ampliar la capacidad de acceso a la vivienda a familias con pocos recursos ahorrados, así como mecanismos de mediación en los procesos de impago"
Com es normal no diu qui pagaria la assegurança, que sempre, d'una manera o altre seria a càrrec del hipotecat. L'altre son paraules buides.
El ministre de Foment, Blanco ha dit:
"la mejor medida que puede acometer el Gobierno es una "política ambiciosa" de vivienda protegida para el alquiler y compra, apostando por la rehabilitación como forma de crear empleo y "dar salida" a muchos trabajadores procedentes del sector de la construcción. "Cuando uno gobierna, tiene que priorizar"
O sigui volia dir que considerava que si s'aprobava la llei, la teòrica diferencia hauria d'estar assumida pel govern no pels bancs. De p.m.
Els textes estan extrets d'una pàgina de "Inzoco"

Lladres de coll blanc, ajudats pel govern

Es molt interessant llegir la pàgina "Rankia, Comunidad Financiera" que té per títol; "¿Tiene España una crisis de deuda?", en la que ens parla del robatori, que s'està preparant, al poble espanyol per una minoria dels dits de "coll blanc", amb l'anuència del nostre govern, i aquest sent recolzat per la majoria de partits amb representació parlamentaria.
Si el poble no desperta i aconsegueix evitar-ho, s'haurà de pagar una factura que sortirà de les nostres butxaques, la dels nostres fills i part la dels nostres nets.