"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 6 de gener del 2011

XI Marxa de Reis, a Massanes

No se on vaig llegir que la marxa popular de Massanes, que es celebrà cada any el dia 6 de gener - aquesta es la XI edició – es una de les mes significatives de La Selva, potser es per que es fa el dia de reis.
Ahir a la nit vaig pensar que podria estar be anar-hi, pel que em preparo la motxilla i poca cosa mes, ja que donen d'esmorzar. La propaganda diu que la sortida es a les 9 del matí del pavelló municipal. Quan estic arribant al poble em trobo que bastant "marxaires" estan creuant la carretera, el que demostra que fa una estona que han sortit, per què es creua al dos kilòmetres de marxa. Aparco al camp de futbol, habilitat per això, i per unes escales de fustes, molt relliscoses, baixo fins el pavelló a fer la inscripció. M'adono que tots els que veig son corredors i no marxadors. Pregunto a l'organització i resulta que a les nou surten els corredors, però que a partir de les vuit la gent va sortint i pel que sembla serè dels últims caminants a sortir.
Em donen el número 309, al final hi han 320 inscrits, i surto a les nou en punt, per un camí asfaltat. Al poc em passen tots els corredors. Durant la marxa em passaran un matrimoni una mica mes jove que jo, un grupet de tres persones on va una persona amb una mica de grassa al damunt que esbufega fins en les petites pujades i un altre matrimoni mes gran que jo, i resulta que quan arribo només tinc darrera tres dones; per poc tanco marxa. A l'arribada em donen un entrepà de llom a la brasa, pa cruixent i llom boníssim, una coca-cola i un petit record.
Escolto comentar als organitzadors que la marxa popular que un no s'ha de perdre es la d'Arbúcies, que la fan a la primavera. Prenc nota.
Referent a la marxa d'avui, no massa cosa a explicar, es un tomb per les rodalies de Massanes, poble de la comarca de La Selva. Fins el kilòmetre set tot per pistes asfaltades, cimentades o de terra ben trillada pels cotxes. A partir d'aquí segueixen les pistes, però ara ja mes boscanes amb algun lloc bastant enfangat, encara que tot el tomb ho hauria pogut fer amb el meu cotxe. El paisatge ha estat bonic, encara que a la primavera o tardor hauria estat millor. Boscos de pins, alzines sureres i no sureres, pollancres, eucaliptus, etc. Hem passat prop de varies masies, alguna xabola, i algun xalet, també pel costat d'alguna fabrica de “merdel núm. 5” (granja de marrans).
En total he fet 11,500 kms. en dos hores i tres quarts. El que si que no val la pena es estar 3 hores i mitja a la carretera per caminar menys de dotze quilòmetres.

Per baixar el track, teclejar aquí. Avui no hi han fotografies.



0000000000000000

1 comentari: